Paul A Bastide
Paul Adrien Bastide (Kemper (Bretanya), 6 d'abril, 1879 - París, 18 d'agost,, 1962), va ser un director d'orquestra i compositor francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1879 Kemper (Bretanya) |
| Mort | 10 agost 1962 (83 anys) |
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, director musical |
| Família | |
| Cònjuge | Louise Mancini (1949–) |
| Premis | |
 
| |
Carrera
modificaPaul Bastide va estudiar a la Universitat d'Ais de Provença i al Conservatori de París (amb Émile Pessard i Jules Massenet), guanyant un primer premi d'harmonia.[1] El seu primer treball professional va ser com a mestre de cor a Marsella a partir de 1898, i va obtenir una primera experiència de direcció també al Caire i a l'Haia.[2]També va dirigir l'estrena de la versió en tres actes de Les Armaillis de Gustave Doret al Grand Théâtre de Ginebra el 1913.
De 1919 a 1938, Bastide va ser el director musical de l'òpera d'Estrasburg, dirigint Samson et Dalila a la reobertura el 8 de març de 1919 després de l'ocupació alemanya d'Alsàcia. Va tornar de nou després de la Segona Guerra Mundial, de 1945 a 1948, va reobrir amb Carmen el 16 de novembre de 1945 i va dirigir notables produccions de Béatrice et Bénédict, i Martine d'Henri Rabaud (estrena).[3] De 1945 a 1950 també va ser director musical de l'Orquestra Filharmònica d'Estrasburg.[4]
Bastide va ser director musical a Vichy des de la dècada de 1920, i a l'Òpera de Marsella de 1941 a 1945.[5]
Bastide va ser director de música a l'Opéra-Comique de París entre 1932 i 1936, debutant amb Carmen. Les estrenes que hi va dirigir van incloure Tout Ank Amon (1934) i Gargantua (1935), i l'estrena francesa de Frasquita (1933) de Franz Lehár. Va supervisar el renaixement centenari de Le Pré aux clercs (1932) de Ferdinand Hérold i les noves produccions de Tarass Boulba, Don Quichotte (amb Chaliapin) i Les noces de Fígaro. Va tornar a la Salle Favart com a cap d'estudis musicals entre 1948-52.[1] Va dirigir Louise de Charpentier en algunes representacions del 50è aniversari celebrades el 1950 a l'Opéra-Comique, i l'any següent a Marsella.[6] A l'Òpera va dirigir La flauta màgica de Mozart el 1949 i Pénélope de Fauré el 1951.[7]
Bastide es va convertir en cavaller de la Legió d'Honor el 1928.[1] Va morir a París.
Composicions
modificaA França es van posar en escena diverses òperes de Bastide:
- Idylle à l'Etoile (Marsella, 11 de gener de 1899),
- L'Amour magicien (òpera còmica en un acte, paraules i música de Bastide, estrenada a Tolosa el febrer de 1903),
- Médée (La La Haia, 1911),
- Le Gentil Bernard (Vichy, 22 de juliol de 1919),
- Monsieur de Pourceaugnac (opéra-bouffe en tres actes, paraules de Pajol segons Molière, estrena Estrasburg el 5 de febrer de 1921), * La Vannina (Rouen, 29 de gener 1926),
- Oedipe-Roi Sófocles (Rouen, 21 de febrer de 1936),
- La Divine épopée (poema líric en cinc actes, estrenat a l'Òpera de Marsella el 25 de març de 1943)
- Joana d'Arc (1949).[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Key P V R. Pierre Key's Musical Who's Who. Pierre Key, Inc, New York, 1931.
- ↑ L. Oster: Les Opérettes du Répertoire Courant (Paris: Éditions du Conquistador, 1951).
- ↑ Pitt C. Strasbourg, in: The New Grove Dictionary of Opera (London & New York: Macmillan, 1997).
- ↑ B. H. van Boer jnr, M. L. Fast: "Strasbourg Philharmonic Orchestra", in: Symphony Orchestras of the World, ed R. R. Craven (Westport, CT: Greenwood Press, 1987).
- ↑ E. Baeck: André Cluytens: Itinéraire d’un chef d’orchestre (Wavre: Éditions Mardaga, 2009).
- ↑ ODB : Opéra Passion. Rencontre avec Géori Boué La Malibran de Sacha Guitry Archived 2011-08-24 at the Wayback Machine
- ↑ 7,0 7,1 Page about Paul Bastide on French Art-Lyrique website, accessed 17 November 2014.