Obre el menú principal

Pepe Gotera y Otilio

sèrie de còmics d'humor

Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio és una sèrie de còmics creada per Francisco Ibáñez el 1966, que va aparèixer per a la primera vegada al número 269 de la segona època de la revista Tío vivo.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesPepe Gotera y Otilio
Tipus còmic
Fitxa tècnica
Autor Francisco Ibáñez Talavera
Llengua castellà
Inici publicació 1966
Dades editorials i contingut
Editorial Editorial Bruguera
Modifica les dades a Wikidata

Els personatges principals són el duet que dóna títol a la sèrie, Pepe Gotera i Otilio, que formen una particular empresa de reparacions. Pepe Gotera és el cap, el capatàs, en resum, el qui mira i mana sense tacar-se les mans. Sempre duu un barret fort roig i bigoti a l'estil Groucho Marx. Otilio és el treballador, encara que pensa més en l'hora de l'entrepà que en posar-se a treballar. És gros, i porta gorra i granota blava. Al començament de totes les historietes apareix menjant plats completament absurds per com d'excessius són (un entrepà d'elefant, de balena, de vaca, etc.). La relació que s’estableix entre els caràcters marcadament diferents d’en Pepe i l’Otilio i la seva habilitat innata per no fer res del dret és el detonant de les nombroses situacions còmiques de la història.

Igual que en Mortadel·lo i Filemó, és sempre el patró, Pepe Gotera, qui acaba pagant les errades del seu ajudant, i a causa de la seua ineptitud (sempre acaben provocant esfondraments, inundacions, explosions, etc., en les cases que visiten) la major part de les historietes acaben amb una carrera en l'última vinyeta, sempre amb Otilio pel davant. És sorprenent que l'escriptor poguera escriure tantes historietes diverses que no van avorrir el lectorat amb un esquema tant senzill i repetitiu: 1) encàrrec, 2) desastre, 3) el client persegueix Pepe, Pepe persegueix Otilio.[2] Moltó i Herrera hi veuen típics personatges que representen una metàfora perfecte de l'Espanya franquista amb els seus professionals sense cap qualificació que, en lloc de resoldre problemes, només en causaven de nous més catastròfics que els anteriors. En aquesta època n'hi havia prou amb sortir amb una caixa amb unes poques eines per a poder presentar-se com a lampista o paleta.[3]

Contingut

Trajectòria editorialModifica

Nascuda gràcies a l’ampliació de pàgines de la segona època de la revista Tío Vivo (2ª época), al nº 269, 02/06/1966 va gaudir de la cimera del seu èxit a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, passant a convertir-se en la sèrie estrella de les revistes DDT i Super DDT, i en va ocupar les portades entre 1972 i 1978.[4]

La seva popularitat al 1971 que van ser els personatges escollits per inaugurar la Col·lecció Olé.[5]

El 1985 els personatges d’Ibáñez van passar a gaudir d’una revista pròpia, que tenia el mateix nom que la sèrie, encara que només va durar quatre números. La popularitat de la sèrie, juntament amb el fet que Ibáñez no donava l’abast amb la gran quantitat de personatges que mantenia en producció contínua, va afavorir moltes portades i historietes apòcrifes. Moltes d’aquestes pàgines les va dibuixar en Juan Alejandro Martínez Osete.[4]

A banda d’això, la presència més recent de Pepe Gotera y Otilio es pot rastrejar a l’aventura de Mortadel·lo i Filemó titulada ¡El dos de mayo! (2008), en la què apareixen esporàdicament interpretant dos personatges històrics de principis del segle XIX: en Luis Daoíz i en Pedro Velarde.[4]

Extensió de les historietesModifica

La major part de les historietes eren de curta extensió, habitualment de 2, ja que ocupava la part central de la revista Tío Vivo,[5] posteriorment també van protagonitzar historietes de 4, 6 i 8 pàgines. Ibáñez va donar continuïtat a algunes historietes curtes amb petites referències,[5] tot i evitar el terme continuarà al final del capítol.[6]

Es coneixen tres historietes llargues, totes apòcrifes:[7]

  • El castillo de los Pelmhacudy (42 pàgines) va ser publicada originalment a la revista Pepe Gotera y Otilio el 1985 i reeditada a la col·lecció Olé nº 312. Se la atribueix a Martínez Osete.[8][9]
  • Gran Hotel tenia Guió de Jesús de Cos i es va publicar a la revista Pulgarcito (vuitena època) nº11-17, el 1986. Juan Manuel Muñoz va afirmar que era seu l'acabat del dibuix i tinta.[10]
  • Operación Disneylandia es va publicar a la revista Superlópez nº1-7, el 1987.

InfluènciaModifica

Encara que mai es reconegués oficialment, en aquestes historietes es va basar la sèrie televisiva espanyola Manos a la Obra, emesa per Antena 3 entre 1998 i 2001,[11] protagonitzada per “dos manetes matussers”: Benito (Carlos Iglesias) i Manolo (Ángel de Andrés). La cadena va recuperar els personatges de nou el 2006 a la sèrie Manolo y Benito Corporeison, de la qual només es va emetre una temporada.[4]

ReferènciesModifica

  1. El universo de Ibáñez (en castellà). Barcelona: Editorial Bruguera, 198, p. 53. ISBN 9788466641074. 
  2. Fernández Díez, Federico. El libro del guión (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2005, p. 102. ISBN 9788499699455. 
  3. Moltó, Jordi; Herrera Salazar, Juan. Marca España: Porque Spain is different (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2015, p. 248 pages. ISBN 9788403501348. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio». Humoristan. [Consulta: 27 abril 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Fernández Soto, Miguel. «Pepe Gotera y Otilio: guía telegráfica» (en castellà). 13 Rue Bruguera. [Consulta: 27 abril 2019].
  6. «Pepe Gotera y Otilio: operacion disneylandia» (en castellà). El foro de la T.I.A., 09-03-2007. [Consulta: 27 abril 2019].
  7. «Historia larga Pepe Gotera y Otilio: Gran Hotel» (en castellà). El foro de la T.I.A., 18-08-2010. [Consulta: 27 abril 2019].
  8. «PEPE GOTERA Y OTILIO: EL CASTILLO DE LOS PELMHACUDY» (en castellà), 01-11-2008. [Consulta: 27 abril 2019].
  9. «Martínez Osete, genio no reconocido» (en castellà). La Página no Oficial de Mortadelo y Filemón. [Consulta: 27 abril 2019].
  10. Sánzhez, Alfredo. «Cartas a Juan Manuel Muñoz 1ª Carta» (en castellà). Los archivos secretos de la T.I.A., 10-06-2010. [Consulta: 27 abril 2019].
  11. Glez, Daniel «Ibáñez, maestro español de las viñetas, recibe un homenaje a su carrera en forma de exposición» (en castellà). 20 Minutos, 21 octubre del 2014. «Muchos críticos televisivos están de acuerdo en que la serie de televisión Manos a la obra, emitida por Antena 3 entre 1998 y 2001, estaba inspirada en esta historieta.»

Enllaços externsModifica