Obre el menú principal

Pholis laeta és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[7]

Infotaula d'ésser viuPholis laeta
Pholis laeta 1.jpg
Pholis laeta 2.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePerciformes
FamíliaPholidae
GènerePholis
EspèciePholis laeta
(Cope, 1873)[1][2][3][4][5][6]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Allopholis laeta (Cope, 1873)
  • Centronotus laetus (Cope, 1873)[5]
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

  • Fa 25 cm de llargària màxima (tot i que, normalment, en mesura la meitat al sud-est d'Alaska),[8] té un cos allargat i anguil·liforme i la seua coloració va del groc-verd al taronja-marró amb taques de color marró o negrós en forma de mitja lluna, les quals s'estenen al llarg de la superfície dorsal. Els mascles immadurs i les femelles presenten una coloració pàl·lida al ventre, mentre que els mascles adults són de color taronja o vermellós a les galtes, la gola, les aletes pectorals i l'abdomen.
  • 74-80 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal.
  • 2 espines i 35-37 radis tous a l'aleta anal.
  • Aleta caudal arrodonida i pèlviques petites.
  • Les aletes dorsal i anal són llargues i conflueixen amb l'aleta caudal.
  • Aletes pectorals ben desenvolupades.[9][10][11][12]

ReproduccióModifica

Els adults assoleixen la maduresa sexual en arribar al voltant dels 10 cm de longitud.[9][8] A l'illa de Vancouver, les femelles ponen entre 600 i 1.600 ous a mitjans del gener[9] o del gener al febrer a prop de Victoria (la Colúmbia Britànica, el Canadà).[8] Els ous són demersals, s'adhereixen entre si o al substrat i són custodiats per qualsevol dels pares o deixats sense vigilància. Les larves es desclouen després de dos mesos i són planctòniques.[9]

AlimentacióModifica

Probablement es nodreix de crustacis petits i de cucs marins.[13]

DepredadorsModifica

Hàbitat i distribució geogràficaModifica

És un peix marí, demersal (fins als 73 m de fondària)[19] i de clima temperat, el qual viu al Pacífic oriental: les zones intermareals[11][20][21] des de les illes del Comandant i el sud-est de Kamtxatka[19] fins a les costes del mar de Bering a Alaska,[22][23][10][13] les illes Aleutianes i Crescent City (el nord de Califòrnia, els Estats Units), incloent-hi la Colúmbia Britànica (el Canadà).[24][25][26][27][28][29][30][31][32][5][12][33][34][35]

Estat de conservacióModifica

Les seues principals amenaces són la pèrdua del seu hàbitat a causa de la contaminació produïda pels vessaments de petroli,[17][36] les aigües residuals i les explotacions forestals i mineres; la urbanització costanera; les pertorbacions naturals (com ara, els terratrèmols i les grans tempestes) i els possibles efectes del canvi climàtic.[34][18][37]

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans,[12] la seua longevitat és de 6 anys[9][8] i pot romandre fora de l'aigua (sota les roques o algues), ja que és capaç de respirar aire.[38]

ReferènciesModifica

  1. uBio (anglès)
  2. Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat. i-x + 1-506.
  3. uBio (anglès)
  4. Cope, E. D., 1873. A contribution to the ichthyology of Alaska. Proceedings of the American Philosophical Society v. 13: 24-32.
  5. 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. uBio (anglès)
  7. The Taxonomicon (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 O'Clair, R.M. i C.E. O'Clair, 1998. Southeast Alaska's rocky shores: animals. Plant Press, Auke Bay, Alaska.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Hughes, G. W., 1986. Observations on the reproductive ecology of the Crescent Gunnel, Pholis laeta, from marine inshore waters of southern British Columbia. Canadian Field-Naturalist 100:367-370.
  10. 10,0 10,1 Mecklenburg, C. W., T. A. Mecklenburg i L. K. Thorsteinson, 2002. Fishes of Alaska. American Fisheries Society, Bethesda, Maryland. xxxvii +1037 p.
  11. 11,0 11,1 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. [1]
  12. 12,0 12,1 12,2 FishBase (anglès)
  13. 13,0 13,1 Armstrong, R. H., 1996. Alaska's fish. A guide to selected species. Alaska Northwest Books. 94 p.
  14. Gillespie, G. E. i S. J. Westrheim, 1997. Synopsis of information on marine fishes utilized as prey by marine and shoreline birds of the Queen Charlotte Islands. Pp. 36-55. A: Vermeer, K. i K.H. Morgan (Eds.). The ecology, status, and conservation of marine and shoreline birds in the Queen Charlotte Islands. Can. Wildl. Serv. Occas. Pap. No. 93.
  15. Butler, R. W., 1995. The patient predator: foraging and population ecology of the Great Blue Heron (Ardea herodias) in British Columbia. Canadian Wildlife Service Occasional Paper No. 86.
  16. Golet, G. H., K. J. Kuletz, D. D. Roby i D. B. Irons, 2000. Adult prey choice affects chick growth and reproductive success in Pigeon Guillemots. The Auk 117:82-91.
  17. 17,0 17,1 Barber, W. E., L. L. McDonald, W. P. Erickson i M. Vallarino, 1995. Effect of the Exxon Valdez oil spill on intertidal fish: a field study. Transactions of the American Fisheries Society 124:461-476.
  18. 18,0 18,1 Alaska Department of Fish and Game (anglès)
  19. 19,0 19,1 Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p.
  20. Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.
  21. Murphy, M. L., S. W. Johnson i D. J. Csepp, 2000. A comparison of fish assemblages in eelgrass and adjacent subtidal habitats near Craig, Alaska. Alaska Fishery Research Bulletin 7:11-21.
  22. Robards, M. D., J. F. Piatt, A. B. Kettle i A. A. Abookire, 1999. Temporal and geographic variation in fish communities of lower Cook Inlet, Alaska. Fishery Bulletin 97:962-977.
  23. Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.
  24. Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p.
  25. Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  26. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
  27. McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus Núm. 64. Nat. Mus. Nat. Sci., Ottawa, el Canadà. 310 p.
  28. Danko, J. P., 1998. Building a reliable database from a native oral tradition using fish-related terms from the Saanich language. P. 29-33. A: D. Pauly, T. Pitcher i D. Preikshot (eds.). Back to the future: reconstructing the Strait of Georgia Ecosystem. 99 p. The Fisheries Centre, University of British Columbia, Vancouver, la Colúmbia Britànica, el Canadà.
  29. Lamb, A. i P. Edgell, 1986. Coastal fishes of the Pacific northwest. Harbour Publishing Co. Ltd., la Colúmbia Britànica, el Canadà. 224 p.
  30. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  31. Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  32. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  33. Catalog of Fishes (anglès)
  34. 34,0 34,1 NatureServe (anglès)
  35. GBIF (anglès)
  36. Jewett, S. C., T. A. Dean, B. R. Woodin, M. K. Hoberg i J. J. Stegeman, 2002. Exposure to hydrocarbons 10 years after the Exxon Valdez oil spill: evidence from cytochrome P4501A expression and biliary FACs in nearshore demersal fishes. Marine Environmental Research 54: 21-48.
  37. Tindall, B., 2004. Tidal attraction. Sierra. Maig/juny del 2004: 48-55; 64.
  38. Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.


BibliografiaModifica


Enllaços externsModifica