Pisandre d'Acarnes

Pisandre (en llatí Peisander, en grec antic Πείσανδρος) fou un atenenc nadiu de la demos d'Acharnae (català Acarnes). Era tant avar que fou satiritzat pels poetes grecs. És mencionat al Symposium de Xenofont que també el presenta com poc propens a lluitar i que havia intentat evitar servir a l'expedició a Macedònia sota Cleó d'Atenes, cosa que potser li va costar ser portat a judici (també podria ser per altres causes).

Infotaula de personaPisandre d'Acarnes
Nom original(grc) Πεισανδρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Acharnae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMagistrat, polític i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de

El 415 aC va ser nomenat comissionat per investigar el misteris de les mutilacions d'Hermes i va donar suport a la teoria de Càricles d'Atenes que ho considerava un complot contra el poble. El 414 aC va ser arcont epònim.

Després de la derrota atenenca a Siracusa, la Lliga del Peloponès volia aprofitar l'avantatge per signar una pau favorable. Atenes, derrotada volia obligar als seus aliats a construir vaixells per recuperar-se i les revoltes es van començar a produir. Alcibíades, l'antic líder atenenc, estava ara al costat dels espartans, intentant imposar un govern conservador a Atenes que signés la pau amb Esparta. Un partit a Atenes s'enfrontava a aquesta tendència inspirada per Alcibíades. Quios i Eritrea es van revoltar i van demanar ajut a Esparta. Alcibíades va anar a Quios. Clazòmenes, Teos, Milet i algunes altres ciutats també es van revoltar, i tota Jònia es va perdre pels atenencs. Els espartans enviats a la zona van gaudir del suport dels perses Tisafernes i Farnabazos II. Pèrsia havia de finançar la flota lacedemònia a canvi de Jònia (cedida a Pèrsia per un tractat, junt amb les illes i altres parts de Grècia); pel compliment d'aquest tractat (revisat dues vegades) calia el triomf espartà, i Alcibíades era l'inspirador final d'aquesta política, però era oposat a l'excessiva intervenció persa i volia mantenir la democràcia. Pèrsia per la seva banda, volia esgotar a les dues parts.

Alcibíades va convèncer a Tisafernes de què Atenes estava enfonsava i s'havia d'aturar l'ajut a Esparta. Els perses ajudarien a Atenes però s'havia de mantenir la democràcia. Frínic, el cap oligarca, va veure que els aliats preferien una Atenes democràtica que aristocràtica. En aquesta situació d'emergència Pisandre i deu més van ser portats al poder per tractar amb Tisafernes i Alcibíades i va substituir a Frínic i Escirònides al capdavant de la flota, al primers dels quals va acusar d'haver traït a Amorges i d'haver causat la pèrdua d'Iasos.

Abans de deixar Atenes va organitzar una revolució que tenia per finalitat enderrocar la democràcia, però les negociacions amb Tisafernes van fracassar i va retornar amb els seus col·legues a Samos on va reforçar als seus partidaris a l'exèrcit i va formar un partit oligàrquic entre els mateixos samians. Llavors va tornar a Atenes i va establir governs oligàrquics a totes les ciutats per les que va passar; va enviar a cinc dels governants per establir governs oligàrquics en altres llocs mentre ell i cinc altres dels governants tornaven a Atenes. Allí es va trobar que ja la conspiració que havia deixat en marxa havia triomfat de fet per l'assassinat i el terror, i va proposar a l'assemblea l'establiment del govern dels Quatre-cents.

Dintre d'aquest va ser el cap de la facció aristocràtica més radical junt amb Frínic (Teràmenes encapçalava la facció moderada). A la contrarevolució iniciada per la flota de Trasibul i Tràsil a Samos, es va refugiar amb el rei Agis II a la fortalesa de Decèlia. La seva propietat va ser confiscada i probablement mai va retornar a Atenes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Peisander a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 167