Un pastís sacher o, de vegades, simplement, sacher, (en alemany, Sachertorte) és un pastís austríac rodó, a base de pa de pessic de xocolata untat amb melmelada d'albercoc[1] i cobert de xocolata sòlida.

Infotaula menjarPastís Sacher
Una porció de pastís sacher a l'Hotel Sacher de Viena Modifica el valor a Wikidata
Característiques
EpònimFranz Sacher Modifica el valor a Wikidata
País d'origenÀustria Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1832 Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia de Viena Modifica el valor a Wikidata
InventorFranz Sacher Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuscoca de xocolata, torta i pa de pessic Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsxocolata, pa de pessic, albercoc, confitura, dark chocolate (en) Tradueix i ganache Modifica el valor a Wikidata

El pastís sacher té dues capes de pa de pessic de xocolata, amb una fina capa de melmelada d'albercoc en el centre, i recobert d'una capa gruixuda de xocolata negra glacejada, que permet la seva conservació durant un període llarg de temps. Tradicionalment s'acompanya de nata muntada, perquè el pastís és una mica sec.[1] La tradicional s'elabora amb ingredients naturals i sense conservants.

L'autor, Franz Sacher

modifica

L'any 1832,[1] Franz Sacher,[1] un jove aprenent de pastisseria de Viena, elabora unes postres per obsequiar un grup de convidats del príncep Klemens Wenzel von Metternich.

Al cap d'un temps, Franz Sacher instal·la el seu propi negoci i comença a vendre el seu pastís amb gran èxit. La seva fama s'estén a tot Europa i obre amb els seus fills una pastisseria al centre de Viena.

Un d'ells, l'Eduard, després de treballar als millors hotels de Londres i París, compra un palau a Viena a prop de l'Òpera i el converteix en un hotel amb el seu nom: l'Hotel Sacher. Després de la mort d'Eduard Sacher, la seva dona Anna continua amb el negoci de pastisseria i l'hotel.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La sacher-torte[Enllaç no actiu] article de Narcís Comadira publicat a El Periódico el 6 de desembre de 2009