Obre el menú principal

Pierre Dupont (Lió, 23 d'abril de 182125 de juliol de 1870) fou un poeta i cantant francès.

Infotaula de personaPierre Dupont
Pierre Dupont jeune.jpg
Biografia
Naixement 23 abril 1821
Lió
Mort 24 juliol 1870 (49 anys)
Lió
Lloc d'enterrament Cemetery of Croix-Rousse Tradueix
Grup ètnic Francesos
Activitat
Ocupació Chansonnier, poeta, compositor de cançons i goguettier
Gènere artístic Chanson

Musicbrainz: ebcb5a63-6cb4-4522-93b8-0022d3f21fbc
Modifica les dades a Wikidata

Nascut d’una família humil, el seu pare era ferrer, fou successivament alumne del seminari de l'Argentière, aprenent en una fàbrica de sedes, passant de notari i dependent d'una casa de banca. El 1839 es traslladà a París, aconseguint que la Gazette de France i la Quotidianne, l'inseriren algunes de les seves poesies. Pierre Lebrun, que va entreveure un poeta, patrocinà una subscripció, que serví per a redimir a Dupont del servei militar, i per a imprimir Les deux Angés, poema premiat per l'Acadèmia el 1842.

Des d'aquesta data, fins al 1847, restà empleat en els treballs del Diccionari que redactava aquella corporació. El 1846 la seva cançó Les Boeufs, a la que li seguiren ben aviat les titulades Les Braconnier, Les Louis d'Or, Le chien du berger, Le chant du vote, Le chant des nations, la qual música havia compost ensems que la lletra, li valgueren un prompta i considerable popularitat.

Grans cançons, escrites arran de la Revolució de febrer, i cantades per l'autor en els clubs, li portaren odis polítics després del cop d'Estat de 1851, i el ser condemnat a set anys de deportació, condemna de la que en fou indultat. Des de llavors va viure retirat, publicant únicament el seu Légende du Juif-Errant (1862) i Dix Eglogues (Lió, 1864). A més té, un fulletó polític, Sur certains bruits de coalition (1860).

En addicció a les mencionades, cal citar les cançons següents; Les sapins; La mère Jeanne; Madame Vigne; Le cochon; La vache blanche; Le chant dueblé; La chanson de la soie; La chanson du pain; Le chant des ouvriers; Le chant des soldats; Le Noel des paisans; Le Tisserand; Le Touneau, etc...

Els seus Cantares, a la major part dels quals afegí ell mateix melodies, aparegueren col·leccionats en Chants et chansons (1852-54, 9a edició 1876) i Chants et poesies (7a edició, 1861).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Dupont