Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1406  Castella |
| Mort | 1438 (Gregorià) (31/32 anys) Nàpols (Itàlia) |
 Virrei de Sicília | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Infant d'Aragó |
| Família | Dinastia Trastàmara |
| Pares | Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque |
| Germans | Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Joan el Sense Fe, Alfons el Magnànim i Enric I d'Empúries |
Setè fill de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, al costat del seu germà Enric I d'Empúries, el seu pare el va destinar a participar en el control del govern de Castella. La seva joventut i la seva supeditació a la política empresa pels seus germans grans li va restar protagonisme. Entre 1424 i 1425 fou virrei de Sicília. Va participar en la Guerra dels Infants d'Aragó contra Joan II de Castella, participant de forma activa durant els anys 1426-1431 en les lluites a la zona oriental del regne. La seva captura en 1431, va comportar el lliurament de totes les fortaleses i possessions que hi posseïa la seva família a Castella a canvi del seu alliberament.[1]
A l'inici de la Conquesta del Regne de Nàpols, i havent escapat de la derrota a la Batalla naval de Ponça en 1435,[2] finalment prengué Gaeta el 25 de març de 1435, on Alfons el Magnànim hi feu entrada el 2 de febrer de 1436,[3] i el mateix any, de Terracina.[4] En el setge de Nàpols el 17 d'octubre del 1438 infant Pere morí,[5] i l'estiu següent el Castell Nou, que els catalans havien conservat, s'hagué de rendir.
Referències modifica
- ↑ Montfar-Sorts i Cellers, Dídac. Historia de los condes de Urgel (en castellà). 2. Establ. Litográfico y Tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853, p. 611.
- ↑ de Herrera y Tordesillas, Antonio. Comentarios de los Hechos de los Españoles, Franceses y Venecianos en Italia y de otras Republicas, Potentados ... desde 1281 hasta 1559 (en castellà). Delgado, 1624, p. 106.
- ↑ Pius II. Europe (c.1400-1458) (en anglès). CUA Press, 2013, p. 289. ISBN 081322182X.
- ↑ Rovira i Virgili, 1920, p. 326.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1963, p. 673.
Bibliografia modifica
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Editorial Alpha, 1963.[Enllaç no actiu]