Palus Maeotis

Palus Maeotis (en grec antic Μαιῶτις λίμνη Maiotis limne, literalment llac dels Meotes; en llatí Palus Maeotis, literalment aiguamolls o pantà dels Meotes) és el nom clàssic,amb múltiples variants, de la mar d'Azov (turc Azák-deniz-i), o, alternativament, dels aiguamolls a l'entorn de la desembocadura del riu Don, és a dir, del delta del Don.

Infotaula de geografia físicaPalus Maeotis
Delta Dona.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusDelta fluvial Modifica el valor a Wikidata
EpònimDon Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamar d'Azov Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Rostov (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
 47° 11′ 36″ N, 39° 23′ 31″ E / 47.1933°N,39.3919°E / 47.1933; 39.3919Coord.: 47° 11′ 36″ N, 39° 23′ 31″ E / 47.1933°N,39.3919°E / 47.1933; 39.3919
Dades i xifres
TravessaRússia, Imperi Rus i Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

També s'anomenva "Maeotida" (Μαιώτιδα), "Maeotim", "Maeotica", "Maeotia Palus", "Maeotius", "Maeotis Lacus", "Maeotium", "Maeoticum aequor", "Cimmeriae Paludes", "Cimmericum", "Bosporicum Mare", i "Scythicae Undae, Paludes". Plini el Vell diu que el seu nom escita era Temerinda, que tradueix com "Mater Maris".

Els antics suposaven que el Palus Maeotis tenia una extensió vastíssima, més gran del que realment és, i calculaven una extensió de 13.000 km2. Herodot ja deia que era molt menor que l'Euxí (mar Negre), i Escílax de Carianda deia que tenia la meitat de superfície que aquell mar.

Aquest mar està situat a la desembocadura del riu Don, antigament anomenat Tanais, i els antics ja sabien que l'aigua d'aquest mar no era salada, o al menys no tant salada com el de la Mar Negra amb la que comunica, degut precisament a les aigües del riu. Si bufaven vents del sud-oest l'aigua se salinitzava i tenia un gust molt desagradable, però si no, es podia beure. Els habitants d'aquesta regió rebien el nom de meotes.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Maeotis Palus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 desembre 2020].