Viquipèdia

Caramida

varietat de la magnetita
(S'ha redirigit des de: Pedra imant)

La caramida [1][2] o imant natural,[3] és un tros de magnetita[4] naturalment magnetitzat.[5][6] Són imants naturals que poden atraure el ferro. La propietat del magnetisme es va descobrir per primera vegada a l'antiguitat en observar aquestes pedres magnetitzades.[7] Uns trossos de caramida, suspesos en una caixa amb aigua perquè poguessin girar, van ser les primeres brúixoles magnètiques, [7] [8][9][10] i la seva importància per a la navegació primerenca queda reflectida en el mateix nom de búixola, que ve de "bussola", petita capsa amb aigua on els mariners portaven un tros de caramida surant que els indicava el nord.[11]

Infotaula de mineralCaramida
Varietat de: magnetita
Classificació
CategoriaMineral
Propietats
caramida a la Sala de Gemmes del Smithsonian
caramida que atrau petits trossos de ferro

La caramida és un dels pocs minerals que es troben magnetitzats de manera natural.[12] La magnetita és de color negre o negre marronós, amb una brillantor metàl·lica, una duresa Mohs de 5,5-6,5 i fa una ratlla negra.

Imant i diamant modifica

La pedra imant i el diamant es presenten de dues maneres diferents en els documents antics. La primera manera considera que la pedra imant es designa com a «diamant»: «lapis magnes» = «adamas».[13] La segona manera explica la suposada influència del diamant sobre la pedra imant.[14][15]

« De l'asamant e del ferre : en l'asamant ha Déus posada tanta de simplicitat de terra , que lo ferre ha apetit a aquell . »
— Ramon Llull. Fèlix o Llibre de les meravelles.[16]

Algun autor interpreta el significat del terme "diamant" (adamas,adamant,...) com a acer endurit.[17]

Origen modifica

El procés pel qual es crea la caramida ha estat durant molt de temps una qüestió oberta en geologia. Només una petita quantitat de magnetita a la Terra es troba magnetitzada com a caramida. La magnetita ordinària és atreta per un camp magnètic com el ferro i l'acer, però no tendeix a magnetitzar-se; té una coercivitat magnètica massa baixa (resistència a la desmagnetització) per romandre magnetitzada durant molt de temps.[18] L'examen microscòpic de les pedres imant ha trobat que estaven fetes de magnetita (Fe3O4 ) amb inclusions de maghemita (Fe2O3 cúbic), sovint amb ions metàl·lics impures de titani, alumini i manganès .[18] [19][20] Aquesta estructura cristal·lina no homogènia dóna a aquesta varietat de magnetita una coercivitat suficient per romandre magnetitzada i, per tant, ser un imant permanent .[18] [19] [20]

En anglès mitjà lodestone significa "pedra de rumb". o "pedra principal", [21] del significat ara obsolet de lode com "viatge, camí".[22]

L'altra pregunta és com es magnetitzen les pedres imant. El camp magnètic de la Terra a 0,5 gauss és massa feble per magnetitzar una caramida per si mateixa.[18] [19] La teoria principal és que les pedres magnètiques estan magnetitzades pels forts camps magnètics que envolten els llamps .[18] [19] [20] Això es recolza en l'observació que es troben principalment a prop de la superfície de la Terra, en lloc d'enterrar-se a gran profunditat.[19]

Història modifica

Una de les primeres referències conegudes a les propietats magnètiques de la caramida va ser feta pel filòsof grec Tales de Milet del segle VI aC, [23][24] a qui els antics grecs atribuïen el descobriment de l'atracció de la caramida pel ferro i altres pedres.[25] El nom d'imant pot provenir de les pedres que es troben a Magnèsia, Anatòlia .[26]

La referència literària xinesa més antiga al magnetisme es troba al Llibre del Mestre de la Vall del Diable ( Guiguzi ) del segle IV aC.[27] A la crònica Lüshi Chunqiu, del segle II aC, s'afirma de manera explícita que "la caramida fa venir el ferro o l'atrau".[28][29] La primera menció de l'atracció d'una agulla apareix en una obra composta entre el 20 i el 100 dC, el Lunheng ( Balanced Inquiries ): "A lodestone attracts a needle".[30] Al segle II aC, els geomancers xinesos estaven experimentant amb les propietats magnètiques de la caramida per fer una "cullera que apunta al sud" per a l'endevinació. Quan es col·loca sobre una placa llisa de bronze, la cullera girarà invariablement cap a un eix nord-sud.[31][32][33] Tot i que s'ha demostrat que funciona, els arqueòlegs encara no han descobert una cullera real feta de magnetita en una tomba Han.[34]

Basant-se en el seu descobriment d'un artefacte olmeca (una barra magnètica amb forma i estriada) a Amèrica del Nord, l'astrònom John Carlson suggereix que els olmecs poden haver utilitzat la caramida més de mil anys abans del descobriment xinès.[35] Carlson especula que els olmeques, amb finalitats astrològiques o geomàntiques, utilitzaven artefactes similars com a dispositiu direccional, o per orientar els seus temples, els habitatges dels vius o els enterraments dels morts.[35] L'anàlisi detallada de l'artefacte olmec va revelar que la "barra" estava composta d' hematita amb làmines de titani de Fe 2–x Ti x O 3 que explicaven el magnetisme remanent anòmal de l'artefacte.[36]

"Un segle d'investigació ha fet retrocedir la primera menció de la brúixola magnètica a Europa a Alexander Neckam cap al +1190, seguit poc després per Guyot de Provins el +1205 i Jacques de Vitry el +1269. Totes les altres afirmacions europees han estat excloses per estudi detallat..." [37]

Sovint s'han mostrat les pedres imant com a objectes valuosos o prestigiosos. El Museu Ashmolean d'Oxford conté una caramida adornada amb una corona daurada que va ser donada per Mary Cavendish el 1756, possiblement per assegurar el nomenament del seu marit com a canceller de la Universitat d'Oxford.[38] Segons els informes, l'anell de segell d' Isaac Newton contenia una caramida que era capaç d'aixecar més de 200 vegades el seu propi pes.[39] I al Londres del segle XVII, la Royal Society va mostrar un 6-polzada (15 cm) esfèrica (una terrella o "terra petita"), que es va utilitzar per il·lustrar els camps magnètics de la Terra i la funció de les brúixoles dels mariners.[40] Un escriptor contemporani, el satíric Ned Ward, va assenyalar com la terrella "va fer que un paper de llimadures d'acer es punxés una sobre l'altra, que es quedaven assenyalant com les pues d'un porc espí ; i va donar tanta vida i alegria a un paquet d'agulles, que ballaven [...] com si hi estigués el diable." [41][42]

Documents modifica

Les referències a la caramida o pedra imant són relativament nombroses. La majoria estan relacionades amb l’agulla magnètica emprada en navegació. Les consultes concretes haurien de permetre un millor coneixement sobre el tema.

« Fue llamada Magnes por su inventor (como escribe Nicandro) y hallola en el monte Ida. »
« Magnetem lapidem novimus mirabilem ferri esse raptorem; quod cum primum vidi, vehementer inhorrui. Todos sabemos que la piedra imán tiene la propiedad admirable de atraer al hierro, fenómeno que me dejó estupefacto cuando por primera vez lo vi. »
« Magnes , lapis Indicus , ab inuentore vocatus ...Vnde et eum vulgus ferrum viuum appellat . »
  • 1190. El primer esment europeu d'una agulla magnetitzada i el seu ús entre mariners està a De naturis rerum (Les coses naturals), d'Alexander Neckam, probablement escrit a París el 1190.[49] Una altra evidència d'això inclou la paraula àrab per «brúixola» ( al-konbas ), similar a Kompass o compass de les llengües germàniques, possiblement derivada de la paraula italiana compasso, per la forma circular de la caixa de la brúixola.[50]
« ... Nautae etiam mare legentes, cum beneficium claritatis solis in tempore nubilo non sentiunt, aut etiam cum caligine nocturnarum tenebrarum mundus obvolvitur et ignorant in quem mundi cardinem prora tendat, acum super magnetem ponunt, quae circulariter circumvolvitur usque dum, ejus motu cessante, cuspis ipsius septentrionalem plagam respiciat... »
— De naturis rerum. Alexander Neckam.[51]>
« Per la vertute de la calamita / como lo ferro at[i]ra no si vede, / ma sì lo tira signorevolmente... »
« Adamas in India reperitur...Ferrum occulta quadam natura ad se trahit. Acus ferrea postquam adamantem contigerit, ad stelam septentrionalem ... semper convertitur, unde valde necessarius est navigantibus in mari »
— Jacques de Vitry, Historia Hierosolymitana.[55]
« las pros en pretz, cum las naus en mar guida/la tramontana e·l fers e·lh caramida. »
  • 1269. Petrus Peregrinus. De magnete.[59]
  • 1271-74. Ramon Llull.[60][61]
« Imant, la part essencial de la brúixola. En axí com la caramida endressa los mariners en lur viatge »
  • c.1295. Raymond Féraud.[62]
« Mays ira de mal temps,

Lur a frascat lur vela;
Non li val la caramida
 Puescon segre l’estella.

»
— Vida de sant Honorat.
« Las agujas de marear están cebadas é compuestas con la virtud é medio de la piedra calamita (que vulgarmente en Castilla llamamos piedra yman) , de la qual y de sus propriedades haçen gran mençion los naturales , é la nombran por diversos nombres ; porque demas de los dos que he dicho , la llaman magnete, ematite , siderita y heraclion . »
« Porque buelve hazia el polo a la aguja la piedra iman »
« ... con la piedra yman se haze el principal instrumento, có que se rigen, y gouiernan todos los que nauegan. Este es el aguja, que dizen de marear, sin la qual no se puede nauegar. »
— [67]
« El Polo Boreal de la piedra iman mira à Mediodia , y el Austral al Setentrion »
  • 1677. Una varietat d’estorac rebia el nom comercial de caramida.[72][73][74][75]
  • 1730. Della storia naturale delle gemme, delle pietre, e di tutti i minerali, ovvero della fisica sotterranea.[76]
  • 1747. Dissertazione ... intorno alla declinazione, o variazione della calamita, e bussola nautica, dal polo.[77]
« Prima dedit Nautis usum magnetis Amalphis »
« Para imprimir en ella (aguja) la virtud de el imán, se hace en esta forma. »
  • 1799.[79]
  • 1848. Glossaire nautique.[80]
  • 1879. «Cebar la aguja».[81]

Referències modifica

  1. ↑ «caramida» (en català). DCVB. [Consulta: 7 març 2024].
  2. ↑ Nicolai, R. The Enigma of the Origin of Portolan Charts: A Geodetic Analysis of the Hypothesis of a Medieval Origin. Brill, 2016, p. 400 (History of Science and Medicine Library). ISBN 978-90-04-28512-5. 
  3. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 7 març 2024].
  4. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 7 març 2024].
  5. ↑ Hurlbut, Cornelius Searle. Dana's minerals and how to study them. John Wiley and Sons, 1998, p. 96. ISBN 0-471-15677-9. 
  6. ↑ Bowles, J. F. W.. Rock-forming Minerals: Non-silicates: oxides, hydroxides and sulphides, Volume 5A, 2nd Ed.. UK: Geological Society of London, 2011, p. 403. ISBN 978-1862393158. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Du Trémolet de Lacheisserie, Étienne. Magnetism: Fundamentals. Springer, 2005, p. 3–6. ISBN 0-387-22967-1. 
  8. ↑ Dill, J. Gregory. «Lodestone and Needle: The rise of the magnetic compass». Ocean Navigator online. Navigator Publishing, Jan–Feb 2003. [Consulta: 1r octubre 2011].
  9. ↑ Merrill, Ronald T. The Magnetic Field of the Earth. Academic Press, 1998, p. 3. ISBN 0-12-491246-X. 
  10. ↑ Needham, Joseph. The Shorter Science and Civilization in China. UK: Cambridge Univ. Press, 1986, p. 6, 18. ISBN 0-521-31560-3. 
  11. ↑ «bruixola» (en castellà). DCVB. [Consulta: 5 març 2024].
  12. ↑ Hurlbut, Cornelius Searle. Dana's minerals and how to study them. John Wiley and Sons, 1998, p. 96. ISBN 0-471-15677-9. 
  13. ↑ Leurechon, J. Mathematicall Recreations: Or, A Collection of Many Problemes, Extracted Out of the Ancient and Modern Philosophers, as Secrets and Experiments in Arithmetick, Geometry, Cosmographie, Horologiographie, Astronomie, Navigation, Musick, Opticks, Architecture, Statick, Mechanicks, Chemistry, Water-works, Fire-works, &c. William Leake, 1653, p. 103. 
  14. ↑ de Santa Maria, C. Varias Alvsiones De La Divina Escritvra, A Costvmbres, Ritos, Y Ceremonias antiguas, apropiedades de animales, plantas, perlas, y piedras preciosas con que se declaran los Misterios que celebra la Iglesia Santa a honor de Christo Señor nuestro, y su Inmaculada Madre, a quienes se dedican y consagran (en castellà). Por Francisco Sanchez, 1654, p. 147-IA1. 
  15. ↑ Nieremberg, J.E.. Curiosa y oculta filosofía: primera y segunda parte de las maravillas de la naturaleza ... contienen historias muy notables. Averiguase secretos, y problemas de la naturaleza (en castellà). María Fernandez, 1649, p. 133. 
  16. ↑ Llull, R.; Gustà, M. Fèlix o Llibre de les meravelles. Edicions 62, 1980 (Millors obres de la literatura catalana). ISBN 978-84-297-1609-2. 
  17. ↑ Lenormand, J.B.É.É.. Journal de l'empire. imprimerie de Le Normant, 1811, p. 206. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Livingston, James D. Driving Force: The Natural Magic of Magnets. Harvard University Press, 1996, p. 14–20. ISBN 0674216458. 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Wasilewski, Peter; Günther Kletetschka Geophysical Research Letters, 26, 15, 1999, pàg. 2275–78. Bibcode: 1999GeoRL..26.2275W. DOI: 10.1029/1999GL900496.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Warner, Terence E. Synthesis, Properties and Mineralogy of Important Inorganic Materials. John Wiley and Sons, 2012, p. 114–115. ISBN 978-0470976029. 
  21. ↑ . 
  22. ↑ «lodestone». A: . Online. Oxford University Press.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit: 'Literally 'way-stone', from the use of the magnet in guiding mariners.'
  23. ↑ Daguin, P.A.. Traité élémentaire de physique théorique et expérimentale: avec les applications à la météorologie et aux arts industriels à l'usage des facultés, des établissements d'enseignement secondaire et des écoles spéciales du gouvernement (en francès). É. Privat, 1856, p. 225 (Traité élémentaire de physique théorique et expérimentale: avec les applications à la météorologie et aux arts industriels à l'usage des facultés, des établissements d'enseignement secondaire et des écoles spéciales du gouvernement). 
  24. ↑ Brand, Mike. «Lodestone». Museum of Electricity and Magnetism, Mag Lab U. US National High Magnetic Field Laboratory. Arxivat de l'original el 2009-05-01. [Consulta: 21 juny 2009].
  25. ↑ Keithley, Joseph F. The Story of Electrical and Magnetic Measurements: From 500 B.C. to the 1940s. John Wiley and Sons, 1999, p. 2. ISBN 0-7803-1193-0. 
  26. ↑ The Greek term μαγνῆτις λίθος magnētis lithos (see Platonis Opera, Meyer and Zeller, 1839, p. 989) «Magnet». Language Hat blog, 28-05-2005. [Consulta: 22 març 2013]. See also: Paul Hewitt, Conceptual Physics. 10th ed. (2006), p. 458.
  27. ↑ The section "Fanying 2" (反應第二) of The Guiguzi: "其察言也，不失若磁石之取鍼，舌之取燔骨".
  28. ↑ Dillon, Michael. Encyclopedia of Chinese History. Routledge, 2017, p. 98. ISBN 978-0415426992. 
  29. ↑ Li, Shu-hua (en francès) Isis, 45, 1954, pàg. 175–196. DOI: 10.1086/348315. JSTOR: 227361. «un passage dans le Liu-che-tch'ouen-ts'ieou [...]: “La pierre d'aimant fait venir le fer ou elle l'attire.”»

    From the section "Jingtong" (精通) of the "Almanac of the Last Autumn Month" (季秋紀): "慈石召鐵，或引之也]"
  30. ↑ In the section "A Last Word on Dragons" (亂龍篇 Luanlong) of the Lunheng: "Amber takes up straws, and a load-stone attracts needles" (頓牟掇芥，磁石引針).
  31. ↑ Tom, K. S.. Echoes from Old China: Life, Legends, and Lore of the Middle Kingdom. University of Hawaii Press, 1989, p. 108. 
  32. ↑ Qian, Gonglin. Chinese Fans: Artistry and Aesthetics. Long River Press, 2000, p. 98. ISBN 978-1592650200. 
  33. ↑ Curtis Wright, David. The History of China: (The Greenwood Histories of the Modern Nations). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 42. 
  34. ↑ Joseph Needham, Clerks and Craftsmen in China and the West: Lectures and Addresses on the History of Science and Technology. Cambridge: University Press, 1970, p. 241.
  35. ↑ 35,0 35,1 Carlson, J. B. Science, 189, 4205, 1975, pàg. 753–760. Bibcode: 1975Sci...189..753C. DOI: 10.1126/science.189.4205.753. ISSN: 0036-8075. PMID: 17777565.
  36. ↑ Evans, B. J., Magnetism and Archaeology: Magnetic Oxides in the First American Civilization, p. 1097, Elsevier, Physica B+C 86-88 (1977), S. 1091-1099
  37. ↑ Needham, Clerks and Craftsmen, p. 240.
  38. ↑ Kell, Patricia. «Inv. 47759 - Sphaera article», 1996.
  39. ↑ Thompson, Sylvanus. The Electromagnet, and Electromagnetic Mechanism. London: E. & F. N. Spon, 1891, p. 128. 
  40. ↑ «A terella». The Royal Society Picture Library.
  41. ↑ Fara, Patricia. Sympathetic Attractions: Magnetic Practices, Beliefs, and Symbolism in Eighteenth-Century England. Princeton University, 1996, p. 23. ISBN 9780691634913. 
  42. ↑ Ashton, J. Social Life in the Reign of Queen Anne: Taken from Original Sources. Chatto & Windus, 1882, p. 53 (Social Life in the Reign of Queen Anne). 
  43. ↑ History of Stones. With an English Version and ... Notes, Including the Modern History of the Gems Etc. by John Hill. (etc.). Davis, 1746, p. 79. 
  44. ↑ Segundo, C.P.; de Huerta, J. Historia natural de Cayo Plinio Segundo (en castellà). por Iuan Gonçalez, 1629, p. 680. 
  45. ↑ Secundus, G.P.; Desaint, N.; Didot, F.A.. Histoire naturelle de Pline: traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites; accompagnée de notes critiques pour l'éclaircissement du texte, & d'observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome onzieme (en francès). Chez la veuve Desaint, 1778, p. 556 (Histoire naturelle de Pline: traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites; accompagnée de notes critiques pour l'éclaircissement du texte, & d'observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome onzieme). 
  46. ↑ Bostock, J.; Riley, H.T.. The Natural History of Pliny. H. G. Bohn, 1857, p. 355 (Bohn's classical library). 
  47. ↑ Escorial. La Ciudad de Dios (en castellà). Real monasterio de San Lorenzo del Escorial, 1898, p. 316. 
  48. ↑ de Séville, I. S. Isidori, Hispalensis episcopi... Opera omnia, denuo correcta et aucta, recensente Faustino Arevallo, qui Isidoriana praemisit, variorum praefationes, notas, collationes, qua editas qua nunc primum edendas, collegit, veteres editiones et codices mss. romanos contulit... (en llatí). typis Antonii Fulgonii, 1801, p. 253 (S. Isidori, Hispalensis episcopi... Opera omnia, denuo correcta et aucta, recensente Faustino Arevallo, qui Isidoriana praemisit, variorum praefationes, notas, collationes, qua editas qua nunc primum edendas, collegit, veteres editiones et codices mss. romanos contulit). 
  49. ↑ Barbara M. Kreutz, "Mediterranean Contributions to the Medieval Mariner s Compass," Technology and Culture , Vol 14, No 3. (Juliol, 1973), p.368
  50. ↑ Oxford University Press. Oxford Dictionaries (en anglès), abril de 2010 [Consulta: 21 maig 2012].  Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
  51. ↑ Neckam, A.; Wright, T. Alexandri Nekam de Naturis Rerum Libri Duo Edited by Thomas Wright. Longman, 1863, p. 183 [Consulta: 21 abril 2022]. 
  52. ↑ Feijóo, B.J.; Tejada, J.M.. (XXXVI, 555 p., [1 en bl.)] (en neerlandès). por Blas Román, Impressor de la Real Academia de Derecho español y Público, 1781, p. 361 (Theatro critico universal ò Discursos varios en todo genero de materias, para desengaño de errores comunes). 
  53. ↑ Arrivabene, C. I poeti italiani. Selections from the Italian poets, with biogr. notices by C. Arrivabene, 1855, p. 42. 
  54. ↑ Tiraboschi, G.; Molinari, G.; Antonelli, G. Storia della letteratura italiana: Dall' anno MD fino all' anno MDC (en italià). Dalla tipografia di Giuseppe Molinari, 1823, p. 261 (Storia della letteratura italiana). 
  55. ↑ Moschus, F. Iacobi de Vitriaco, Primvm Acconensis, Deinde Tvscvlani Episcopi ... Libri Dvo, Quorum prior Orientalis, siue Hierosolymitanae: Alter Occidentalis Historiae nomine inscribitur (en llatí). Bellerus, 1597, p. 194. 
  56. ↑ American Seamen's Friend Society. The Sailors' Magazine and Seamen's Friend. American Seamen's Friend Society, 1869, p. 1-PA69. 
  57. ↑ Gifford, W.; Coleridge, J.T.; Lockhart, J.G. [et al.].. The Quarterly Review. John Murray, 1836, p. 509. 
  58. ↑ «Corpus des Troubadours». Institut d'Estudis Catalans, 09-01-2011. [Consulta: 7 març 2024].
  59. ↑ Pierre, D.M.. The Letter of Petrus Peregrinus on the Magnet, A.D. 1269. Good Press, 2023, p. 14. 
  60. ↑ Monserrat, J.M.. Discursos per la llengua. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 257 (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver). ISBN 978-84-8415-086-2. 
  61. ↑ «[https://www.iec.cat/faraudo/results.asp?Word=Caramida&Id=3596513&search=cara&optCriteria=0&optSearchType=1&ActualPage=5 Vocabulari Llu�s Faraudo de Saint-Germain]» (en occità). Institut d'Estudis Catalans - IEC. [Consulta: 7 març 2024].
  62. ↑ Choix des poésies originales des troubadours (en francès). F. Didot, 1820, p. 373 (Choix des poésies originales des troubadours). 
  63. ↑ de Oviedo, G.F.; de los Ríos, J.A.. Historia general y natural de las Indias, Islas y Tierra-Firme del Mar Oceano: Primera parte (en castellà). Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851, p. 45 (Historia general y natural de las Indias, Islas y Tierra-Firme del Mar Oceano: Primera parte). 
  64. ↑ de Corella, A.L.; Bernuz, P. Secretos de philosophia y astrologia y medicina y de las quatro mathematicas sciencias: collegidos de muchos y diuersos autores... (en castellà). en las casa de George Coci, a costas de Pedro Bernuz, 1547, p. 34. 
  65. ↑ Cortes, M. Breve Compendio de la Sphera (en esperanto). Alvarez, 1556, p. 163. 
  66. ↑ «Search Online Etymology Dictionary». lodestone. [Consulta: 7 març 2024].
  67. ↑ de Medina, P.; de Messa, D.P.. Primera, Y Segvnda Parte De Las Grandezas Y Cosas Notables de España ... (en castellà). Gracian, 1595, p. 130. 
  68. ↑ Opere di Galileo Galilei divise in quattro tomi, in questa nuova edizione accresciute di molte cose inedite. Tomo primo [- quarto: 3] (en italià), 1744, p. 355. 
  69. ↑ Crescenzio, B. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All' Illustriss... Card. Aldobrandino... Et un Portolano di tutti i porti da stantiar Vascelli... (en italià). appresso Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 7-PP4. 
  70. ↑ Pantera, P.; Spada, Egidio. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera gentil'huomo comasco, & caualliero dell'habito di Cristo. Diuisa in doi libri. ... Con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, & le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, & l'altra delle materie dell'opera. All'illustriss. ... Don Francesco di Castro, ambasciatore per sua maestà catolica, in Roma (en italià). appresso Egidio Spada, 1614, p. 241. 
  71. ↑ Nieremberg, J.E.. Obras espirituales: que contienen los tratados, que mas ayundan al Christiano a Levantar el espiritu, y unirse con Dios con vida perfecta (en castellà). Garcia, 1651, p. 355 (Obras espirituales: que contienen los tratados, que mas ayundan al Christiano a Levantar el espiritu, y unirse con Dios con vida perfecta). 
  72. ↑ *Thesouro da lingua portugueza: 2: C-DYTI. (en portuguès). E. Chardron e B.H. De Moraes, 1873, p. 38. 
  73. ↑ Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies que entren en lo present Principat de Cathalunya y Comptat de Cerdanya conforme la qual han de pagar los drets del General los qui les metràn segons las ordinacions publicadas en lo corrent trienni 1677 (en castellà). Est. R. Figueró, 1677, p. 44. 
  74. ↑ de la Paz Rodríguez, J.M.. Explicacion de la naturaleza, principios, virtudes, usos y dósis de las preparaciones y composiciones de la farmacopea de España (en castellà). en la imprenta de don Josef del Collado, 1807, p. 293 (Explicacion de la naturaleza, principios, virtudes, usos y dósis de las preparaciones y composiciones de la farmacopea de España). 
  75. ↑ Thenard, L.J.. Tratado completo de química teórica y práctica (en castellà). Impr. A. de Busseuil, 1830, p. 277 (Tratado completo de química teórica y práctica). 
  76. ↑ Gimma, G. Della storia naturale delle gemme, delle pietre, e di tutti i minerali, ovvero della fisica sotterranea (en italià). Gennaro Muzio, 1730, p. 362 (Della storia naturale delle gemme, delle pietre, e di tutti i minerali, ovvero della fisica sotterranea). 
  77. ↑ Carli, G.R.. Dissertazione ... intorno alla declinazione, o variazione della calamita, e bussola nautica, dal polo (en italià). Milocco, 1747, p. 8. 
  78. ↑ de Gamboa, F.X.. Comentarios a las ordenanzas de minas ... (en castellà). en la oficina de Joachin Ibarra, 1761, p. 263. 
  79. ↑ Andrés, J. Origen, progresos y estado actual de toda la literatura (en castellà). en la Imprenta de Sancha, 1799, p. 484. 
  80. ↑ Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 383. 
  81. ↑ Saenz, P.C.. Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). (en castellà). Zaragozano y Jayme, 1879, p. 3 (Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería). 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caramida
  • «The Lodestone». Educational Web Sites, 23-02-2008. [Consulta: 7 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caramida&oldid=33368656»