Piper cubeba

espècie de planta

Piper cubeba, anomenada també cubeba i pebre de Java, és una planta de la família del pebre (piperàcia); la seva fruita és emprada en l'elaboració d'olis essencials. Les baies de la planta es solen assecar i es venen seques o moltes, són lleugerament més grosses que els grans de pebre, tenen una superfície arruada, i la major part dels grans són buits.

Infotaula d'ésser viuPiper cubeba Modifica el valor a Wikidata

Piper cubeba a Köhler's Medicinal Plants, 1887.
Dades
Font decubeba i oli de cubeba Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePiperales
FamíliaPiperaceae
GènerePiper
EspèciePiper cubeba Modifica el valor a Wikidata
L.f., 1782
Inflorescències espiciformes erectes.
Grans secs de Pebre de Java.
Infructescència.
Vista de la planta.
  • Nota: És una espècie encara no resolta taxonòmicament, a més de la confusió regnant sobre l'autor, puix que hi ha diagnosi de diferents autors, és a dir: P. cubeba de Carl von Linné el Jove, 1782[1] de "la selva de Java" ("habitat in Java sylvis"), P. cubeba de Vahl, 1804 i P. cubeba de Bojer, 1837,[1][2] i no és clar a quina planta corresponen, encara que és molt probable que la primera sigui aquella vàlida.[3]

Origen i etimologia modifica

La cubeba, originària de l'Illa de Java, té una llarga i complexa història i va arribar al continent africà i a Europa a mitjançant l'Índia per obra del comerç amb els àrabs. El nom cubeba prové de l'àrab clàssic kubābah, i aquest del persa kababe,[4] que és d'origen desconegut, per via del francès antic quibibes.

Descripció modifica

Segons Carl von Linné el Jove,[5] s caracteritza per les seves fulles oblico-ovalades senceres i peciolades, amb el limbe de base asimètrica i vernació oblonga alterna; les inflorescències espiciformes pedunculades curtes i oposades a les fulles i els fruits, glabres, amb pedicels persistents.

Usos modifica

Medicinals modifica

Es feia servir a Europa i a Amèrica, amb força succés, per a la sanció de la blennorràgia o gonorrea, fins ben entrat el segle xx.

Culinaris modifica

A Europa va ser emprada com a espècia de gran valor en la cuina medieval. Va ser el condiment de base de la carn, o emprada en algunes salses. Es coneix una recepta medieval que inclou la cubeba per a elaborar "salsa sarcenes", que consisteix en llet d'ametlla i diverses espècies afegides.[6] La seva desaparició en la cuina europea es deu probablement a la seva sabor amarga, la qual cosa pot haver estat interpretada com de qualitat inferior al pebre negre.

Avui dia a la cuina marroquina s'empra la cubeba per a donar gust alguns plats i pastes com els macruts, boletes de semolina amb mel i dàtils.[7] La cubeba s'inclou a vegades en la llista d'ingredients de la mescla d'espècies denominada ras el hanout, típica d'aquest país.

Altres modifica

És un ingredient en l'elaboració de ginebres.

Taxonomia modifica

Piper cubeba va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada en Supplementum Plantarum 90. 1781[1782].[8]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Piper en The Plant List
  2. Piper en IPNI
  3. Piper cubeba a ropicos
  4. cubeba en el Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), 22a edició, 2001
  5. Piper cubeba a Supplementum plantarum Systematis vegetabilium editionis decimae tertiae, Generum plantarum editionis sextae, et Specierum plantarum editionis secunda..., p. 90, 1782
  6. "Make a thykke mylke of almondys, do hit in a pot with floure of rys, safron, gynger, macys, quibibis, canel, sygure: and rynse the bottom of the disch with fat broth. Boyle the sewe byfore, and messe hit forth."
  7. Hal, 2002, p=32
  8. «Piper cubeba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 gener 2015].

Enllaços externs modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.