Pumicita

roca d'origen volcànic
(S'ha redirigit des de: Pedra tosca)
No s'ha de confondre amb putzolana.

La pumicita, tosca o pedra tosca[1] és una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermedis, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.

Infotaula de rocaPumicita
Bims-kos hg.jpg
Tipusroca volcànica Modifica el valor a Wikidata
Epònimflotant Modifica el valor a Wikidata
Pumicita.
Exemplar de pumicita d'elevada porositat provinent del volcà del Teide a Tenerife, Illes Canàries. Densitat aproximada de 0.25 g/cm³. Escala en cm.

Les pluges de pedra tosca són freqüents a les erupcions de tipus vesuvià, on arriben a sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per cúmul.

La tosca és una roca ígnia volcànica vítria, amb baixa densitat (sura en l'aigua) i molt porosa, de color blanc o gris. En la seva formació, la lava projectada a l'aire sofreix una gran descompressió. A conseqüència de la mateixa es produeix una desgasificació quedant espais buits separats per primes parets de vidre volcànic. És una roca efusiva jove, de terciària a recent, que conté feldespat potàssic, quars i plagioclasa; pasta de gra fi a vítreo en les quals cristalls de biotita formen fenocristales.

MineralogiaModifica

Pot estar formada per riolita, dacita o andesita. Generalment presenta uns colors suaus, entre els que sovintegen el blancs, groguencs, grisos, marrons grisosos, i vermells pàl·lids. Té una porositat mitjana del 90%, i una densitat mitjana de 910 kg/m³, que en ésser inferior a la de l'aigua li permet surar per sobre d'aquesta. La versió basàltica és coneguda amb el nom d'escòria. Hom la considera un vidre, tot i que no presenta estructura cristal·lina.

UtilitzacióModifica

La indústria química la fa servir com a regulador de l'ebullició de certes reaccions. La seva microporositat arriba a esmorteir la formació de bombolles de gas en el si del líquid escalfat.

La pumicita també es fa servir per a la fabricació de formigó lleuger. Quan es fa servir com a additiu del ciment, una versió de gra molt fi anomenada pozzolana es barreja amb calç per formar un formigó lleuger de pasta fina semblant a l'escaiola. Aquesta forma de formigó ja es feia servir en els temps dels antics romans.

També es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmètics. Les pedres de pumicita s'usen sovint en salons de bellesa durant la pedicura, per tal de llevar l'excés de pell del taló i planta dels peus, així com per les durícies. S'utilitza sovint en els salons de bellesa durant el procés de pedicura per treure l'excés de pell de la part inferior del peu, així també com les dureses. S'usa com un abrasiu, en netejavidres, gomes d'esborrar, cosmètics exfoliants, i la producció de jeans gastats.Mòlta, s'afegeix a alguns dentifricis i per a la neteja de mans (com el sabó lava), com un lleu abrasiu.

La seva important capacitat d'absorció li permet emmagatzemar l'aigua i nutrients necessaris per a mantenir la bona salut dels bonsai, ús en el qual troba una altra aplicació.

CuriositatsModifica

Els anys 1979, 1984 i 2006, erupcions volcàniques submarines a prop de les illes Tonga van crear grans bosses de pumicita, algunes de fins a 30 km de grandària, que van anar surant a centenars de km fins a les illes Fidji.

Després de l'explosió del Krakatoa, grans bosses de pumicita de fins a 25 metres de llargària van flotar sobre l'Oceà Pacífic durant un parell d'anys, algunes amb palmeres i vegetació creixent al seu damunt.

ReferènciesModifica

  1. «tosca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pumicita