Paredra

Paredra (transcripció de l'antic grec: πάρεδρος / páredros) és un substantiu o adjectiu que significa literalment «seure a prop» o «que està assegut al costat».

Paredra

En la mitologia egípcia, s'anomenaven paredres unes divinitats que eren acollides en temples d'altres divinitats. No obstant això, l'ús general tendeix a anomenar paredra el consort d'una deïtat que pot ser d'igual rang o complementària a aquesta.

En els temples egipcis, succeïa moltes vegades que una divinitat principal donava acollida en el seu temple a altres divinitats, que formaven la seva cort i rebien el culte dels fidels, malgrat que la seva presència no implicava cap idea de sistema.

Paredres egípcies

Les relacions més conegudes entre els diferents déus egipcis propis de les diferents cosmogonies són:

• Shu/Tefnut, pares de Geb/Nut, els quals van engendrar Osiris/Isis i Seth/Neftis (en la cosmogonia heliopolitana).
• Nun/Nunet, Heh/Hehet, Kek/Keket, Amon/Amemet (en la cosmogonia hermopolitana).

I les relacions locals:

• Amon/Mut (en la tríada de Tebes).
• Ptah/Sekhmet (en la tríada de Memfis).
• Menthu/Raettaui (en la tríada de Medamud).

Altres exemples de paredres

Vajradhara, en yab-yum amb la seva paredra Samantabhadrī, personificació de la Prajñāpāramitā

• Atis és la paredra de Cíbele, com Juno de Júpiter.
• Sarasvatí és la paredra de Brahma.
• Kali, Durga, Pàrvati són les paredres de Shiva, els seus xactis.
• Samantabhadra i Samantabhadri són els dos aspectes de la natura de Buda, la compassió i la saviesa.
• Tanit és la paredra de Ba'al Hammon, o Saturn africà.
• Antu o Antum és la paredra d'An, el déu principal del panteó sumeri.
• Vanth és la paredra del daemon psicopomp etrusc Charun.
• Borvo i Damona, déus de les aigües termals en la mitologia celta.
• Njörðr i Hertha, déu i dea de la gran família dels Vanir en la mitologia nòrdica, i són germà i germana.
• Freyr i Freyja, fill i filla de la parella anterior.
• Aixerà i YHWH en l'estela de Kuntillet Ajrud.

Paredres en la política

Traduït com a «assessor», en l'antiga cultura grega representava la funció d'ajudant en una institució política:

• A Atenes, entre el segle v aC i el segle iv aC, van ser nomenats arconts epònims i arconts basileus suplents. La seva posició era de caràcter oficial, ja que estaven subjectes a la dokimàsia. Cada un dels deu eúthynoi (interventors) de la Bulé que hi havia al segle iv aC tenia dos assessors; el treball començava després que fossin presentades les denúncies. A partir del 418/417 aC, eren 10 els assessors dels hel·lenotamiae (tresorers' pagats per l'erari públic.
• A Esparta, van ser els èfors els paredres dels reis per als assumptes legals.
• En l'Egipte hel·lenístic, els paredres actuaven com a consellers consultius de cada un dels jutges, com a membres dels tribunals. Van existir entre el segle i aC i el segle iii.

Bibliografia

• Harding, Phillip. From the end of the Peloponnesian War to the battle of Ipsus (en anglès). Cambridge University Press, 1985, p. 181. ISBN 0-521-29949-7. 
• Kapparis, K. A.. Assessors of magistrates (Paredroi) in Classical Athens (en anglès). vol. 47 (núm. 4), 1998.  ISSN 0018-2311
• Kapparis, K. A.. Against Neaira: D. 59 (en anglès). Ed. Walter de Gruyter, 1999. ISBN 3-11-016390-X. 
• Toorn, K. van der. The image and the book: iconic cults, aniconism, and the rise of book religion in Israel and the ancient Near East (en anglès). Peeters Publishers, 1997, p. 151. ISBN 90-6831-983-3.