Obre el menú principal

Josep Gimeno i Montell, és conegut pel nom artístic de Pep Gimeno «Botifarra», (Xàtiva, 1960). És un cantaor tradicional amb una llarga trajectòria en la música com element festiu, Ha trencat fronteres arreu dels Països Catalans i bona part de l'Estat espanyol a partir de la gravació del seu primer disc signat en solitari 'Si em pose a cantar cançons',[1] guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folk i noves músiques». A més és reconegut per la seua tasca de recollir mostres de la cultura musical oral valenciana.[2][3]

Infotaula de personaPep Gimeno Botifarra
Pepe Botifarra.jpg
En viu a Dénia el 2 de desembre de 2007
Biografia
Naixement Josep Gimeno Montell
21 de març de 1960 (1960-03-21) (59 anys)
Xàtiva, la Costera
(País Valencià)
Altres noms "Botifarra"', Pep Gimeno "Botifarra"
Activitat
Gènere albaes, folk
Instrument veu, pandero amb canya badada, postisses...
Artistes relacionats Sarau
Nèstor Mont
Ball a Banda
Miquel Gil

Lloc web [1]
Musicbrainz: a97c71ca-73a5-4aaf-ac1b-137eb8daaf30
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut al barri de la Jueria de Xàtiva dins una família de malnom Botifarra (de la qual llavors era besnét), va debutar en les albaes del carrer Puig de Xàtiva amb catorze o quinze anys:[4] la seua àvia materna, originària de Benigànim, (Vall d'Albaida), va ser la primera a ensenyar-li cançons populars.[5]

El guitarrista i guitarroner de Xàtiva, Emili Vera va ser decisiu als inicis de Botifarra, a la dècada de 1970 va acollir-lo al grup de danses Sarau i l'Escola de Danses de Xàtiva i al grup Ball a Banda i entre els anys 2006 i 2014 va ser peça important de la seua rondalla a més va animar de manera decisiva al Botifarra perquè gravara en 2006 el seu primer disc, Si em pose a cantar cançons...[6][7][8]

Va començar a fer treball de camp amb el grup Sarau de la Costera de Ranes i, durant la dècada del 1980, va aprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, amb la qual cosa es va convertir en dipositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les van enregistrar l'any 1985 en l'únic disc de Sarau, Balls i cançons de la Costera, en el qual Botifarra ja interpreta -entre moltes altres peces ballables- un cant de batre, l'estil amb el qual més s'identifica.[3] [9][8]

D'ençà, Botifarra s'ha destacat com una de les veus més sol·licitades de cançó d'arrel tradicional [10] i col·labora sovint, sol o acompanyat per la Rondalla de la Costera o el grup Ball a Banda amb grups de danses de la Ribera del Xúquer, la Vall d'Albaida o la Safor i ha gravat diverses col·laboracions en discs de música d'arrel tradicional, cançó d'autor i, fins i tot, rock, entre les quals la participació en el primer disc de l'algemesinenc Nèstor Mont, el qual en acabant s'encarregaria dels arranjaments del primer disc de Botifarra, Si em pose a cantar cançons, «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret:[3]

« ... si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i "valenciania" en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra. »
Josep Vicent Frechina

L'any 2011, l'escriptor Antoni Martínez Revert publicà la seua biografia oficial amb el títol La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra.[11]

L'any 2013, en ocasió de les Distincions del Nou d'Octubre, va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural.[12]

El 2016 va rebre la Medalla d'honor del Consell Valencià de Cultura.[13]

Discografia (Discs en solitari o conjuntament)Modifica

  • Pep Gimeno Botifarra: Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006)[14]
  • Pep Gimeno Botifarra: Te'n cantaré més de mil (Temps Record, 2009)[15]
  • Pep Gimeno Botifarra: & Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: La barraca (Blau-Discmedi, 2011)[16]
  • Pep Gimeno Botifarra: & Unió Musical la Nucia: Botifarra a banda (Autoedició, 2012)[17]
  • Pep Gimeno Botifarra: & Spanish Brass Luur Metalls d'Estil: Metalls d'estil (SB Produccions, 2013)[18]
  • Pep Gimeno Botifarra: Ja ve Nadal (Bureo Músiques, 2014)[19]
  • Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso, Xavier de Bétera i Naiet Cirerer: Home romancer (Més de Mil, 2015)[20]
  • Pep Gimeno Botifarra & Pau Chàfer: A un home que ve del poble ningú fa baixar la cara (Autoedició, 2015)[8]
  • Pep Gimeno Botifarra & (Temps Record, 2018)

Discografia (Col·laboracions fins al 2007)Modifica

ReferènciesModifica

  1. «“Si em pose a cantar cançons”, de Pep Gimeno “Botifarra”.», 18-08-2007. [Consulta: 17 octubre 2019].
  2. «Pep Gimeno ‘Botifarra’, el carisma d’un ‘cantaor’». Eldiario.es, 01-05-2017 [Consulta: 7 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Pep Gimeno "Botifarra", la voz de la memoria» (en es-es), 30-09-2015. [Consulta: 19 maig 2019].
  4. «Cachiños de ferro eta kromoak». Cachitos de Hierro y cromo. RTVE. [Consulta: 13 novembre 2017]. Minut 34:35
  5. S.L, EDICIONES PLAZA. «Revolución Botifarra: el icono más auténtico que triunfa con canciones de otro tiempo» (en castellà). [Consulta: 17 octubre 2019].
  6. Mediterrània, Sons de la. «Sons de la Mediterrània : El Cant al Ras homenatja Emili Vera». [Consulta: 19 maig 2019].
  7. Levante-EMV. «Mor a los 65 años el músico Emili Vera, guitarrista habitual de Botifarra» (en castellà). [Consulta: 19 maig 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 Bianciotto, Jordi. «ENTREVISTA | Pep Gimeno 'Botifarra': "No soy especial, soy espacial"» (en castellà), 15-02-2018. [Consulta: 19 maig 2019].
  9. Bianciotto, Jordi. «ENTREVISTA | Pep Gimeno 'Botifarra': "No soy especial, soy espacial"» (en castellà), 15-02-2018. [Consulta: 19 maig 2019].
  10. «Pep Gimeno “Botifarra”: “Si la música tradicional s’adorm, no queda vida”». [Consulta: 17 octubre 2019].
  11. «'La veu de la memòria. Pep Gimeno 'Botifarra'». [Consulta: 19 maig 2019].
  12. «El Consell premia a Botifarra, s’oblida d'Al Tall i guardona a Lo Rat Penat». La Veu PV.
  13. «Pep Gimeno ‘Botifarra’, medalla d’honor del Consell Valencià de Cultura». VilaWeb, 21-11-2016 [Consulta: 7 novembre 2017].
  14. «Llistat de cançons i lletres de l'àlbum Si em pose a cantar cançons del grup Pep Gimeno». Viasona. Tirabol. [Consulta: 7 novembre 2017].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Redacció. «VÍDEO: A finals de juliol torna “D’aquí estant veig una estrella” cançons i tonades tradicionals a Riudaura – #Garrotxa #Olot #Girona». [Consulta: 19 maig 2019].
  16. «La barraca (Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries, Pep Gimeno 'Botifarra')» (en catalan). [Consulta: 19 maig 2019].
  17. Enderrock.cat. «Pep Gimeno i la Rondalla U.M. de la Nucia - Botifarra a Banda | Enderrock.cat». [Consulta: 19 maig 2019].
  18. Hoversten, Estil Vernon. Performance of a phase modulation system using M-level codes (Tesi). Iowa State University. 
  19. «Ja ve nadal (Pep Gimeno 'Botifarra')» (en catalan). [Consulta: 19 maig 2019].
  20. «Home Romancer (Xavier de Bétera, Pep Gimeno 'Botifarra', Hilari Alonso, Naiet cirerer)» (en catalan). [Consulta: 19 maig 2019].
  21. «Cançó de batre, del disc "Balls i cançons de la Costera" (Sarau, Escola de Dances de Xàtiva)» (en catalan). [Consulta: 19 maig 2019].
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «Pepe Gimeno Botifarra. La veu de l’Horta de Xàtiva». Revista Caramella. [Consulta: 19 maig 2019].

BibliografiaModifica

  • Antoni Martínez Revert. La veu de la memòria. Pep Gimeno "Botifarra" (autoedició, 2011)
  • Joan Olivares i Josep Vicent Frechina. Pep Gimeno "Botifarra". El cant de la terra (Alzira: Bromera, 2016). [2]

Enllaços externsModifica