El pit-roig,[1] barba-roig,[2] rupit[3] o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí,[4] reientinc[5] o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.

Infotaula d'ésser viuPit-roig modifica
Erithacus rubecula modifica
ErithacusRubecula.jpg
Pit-roig mascle
Enregistrament

modifica

Cant del pit-roig modifica

Dades
Pes2,4 g (pes al naixement) modifica
Envergadura21 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22709675 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereErithacus
EspècieErithacus rubecula modifica
Linnaeus (1758)
Distribució
Erithacus rubecula distribution.png
modifica

EcologiaModifica

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja.

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot en boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuïc, a les Heures i a la Ciutadella).[6]

Al nord de la península Ibèrica n'hi ha poblacions sedentàries, a les quals a l'hivern s'hi afegeixen poblacions emigrants procedents del centre i nord d'Europa.[6]

 
Exemplar immadur.
 
Niu amb ous.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.

El seu període de nidificació va d'abril a agost. Fa una o dues postes l'any amb cinc o sis ous per posta (d'un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant 13 o 14 dies. La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d'arbres o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeixen un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.


ReferènciesModifica

  1. «pit-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «barba-roig». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «rupit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. Enric, Ortega i Gonzàlez; Institut d'Estudis Catalans; Secció de Ciències Biològiques. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega (en català). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017-06-01, p. 121. ISBN 9788499653624. 
  5. «reientinc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. 6,0 6,1 Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].