Obre el menú principal

Parc de Carles I

parc a Barcelona

El Parc de Carles I està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona. Va ser creat el 1992 amb un disseny de Pep Zazurca i Juli Laviña. Està dedicat a l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, del que es guarda bon record a la ciutat comtal, ja que en una visita efectuada el 1519 va comentar que preferia «ser comte de Barcelona abans que emperador de les Alemanyes».[1]

Infotaula de geografia físicaParc de Carles I
Parc Carles I.JPG
Parc de Carles I
Tipus Element geogràfic
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Districtes i barrisSant Martí
BarriLa Vila Olímpica del Poblenou
Localització Av. d'Icària 90 Districte de Sant Martí
 41° 23′ 18″ N, 2° 11′ 37″ E / 41.388445°N,2.193564°E / 41.388445; 2.193564
Dades i xifres
Superfície 5,5 ha
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
El cul (A Santiago Roldán), de Eduardo Úrculo

Aquest parc procedeix de la renovació urbanística realitzada a la façana litoral amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a uns terrenys anteriorment d'ús industrial. Amb aquest també es van crear els parcs del Port Olímpic, de la Nova Icària, de les Cascades i del Poblenou. Està situat en plena Vila Olímpica, té una distribució irregular en el terreny, ja que està dividit en diverses seccions tallades pels carrers que el travessen: una delimita amb les vies del tren que porten a l'Estació de França i que es soterren en aquest punt, així com els carrers de Moscou, Ramon Trias Fargas i l'avinguda Icària; una altra es troba a l'avinguda Icària entre els carrers Ramon Trias Fargas i Marina; i l'altre entre els carrers Marina, Moscou i Doctor Trueta..

El parc té forma de grill de taronja, i pel seu cercle exterior discorre un canal d'aigua que es veu interromput pels carrers que el creuen, en un dels seus punts en forma de cascada degut al desnivell, i que compta amb diversos ponts per a travessar-lo. Hi ha també dunes de gespa que aïllen l'entorn del soroll circumdant, jalonades de fileres de plàtans i coronades per xiprers. Entre aquests elements vegetals es troba l'escultura El cul (A Santiago Roldán) (1999), d'Eduardo Úrculo, una obra de bronze de 6,5 metres d'altura.[2]

VegetacióModifica

Entre les espècies presents al parc es troben: el xiprer (Cupressus sempervirens), el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyoner (Pinus pinea), el taronger (Citrus aurantium), la magnòlia (Magnolia grandiflora), el plàtan (Platanus x hispanica), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), la palmera canària (Phoenix canariensis), la washingtònia (Washingtonia robusta), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), l'om de Sibèria (Ulmus pumila), el desmai (Salix babylonica), la morera blanca (Morus alba) i l'olivera (Olea europaea).[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de Carles I