Obre el menú principal

Parcs i jardins de Badalona

Llista i descripció dels parcs públics de la ciutat de Badalona (Catalunya)
Castell de Ca l'Arnús.

Els parcs i jardins de Badalona sumen un total d'unes 96,5 hectàrees de verd urbà (de les quals 19,7 són parcs), i compten amb més de 25.000 arbres conformant l'arbrat viari.[1]

Són destacables els jardins històrics de Can Solei i Ca l'Arnús, al barri de Casagemes, que des de 2003 són considerats una unitat.[2] En els darrers anys s'ha consolidat com un espai musical, on es fan concerts durant les Festes de Maig, però també durant el cicle de jazz de la ciutat.[3][4][5][6]

Els principals parcs de la ciutat són:[7] Montigalà, Turó d'en Caritg, G4, G5, Gran Sol, Nova Lloreda, Torrents i Lladó, Can Barriga, Can Solei i Ca l'Arnús, La Bòbila, Mediterrània, Nelson Mandela, Riera de Canyadó i Muntanyetes.

Can Solei i Ca l'ArnúsModifica

 
Pont a la part de Ca l'Arnús.

El parc ocupa una àrea d'unes 11 ha, de les quals 3 pertanyen al parc de Can Solei i 8 al parc de Ca l'Arnús.[8]

L'origen de les finques de Can Solei es remunta a 1565 en el mas Solei, una antiga finca agrícola. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX, el 1851, quan Evarist Arnús i de Ferrer va adquirir una part de l'antic mas Solei. Des d'aquell moment i fins a 1936 les finques van quedar separades. Durant la guerra civil (1936-1939) van ser confiscades i obertes a la ciutadania. Un cop finalitzada la guerra, la finca es va retornar als seus antics propietaris.

El 1977 Can Solei va passar definitivament a ser patrimoni de la ciutat i Ca l'Arnús ho faria posteriorment. Ambdues finques quedarien unides en parc públic l'any 2003. El conjunt històric i paisatgístic és únic a la ciutat de Badalona, tant per les seves edificacions singulars, com per l'extraordinària riquesa vegetal i faunística. També compta amb elements de jardins romàntics, tals com un llac navegable, fonts, estàtues, una glorieta. Destaca la torre del Rellotge, al costat de la casa de convidats, que conté una estació metereològica.[9]

Turó d'en CaritgModifica

Article principal: Parc del Turó d'en Caritg

Aquest parc compta amb 6,1 ha de superfície, la primera fase es va inaugurar l'any 1990 i la tercera i última el 1999. Està dins dels límits del barri de Sistrells molt proper al Grup Verge de la Salut. És un parc d'estil forestal, aglutinant un gran nombre d'espècies mediterrànies. Té la particularitat d'estar en un turó que està totalment dins del nucli urbà. En aquest parc trobem pins, alzines, oms, freixes, pals roses, branquiquitonos, palmeres i arbustos com romer, marfulls (Viburnum tinus), llentiscles, ginestes, Cotoneaster, heures i les estepes. En l'última fase es va implantar el mateix tipus de plantes i s'ha construït un amfiteatre, amb talussos de gespa, un passeig pavimentat i una font tipus guèiser. Tot això als peus del turó d'en Caritg, en el que s'anomena la Plaça del Centenari. Aquest parc és conegut popularment des de fa molts anys com Els Canons doncs antigament allotjava en la seva part de major altitud peces d'artilleria per repel·lir els setges que rebia la ciutat des del mar.

MontigalàModifica

 
Parc de Montigalà.
Article principal: Parc de Montigalà

Amb una superfície de 8,1 ha i inaugurat el 1991 amb motiu dels Jocs de Barcelona, pertany al barri de Montigalà. El tronc central del parc està dissenyat com a parc semiforestal, amb pendents suaus de gespa segat i acompanyat per una vegetació mediterrània d'alzines i pins i rematat per camins pavimentats. Si s'entra per l'avinguda Puigfred trobem un ampli camí flanquejat per arbres i gespa.[10]

G4Modifica

Article principal: Parc del G4

Es va inaugurar el 1994, i compta amb 6 ha; encara que pertany al barri de Montigalà, està a mig camí del barri de Bufalà. Projectat com a parc forestal, està entapissat amb herba i compta amb camins pavimentats.[11]

G5Modifica

Article principal: Parc del G5

Parc situat al barri de Montigalà inaugurat el 2003. Té 4,20 ha de superfície, constituint a més una continuació del parc de Montigalà. D'estil paisatgístic de caràcter autòcton, arbustiva i al seu torn s'incorpora la vegetació espontània del lloc. El sòl és de sauló, llambordes de junta oberta, entapissat de gespa i praderia. El parc inclou en alguns punts circulació rodada i d'altres espais només admeten vianants i bicicletes.[12]

Gran SolModifica

 
Parc del Gran Sol.
Article principal: Parc del Gran Sol

Es tracta d'un parc urbà d'ús veïnal que està dintre d'un sector d'habitatges d'alta densitat, entre l'avinguda del Doctor Bassols, el carrer Àsia, el carrer de Joan Valera i l'avinguda d'Àfrica. De vegetació senzilla, és un parc de superfície dura, amb vegetació bàsicament arbòria i arbustiva. Es troben pins, pollancres, acàcies del Japó, alzines i xiprers. S'uneix a un passeig pavimentat de plataners i palmeres. Disposa d'un amfiteatre que permet acollir festes populars, mítings i celebracions lúdiques. Es va inaugurar el 1985 i ocupa 1,8 ha.[13]

Nova LloredaModifica

Article principal: Parc de Nova Lloreda

Parc en què abunden els arbres frondosos i les plantes arbustives amb la finalitat de donar al vianant un espai d'oci, en el qual gaudir d'espais d'ombra, passeig o lectura, a més d'esport. El sòl és de terra amb sorra. El parc es divideix en tres nivells, ja que està lleugerament inclinat, tot això amb un passeig en el seu perímetre. Es va inaugurar el 1982, després d'anys de protestes veïnals que reclamaven una adequació d'un terreny abandonat que havia estat utilitzat incívicament com abocador. Va ser una de les primeres zones verdes creades en democràcia. Compta amb 1,5 ha de superfície.[14]

Torrents i LladóModifica

Article principal: Parc de Torrents i Lladó

Parc de caràcter veïnal situat al barri de Bufalà inaugurat el 1999 en què predominen arbres mediterranis. És de petites dimensions (0,81 ha). Diverses peces de gespa harmonitzen amb la zona pavimentada juntament amb diverses tanques arbustives.[15]

Can BarrigaModifica

 
Parc de Can Barriga.
Article principal: Parc de Can Barriga

Inaugurat el 1993, se situa al barri de Bufalà.[16] És un petit parc enjardinat a dos nivells, amb arbres, arbustos i gespa. Els arbres d'origen mediterrani comparteixen l'espai amb arbres més exòtics. Aquesta zona es va construir sobre part dels terrenys que ocupava l'antiga finca de Can Barriga.[17]

La BòbilaModifica

Article principal: Parc de La Bòbila

El parc de la Bòbila és al barri de La Morera però dóna servei també a Bufalà. Té una superfície total d'unes 3,5 ha. Ocupa una riera avui en dia canalitzada, la qual divideix el parc en dues parts.[18]

MediterràniaModifica

Article principal: Parc de la Mediterrània

Situat al barri de Les Guixeres, fou inaugurat el 2004, però culminat el 2010, Construït sobre un antic abocador, s'hi realitzà un treball de condicionament a través de la reforestació i les millores en drenatges. Ocupa 35 ha, amb diverses àrees de descans que també serveixen com a miradors per observar el mar i part de la costa del Maresme fins a Barcelona. Malgrat ser el parc més gran de Badalona, és també el menys conegut.[19]

Nelson MandelaModifica

Article principal: Parc de Nelson Mandela

Inaugurat el 2007, té una superfície d'1,3 ha. Està situat al barri de Montigalà. És una esplanada completament plana amb diversos arbres com pins, alzines i roures. També té zona de jocs i una zona verda amb un camí fet amb travesses de fusta en diagonal vorejat de pollancres.[20]

Riera CanyadóModifica

Article principal: Parc de la Riera de Canyadó

Parc situat a sobre del tram baix de la riera homònima, discorre entre la B-20 i la N-II. Fou inaugurat l'any 2000, compta amb una extensió de 2ha i obtingué diversos premis pel seu projecte i realització.[21] Connecta en la seva part baixa amb el parc de Can Solei i Ca l'Arnús. Està constituït en diferents terrasses i paviments, destacant els murs de gabions, amb una vegetació que vol recordar el camí d'una riera.[22]

MuntanyetesModifica

Article principal: Parc de les Muntanyetes

Parc situat al barri de Lloreda amb 3,4 ha d'extensió, que té com a tret més característic uns turonets artificials on hi ha els jocs infnatils. Realitzat en dues fases, fou finalment acabat l'any 2003.[23]

Galeria de fotosModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. L'arbrat, a la secció de Medi Ambient del web de l'Ajunatment de Badalona
  2. Els jardins històrics, a la secció de Medi Ambient del web de l'Ajunatment de Badalona
  3. "El Parc de Ca l'Arnús es consolida com espai musical de festa", al web Badalona2010
  4. "Les arts escèniques amateur es destapen al Badalona Escena", a LaMalla
  5. "El 5è cicle de jazz de Badalona arriba enguany amb moltes novetats", a BadaWeb
  6. Programació de les Festes de Maig 2010
  7. Els parcs i les places, a la secció de Medi Ambient del web de l'Ajunatment de Badalona
  8. «El jardí històric de Can Solei-Ca l'Arnús». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  9. «Història del parc (Can Solei-Ca l'Arnús)». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  10. «Montigalà». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  11. «G4». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  12. «G5». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  13. «Gran Sol». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  14. «Nova Lloreda». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  15. «Torrents i Lladó». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  16. «Parc de Can Barriga - Dades bàsiques». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  17. Ajuntament de Badalona. «Can Barriga» (en català). [Consulta: 24 juny 2013].
  18. «La Bòbila». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  19. MEMBRIVES, Marta «Badalona culmina la transformació en parc d'un antic abocador» (en català). El Punt Avui, 11-07-2010 [Consulta: 23 juny 2013].
  20. «Nelson Mandela». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  21. «II Premi europeu de paisatge Rosa Barba (2002)». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2012].
  22. «Riera Canyadó». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].
  23. «Muntanyetes». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 9 agost 2012].

Enllaços externsModifica