Obre el menú principal

El Pic de la Mainera és una muntanya de 2.909,3[1] m. d'altitud al límit sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Al seu cim conflueixen els termes municipals de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, i d'Espot i Sort (a l'antic terme de Llessui), al Pallars Sobirà.

Infotaula de geografia físicaPic de la Mainera
PIC DE LA MAINERA - CABDELLA - IB-581.JPG
El Pic de la Mainera des del camí de Font Sobirana (Imatge amb anotacions)
Tipus Muntanya
Localitzat a l'entitat geogràfica els Jous i vall de Peguera
Localitzat en l'àrea protegida Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Ubicació
Continent Europa
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
Municipila Torre de Cabdella
Localització La Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Espot i Sort (Pallars Sobirà)
Ascens al pic de la Mainera des del refugi Colomina
Serralada Pirineus
Qualitat
Prominència 241 m
Altitud 2.909 m
Material granodiorita
Wąchock
Ruta normal Refugi de Colomina - Estany de Mar - Coll sud de la Mainera
Modifica les dades a Wikidata

SituacióModifica

El Mainera està situat als Pirineus axials, a la capçalera de la vall glacial de Peguera (que desguassa al riu Escrita, a Espot); a la part oriental dels Estanys de Cabdella, i a ponent del Clot i estanys de la Mainera, a la Vall d'Àssua, a Llessui. És el nus de tres arestes: la del nord-oest baixa a la collada de Saburó i l'uneix al tuc de Saburó, la del sud s'ajunta amb la pala Pedregosa de Llessui passant pel coll sud de la Mainera, i al nord-est la cresta de la Mainera l'enllaça amb la cresta de l'Avió (així dita perquè un avió alemany s'hi estavellà el 1943) i amb el Muntanyó.[2]

GeomorfologiaModifica

Les roques que formen la Mainera pertanyen al gran batòlit granític de la Maladeta. La intrusió d'aquesta massa de roques plutòniques es produí entre el carbonífer i el permià (paleozoic)[3] fa més de 300 milions d'anys.

 
El Pic des de la presa de l'estany Saburó, sobre el Pas de l'Ós. Any 1984

El pic presenta la forma enèrgica i esvelta típica de les muntanyes granítiques que, degut a la seva alçària, han estat sotmeses a una intensa acció de la gelifracció i al pas de pretèrites geleres quaternàries.

El modelat glacial es posa en evidència per: pic de forma piramidal (horn),[4] especialment destacable des de la presa de l'estany de Saburó; les seves arestes són estretes, agudes, verticals i solcades per canals de dejecció; els tarters i caos[5] de roca cobreixen els peus dels seus vessants; la seva línia de cresta és un conjunt de blocs de granit esquarterats i amuntegats, i, sobretot, els circs glacials que l'envolten pels seus tres costats: al nord la Coma del Cap de Port, amb l'estany homònim; a l'est el Clot de la Mainera, amb els seus tres estanys, i a l'oest la coma de l'estany de Mar.

La carena cimera és allargada en sentit nord-oest - sud-est i, durant uns 200 metres, pràcticament plana. El punt culminant es troba a la seva part de llevant, al cap d'amunt de l'aresta sud.

RutaModifica

 
El Coll sud de la Mainera i la Coma d'Estany de Mar al centre de la foto. Any 1984 (Imatge amb anotacions)

ReferènciesModifica

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Jolis 1971, p. 239-241
  3. Mapa geològic de la zona a l'ICC
  4. «horn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «caos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Gel 1995, p. 77-78

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pic de la Mainera