Pere Ventura i Virgili

futbolista espanyol

Pere Ventura i Virgili (Barcelona, 23 de febrer de 1897 - Serra de Guadarrama, 6 d'agost de 1936), conegut amb el sobrenom de Guants o Guantes, fou un futbolista català de la dècada de 1920, i més tard periodista.

Infotaula de personaPere Ventura
Biografia
NaixementPere Ventura i Virgili
23 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Serra de Guadarrama (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip
1914-1918 RCD Espanyol
1917-1918Universitari SC
1918-1919 FC Vilafranca
1920-1921 RCD Espanyol
1922-1923 Gimnàstic FC València
1923-1924 Real Stadium Zaragoza
1925-1928 CE Sabadell

Trajectòria modifica

El sobrenom de Guants o Guantes se'l van posar perquè, es deia que jugant un partit, una pilota que anava propera al pal fou frenada per uns guants que hi havia deixat allí, fet que evità que entrés a la porteria.[1]

No es tenen moltes dades durant la dècada de 1910 però sembla que formava part del RCD Espanyol, jugant diversos partits amb el primer equip i el reserva.[2][3][4][5] La temporada 1917-18 jugà a l'Universitari SC[6][7] i la 1918-19 fou jugador del FC Vilafranca.[8][9] El 1919 s'anuncia que fitxa pel Madrid però no hi ha constància que hi arribés a jugar.[10]

Durant la temporada 1920-21, amb la marxa de Ricard Zamora de l'Espanyol, esdevingué el porter suplent de Ramon Bruguera, però una lesió d'aquest, el portà a la titularitat de l'equip en el campionat de Catalunya.[1] Posteriorment jugà al Gimnàstic FC de València[11] al Real Stadium de Saragossa[12] i al CE Sabadell.[13]

Un cop retirat fou periodista esportiu, treballant a diaris com La Nau o La Rambla. En començar la Guerra Civil, travessà accidentalment el front dins d'un automòbil en el decurs del 6 d'agost de 1936, on també viatjava el president del FC Barcelona Josep Sunyol, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front. Foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; essent tots quatre afusellats sense judici previ.[1][14]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «El mártir del Espanyol». El Periódico de Catalunya, 25-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
  2. «RCD Español». Mundo Deportivo, 24-09-1914. [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «Universitari-Español». Mundo Deportivo, 13-03-1916. [Consulta: 17 gener 2016].
  4. «Copa España». Mundo Deportivo, 12-09-1916. [Consulta: 17 gener 2016].
  5. «Segunda categoria». Mundo Deportivo, 03-09-1918. [Consulta: 17 gener 2016].
  6. Madrid-sport (Madrid). 25/10/1917, pàgina 13.
  7. Madrid-sport (Madrid). 11/10/1917, pàgina 12.
  8. «Español-Villafranca». Mundo Deportivo, 05-11-1918. [Consulta: 17 gener 2021].
  9. «Partidos inter-regionales». Mundo Deportivo, 04-09-1919. [Consulta: 17 gener 2021].
  10. «Indiscreciones». Mundo Deportivo, 09-10-1919. [Consulta: 17 gener 2016].
  11. «En Valencia». Mundo Deportivo, 24-07-1922. [Consulta: 17 gener 2016].
  12. «Ventura (Guantes)». Mundo Deportivo, 26-03-1924. [Consulta: 17 gener 2016].
  13. «Fitxa de Ventura». Periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
  14. La mort de Josep Sunyol [podcast]. Catalunya Ràdio (06/02/2011). [Consulta: 12 febrer 2011].