Pedro de Novo y Colson

Pedro de Novo y Colson
	;
Biografia
Naixement	1846 ; Cadis (Espanya)
Mort	17 febrer 1931 (84/85 anys); Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	19 de maig de 1896 – 17 de febrer de 1898
Circumscripció	Manzanillo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, polític, oficial naval
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1915–1931); Reial Acadèmia de la Història (1909–1931)
Gènere	Dramatúrgia
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya
Branca militar	Armada Espanyola
Rang militar	Contralmirall
Comandant de (OBSOLET)	Professor de l'Escola Naval Militar
	Premis Medalla del Mèrit Militar; Creu del Mèrit Naval
	Signatura
Diputat al Congrés dels Diputats

Pedro de Novo i Colson (Cadis, octubre de 1846 - Madrid, 18 de febrer de 1931) fou un militar, historiador, poeta i dramaturg espanyol.

Biografia modifica

D'antics ascendents italians radicats a Venècia, els Novo, en 1862 va ingressar a l'Escola Naval Militar, on el 1864 assolí el grau de guardiamarina. El 1872 fou destinat a Cuba com a alferes de navili i el 1878 fou ascendit a tinent de navili i destinat com a professor de l'Escola Naval Militar a Madrid, on també es dedicà a la seva vocació literària. Va escriure diverses obres històriques i literàries i publicà les revistes Diario de Marina i El Mundo Naval Ilustrado en 1896.^[1] A les eleccions generals espanyoles de 1896 fou elegit diputat per Manzanillo (Cuba)^[2] i va donar suport al projecte de submarí d'Isaac Peral.^[3]

El 1903 va rebre la Gran Creu del Mèrit Naval, el 1908 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història i el 1915 a la Reial Acadèmia Espanyola amb el discurs Los cantores del mar.^[4]

Última teoría sobre la Atlántida (1879)
Sobre los viajes apócrifos de Juan de Fuca y de Lorenzo Ferrer Maldonado (1881)
Historia de la guerra de España en el Pacífico (1882).
Vasco Núñez de Balboa (1882).
La manta del caballo (1878), drama
Corazón de hombre (1884)
La bofetada (1890)
El pródigo (1891)

Premis i fites
Precedit per: Emilio Alcalá Galiano	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira G 1915-1931	Succeït per: Eduard Marquina i Angulo
Precedit per: Cesáreo Fernández Duro	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 9 1908 - 1931	Succeït per: Manuel Serrano y Sanz