Viquipèdia

Partit Acció Nacional

El Partit Acció Nacional (en castellà, Partido Acción Nacional, PAN), és un partit polític mexicà. Amb tendències conservadores,[2] és un dels tres partits polítics principals de Mèxic, i el qual va postular al president actual de Mèxic, Felipe Calderón, com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006.

Infotaula d'organitzacióPartit Acció Nacional
Partido Acción Nacional
Dades
Nom curtPAN i PAN Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaCentre humanista,
Democràcia cristiana,
Conservadorisme liberal,
Nacionalisme
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 de setembre de 1931 (1931-09-16)
FundadorManuel Gómez Morín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaGustavo Madero
Secretari generalDamián Zepeda Vidales[1]
PortaveuJuan Marcos Gutiérrez González
JoventutsSecretaría Nacional de Acción Juvenil
(Secretaria Nacional d'Acció Juvenil)
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Cambra de Diputats
141 / 500
Cambra dels Senadors
50 / 128
Governadors
9 / 32
Altres
ColorBlanc i blau
Lloc webPàgina web oficial
Twitter: AccionNacional Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Manuel Gómez Morín, fundador del PAN

OrígensModifica

El partit va ser fundat el 1939 per Manuel Gómez Morín ex-rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El partit va tenir el suport de molts catòlics mexicans, que sentien que les lleis anti-clericals que van sorgir arran de la Revolució Mexicana havien anat massa lluny en prohibir, entre altres coses, el dret del vot dels sacerdots i la nacionalització de les propietats de l'església, a més d'establir l'educació completament laica a totes les escoles del país. Els catòlics havien respost a aquestes limitacions amb manifestacions i aixecaments, que van ser coneguts com la "Guerra Cristera", la qual va ser sufocada pel govern. Els catòlics i conservadors van cercar una manera pacífica de motivar el canvi per mitjà de la representació política, i van donar suport a aquest nou partit polític.[3]

Lent creixementModifica

El Partit Acció Nacional es convertiria en el principal i el més antic partit d'oposició de la política mexicana. Malgrat el poder hegemònic del Partit Revolucionari Institucional, el PAN a poc a poc guanyaria terreny i reputació. El 1946 va guanyar el primer candidat a diputat; el 1947 va guanyar la primera presidència municipal a l'estat de Michoacán; el 1989 va guanyar les eleccions a governador d'un estat (Baixa Califòrnia), per primera vegada, i el 1991 el primer senador per vot directe. Durant la dècada dels noranta ja s'havia convertit en el segon partit més important (en nombre de diputats i senadors del Congrés de la Unió), i el 1997 i des del 2000 els diputats del PAN són majoria relativa de la Cambra dels Diputats. Els candidats del PAN, Vicente Fox i Felipe Calderón van guanyar les eleccions presidencials del 2000[4] i el 2006 respectivament.

Polítiques del PANModifica

 
Felipe Calderón, president de Mèxic

El Partit Acció Nacional és reconegut com a partit polític de dreta o centredreta de Mèxic, especialment pel suport que va rebre dels catòlics mexicans, i perquè els seus candidats, a diferència dels altres partits, han fet pública la seva fe i les seves creences. A més, són partidaris de la liberalització del comerç i la privatització de les empreses públiques. Recentment s'ha fet membre l'organització cristiano-demòcrata d'Amèrica. Tanmateix, algunes de les polítiques de l'ex president de Mèxic, Vicente Fox es van distanciar de les polítiques de dreta; per exemple, ha realitzat campanyes per a combatre l'homofòbia, així com l'ús de la píndola de l'endemà com a mètode anticonceptiu (ambdues campanyes severament criticades per l'Església Catòlica).[5][6][7][8]

Presidents del PANModifica

El Partit Acció Nacional ha tingut 22 presidents de partit, des de 1939 fins 2014.[9]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Gustavo Madero regresa a dirigir el PAN tras ganar candidatura a diputado. Expansión. 20 de enero de 2015.
  2. ↑ Jiménez Badillo, Vivero y Báez (2001). «México». En Sáez, M., y Freidenberg, F. Partidos políticos de América Latina: Centroamérica, México y República Dominicana. Salamanca: Universidad de Salamanca. pp. 382-419.
  3. ↑ «Historia del PAN». Partido Acción Nacional. Arxivat de l'original el 2015-02-06. [Consulta: 4 febrer 2015].
  4. ↑ Aznarez, Juan Jesús. «"Fox convenció a todo el mundo de que él era el cambio"» (en castellà). El Pais, 06-07-2000. [Consulta: 30 novembre 2020].
  5. ↑ Shirk, David A. Mexico's New Politics: The PAN and Democratic Change. Lynne Rienner Publishers, 2005, p. 57. 
  6. ↑ O'Toole, Gavin. Politics Latin America. Pearson Education, 2007, p. 383. 
  7. ↑ Gauss, Susan M. Made in Mexico. Penn State Press, 2010, p. 70. 
  8. ↑ Rhodes Cook. The Presidential Nominating Process: A Place for Us?. Rowman & Littlefield, 2004, p. 118. ISBN 978-0-7425-2594-8 [Consulta: 19 agost 2012]. 
  9. ↑ Partido Acción Nacional. «Presidentes del PAN». Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 26 novembre 2011].
  10. ↑ «Hoy definirá el Consejo Nacional si retorna a la mesa del diálogo». La Jornada, 10-03-1996. [Consulta: 4 febrer 2015].
  11. ↑ «Luis Felipe Bravo Mena, nuevo presidente nacional del PAN». La Jornada. DEMOS, Desarrollo de Medios, S.A. de C.V., 07-03-1999. [Consulta: 4 febrer 2015].
  12. ↑ «Conserva Bravo Mena la directiva del PAN». La Jornada, 10-03-2002. [Consulta: 4 febrer 2015].
  13. ↑ «Gana Espino la presidencia del PAN». El Universal, Compañía Periodística Nacional, 05-03-2005. [Consulta: 4 febrer 2015].
  14. ↑ Lilia Saúl «Eligen a Germán Martínez presidente del PAN». El Universal, 08-12-2007 [Consulta: 8 desembre 2007].
  15. ↑ Horacio Jímenez «César Nava, nuevo presidente del PAN». El Universal, 08-08-2009 [Consulta: 8 agost 2009].
  16. ↑ «Gustavo Madero gana la elección para la dirigencia nacional del PAN». CNN México. 4 de desembre de 2010. [Consulta: 4 febrer 2015].
  17. ↑ El Universal. «Cecilia Romero asume como presidenta del PAN», 03-03-2014. [Consulta: 20 març 2014].
  18. ↑ «Gustavo Madero gana elección interna del PAN». Periódico El Economista, 21-05-2014. [Consulta: 4 febrer 2015].
  19. ↑ Héctor Figueroa Alcántara. «Madero solicita licencia; Anaya asume el mando». Excélsior, 01-10-2014. [Consulta: 1r octubre 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Acció Nacional
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Acció_Nacional&oldid=31701572»