Obre el menú principal

Pantaleó Montserrat i Navarro

bisbe

Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807Frascati, 21 de juliol del 1870) va ser un sacerdot i bisbe catòlic.

Infotaula de personaPantaleó Montserrat i Navarro
Biografia
Naixement (es) Pantaleón Monserrat y Navarro
28 juliol 1807
Maella (Saragossa)
Mort 21 juliol 1870 (62 anys)
Frascati (Itàlia)
  Bisbe de Badajoz
1862 – 1863
  Bisbe de Barcelona
1863 – 1870
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptor i sacerdot catòlic
Consagració Manuel García Gil
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià dret a Saragossa, i s'hi doctorà en dret canònic i dret civil. Ordenat sacerdot el 17 de setembre del 1832, el 1834 fou designat canonge - arxipreste de Tarassona. Amb quaranta-tres anys fou nomenat penitencier de Saragossa, i el 1852 li oferiren el deganat de Tarassona i el bisbat de Vic, càrrecs que declinà; en quedar vacant la diòcesi de Saragossa, hi exercí de vicari capitular el 1858. El 1862 acceptà el nomenament de bisbe de Badajoz i l'1 d'octubre del 1863 accedí al bisbat de Barcelona, diòcesi en què desplegà una intensa activitat cultural i pastoral, amb la instauració de les festes de la Mercè. Es dedicà especialment als convents femenins, que havien passat a la jurisdicció episcopal el 1851, i per als quals dictà normes[1] per al seu bon govern.

La seva intensa tasca caritativa durant l'episodi de pesta del 1865 a Barcelona li comportà el reconeixement municipal i estatal per una banda, i l'afecte popular per una altra. Aquest darrer es mostrà durant la Revolució de Setembre del 1868 amb una actitud respectuosa envers la seva figura i, quan marxà cap a Roma per assistir al Concili Vaticà I, amb un comiat multitudinari de més de 50.000 persones. En el concili treballà activament com a membre de la congregació de disciplina eclesiàstica fins que emmalaltí per febres palúdiques; fou atès pels escolapis, que el traslladaren a Frascati, on morí. D'origen humil, en les seves disposicions testamentàries manà que amb els seus béns es fundés a Barcelona un seminari-asil per a capellans[2] que encara continua al barri de les Corts sota l'advocació de sant Josep Oriol.

Col·laborà amb articles jurídics i religiosos, en ocasió polèmics, al Diari de Barcelona (1865-1870), cobrint temes com la unitat catòlica, la tolerància i la llibertat de culte. També fou autor de conferències, un catecisme i diverses obres pietoses. Promogué l'associació propagandística d'"Apostolat de la Premsa", que no es fundà fins al 1871 a Barcelona. [3]

ObresModifica

  • Carta pastoral Badajoz: Gerónimo Orduña, 1862
  • Carta pastoral que dirige al clero de su diócesis el ... al comunicarle la carta que ha recibido de Su Santidad el pontífice Pio IX en 27 de noviembre del año último Badajoz: Gerónimo Orduña, 1863
  • Carta pastoral que ... dirige á sus diocesanos con motivo del jubileo concedido por S. S. en su carta encíclica Quanta cura, y la inteligencia de su doctrina Barcelona: Pablo Riera, 1865
  • Nos D. D. Pantaleon Monserrat y Navarro, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica obispo de Barcelona, ... al venerable dean y cabildo de nuestra santa iglesia catedral, á los reverendos arciprestes, párrocos, clero de nuestra diócesis, al amado pueblo fiel que el Señor nos ha confiado Barcelona: Pablo Riera, 1865
  • Carta pastoral que ... dirige al clero y pueblo de su diócesis con motivo de la proximidad del santo tiempo de cuaresma Barcelona: Pablo Riera, 1866
  • Carta pastoral que ... dirige á su clero y fieles diocesanos con motivo del santo tiempo de Adviento, y de las alocuciones pronunciadas por nuestro santísimo padre Pio Papa IX en el último consistorio de 29 de octubre Barcelona: Pablo Riera, 1866
  • Instruccion y exhortacion pastoral que ... dirige al clero y fieles de su diócesis sobre la enseñanza de la doctrina cristiana Barcelona: Pablo Riera, 1867
  • Carta pastoral Barcelona: Pablo Riera, 1868
  • Consideraciones filosófico-cristianas y políticas sobre la tolerancia y libertad de cultos en España Barcelona: Pablo Riera, 1868
  • Carta pastoral Barcelona: Pablo Riera, 1869
  • Compendi de la doctrina cristiana: adoptat per acort de ... Pantaleón Montserrat y Navarro, Bisbe de Barcelona, y Doctor D. Joseph Caixal i Estradé, Bisbe d'Urgell Barcelona: Viuda Miró y Cª, 1872

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Per exemple, Estatutos de la Archicofradía de las jóvenes solteras bajo el título de Hijas de la Purísima e Inmaculada Concepcion de Maria Santísima fundada en Barcelona el 7 de julio de 1850; reformados por el Exmo. é Ilmo. Sr. D. Pantaleon Montserrat Barcelona: Herederos de la Viuda Pla, 1880
  2. Que es denominà Sanatori Major de Capellans Jubilats. La seva construcció s'acabà al 1877
  3. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12504982045699384109435/p0000006.htm#I_7_