Parc de la Riera de Canyadó

parc de Badalona

El Parc de la Riera de Canyadó és un parc situat a tocar dels barris de Canyadó, Casagemes, Les Guixeres, Pomar i Morera de Badalona, sobre el tram de la riera homònima i que discorre entre la carretera B-20 i la N-II. El parc té 2 ha d'extensió i el seu projecte fou realitzat per l'arquitecta Isabel Bennassar.[1]

Plantilla:Infotaula indretParc de la Riera de Canyadó
Imatge
Vista del parc municipal de la riera de Canyadó
Tipusparc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBadalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 27′ 35″ N, 2° 15′ 03″ E / 41.45982°N,2.25083°E / 41.45982; 2.25083
Característiques
Altitud31 m Modifica el valor a Wikidata

La Riera de Canyadó

modifica

Les rieres de Badalona antigament estaven controlades per murs i flanquejades per plàtans, exercint de camins naturals per anar a la muntanya i a les vinyes de Pomar. Avui dia, els cursos baixos estan canalitzats i discorren per sota dels carrers fins a desembocar al mar. La riera de Canyadó pren aquest nom en el punt on s'ajunten les rieres de Pomar i de Montalegre, que neixen a la Serralada de Marina. En els seus marges encara s'hi poden veure restes de paret seca de les vinyes i, molt probablement, de les velles guixeres de la zona.[1]

Abans de l'existència del parc, la riera suposava un tall important en la trama urbana de la ciutat i havia patit anys d'abandonament i degradació. Per tant, l'objectiu del parc responia a dignificar l'indret, recuperant un antic camí i fent present la memòria de la riera, tenint a compte, a més a més, que es troba en un sector de la ciutat que destaca per una notable presència d'usos industrials, comercials i terciaris.

El Parc

modifica

És un espai verd de caràcter lineal i que connecta amb el parc de Can Solei i Ca l'Arnús, està dividit en dos sectors diferenciats a l'alçada del pont de l'autopista C-31. A la part alta destaca el relleu irregular dibuixat al llarg dels segles pel pas de l'aigua i que, a més, s'ha respectat i se li ha donat més rellevància a aquesta estructura. Murs, camins, terrasses i vegetació han estat pensats per a recordar un antic camí de riera.[1]

Està constituït per diferents terrasses de diferents alçades, amb paviments de diferents textures i colors (prats verds, escorces, asfalt de color de vi, formigó ocre, sorres blanques o grogues i basalts foscos). Destaquen un mur de gabió, tapat amb un roser, que tanca el parc per la banda nord; també n'hi ha d'altres a la resta del parc, que poden servir com a bancs, fets de pedres tancades en una gàbia de tela metàl·lica i s'usen habitualment per protegir les vores dels rius.

Dins de la vegetació destaquen els pollancres, els més abundants en convivència amb altres espècies mediterrànies com lledoners, roures, tells, oms i alzines. Fins i tot s'hi poden trobar robínies, arbres de l'amor i cirerers del Japó. Finalment, acaben d'encoixinar el parc arbusts com ullastres, arboços, llorers, avellaners i teucris.

El pont sota l'autopista, amb un original sostre de colors, dona accés a la part baixa, de característiques força diferents. Tres grans xiprers i altres de més joves recorden que som al costat de Ca l'Arnús, del qual rep aigua de reg. Tanques d'arbust, perpendiculars al carrer, donen forma a un seguit de petits espais d'estada, al costat del camí, plaça, vestíbul o via verda que ens condueix al gran parc més proper a la part alta.

Reconeixements

modifica
  • II premi AiA Continental Europe. International Design Awards, 2000
  • Finalista FAD d'Espais Exteriors, 2000
  • II Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, 2002[1]

Transports

modifica

S'hi té accés a través de diversos autobusos operats per TUSGSAL.[1]

  • B2 (Badalona Canyadó - Sta. Coloma H. Esperit Sant)
  • B4 (Badalona Mas Ram - Badalona Montigalà)
  • B25 (Badalona Pomar - Barcelona Rda. St. Pere)
  • B27 (Sta. Coloma Oliveres - Badalona H. Can Ruti)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Àrea Metropolitana de Barcelona - Mancomunitat de municipis. «Parc de la Riera de Canyadó: en el camí de l'aigua», 2010. Arxivat de l'original el 31 d’agost 2017. [Consulta: 23 juny 2013].