Parakeldyshita

La parakeldyshita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom per la seva semblança amb la keldyshita.

Parakeldyshita
Fórmula química	Na₂ZrSi₂O₇
Epònim	keldyshita i para-
Localitat tipus	mont Al·luaiv i Mount Takhtarvumchorr (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.04
Dana	55.2.2.3
Heys	14.10.4
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,62Å; b = 8,81Å; c = 5,43Å; α = 92,7°; β = 94,23°; γ = 71,46°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	blanc, blau clar
Duresa	5,5 a 6
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,670 nβ = 1,692 nγ = 1,713
Birefringència	δ = 0,043
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Hf, Al, Fe, Mg, Ca, K, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-035
Any d'aprovació	1977
Símbol	Pkel
Referències

Característiques

La parakeldyshita és un silicat de fórmula química Na₂ZrSi₂O₇. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parakeldyshita pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), keiviïta-(Yb), thortveitita, itrialita-(Y), keldyshita, khibinskita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveïta-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descrita gràcies a les motres obtingudes al mont Al·luaiv (massís de Lovozero) i a la mina de molibdè del mont Takhtarvumchorr (massís de Khibini), tots dos indrets a l'óblast de Múrmansk, a Rússia. També ha estat descrita al Canadà, a Noruega, a Sud-àfrica i als Estats Units.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parakeldyshita