Peret: jo soc la rumba

Documental de Paloma Zapata del 2019

Peret: jo soc la rumba és una pel·lícula documental espanyola del 2019 escrita i dirigida per Paloma Zapata, sobre el cantant Pere Pubill i Calaf Peret. S'ha rodat en català i castellà.[1]

Infotaula de pel·lículaPeret: jo soc la rumba
Fitxa
DireccióPaloma Zapata Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPaloma Zapata Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeret Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePaloma Zapata Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 març 2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
TemaPeret Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyosoylarumba.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9051760 FilmAffinity: 429633 Letterboxd: peret-the-king-of-the-gipsy-rumba TMDB.org: 593929
Facebook: soylarumba X: yosoylarumba Instagram: yosoylarumba Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

El documental mostra un retrat íntim del cantant de rumba catalana Peret, en complir-se 50 anys de l'èxit Borriquito. Amb la veu narradora d'Andreu Buenafuente i la complicitat dels seus nets i amics com el Petitet, Justo Molinero i el seu sastre del barri de Sant Antoni, relata la seva "vida de pel·lícula" amb material d'arxiu i dramatitzacions des dels corrals de Mataró al carrer de la Cera del Raval de Barcelona, el bombardeig de 1938 en el qual un Peret de tres anys, la seva àvia i dos de les seves ties van resultar ferits lleus.[2][3][4] els seus inicis com a venedor ambulant, els "bolos" pels turistes de Calella, la creació de la rumba catalana tot barrejant Pérez Prado amb Elvis Presley, l'èxit del Borriquito i les gires internacionals, la seva participació al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 amb Canta y sé feliz, el seu retir per convertir-se en pastor evangelista, el seu retorn amb Los Amaya i Los Chipén. També el descriu com una mentalitat complexa per la tensió entre el món paio i el món gitano i l'amargor que li va produir la polèmica per la paternitat de la rumba catalana que pretenia enfrontar-lo a El Pescaílla.

També recupera un gag televisiu amb Tip y Coll en el qual la parella de còmics li demanen que demostri que és gitano, que és català i que sap tocar la guitarra, i ell respon tocant El mig amic.[5]

Crítiques

modifica
« "Estimable documental (...) el treball de Zapata és molt digne. I la icona de l'home que mai va morir, que estava de parranda, absolutament recognoscible." »
— Javier Ocaña: Diari El País[6]
« "Penses que la rumba fa la vida suportable? (....) Llavors segurament gaudiràs amb aquest documental (...) molta dignitat tècnica, bones imatges d'arxiu i anècdotes memorables (…) Puntuació: ★★★½ (sobre 5)" »
— Yago García: Cinemanía[7]

Nominacions

modifica

Fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula documental.[8]

Referències

modifica
  1. Peret: jo sóc la rumba a catalanfilms.cat
  2. Cia, Blanca. «Peret, més enllà de la rumba». El País, 20-03-2019. [Consulta: 23 juny 2020].
  3. «Sense ficció estrena ‘Peret, jo soc la rumba' - 22 oct 2019». El Punt Avui, 22-10-2019. [Consulta: 23 juny 2020].
  4. TV3. «Peret: jo soc la rumba». CCMA, 23-06-2020. [Consulta: 23 juny 2020].
  5. Crítica de 'Peret, yo soy la rumba': la leyenda y la realidad, El Periódico, 21 de març de 2019
  6. El hombre que hizo lo que quiso, El País, 20 de març de 2019
  7. Peret, yo soy la rumba a Cinemanía
  8. Peret, yo soy la rumba al web de l'Acadèmia del Cinema

Enllaços externs

modifica