Plebiscits de Slesvig

Els plebiscits de Slesvig van ser dues votacions populars organitzades segons l'acordat a la secció XII, articles 109 a 114 del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, per tal de fixar la futura frontera entre els estats de Dinamarca i Alemanya, travessant l'antic Ducat de Slesvig. El procés va ser supervisat per una comissió de representants de França, el Regne Unit, Noruega i Suècia.

Mapa de la regió Slesvig/Jutlàndia Meridional abans dels plebiscits.
Les tres zones a Schleswig/Slesvig
Cartell de propaganda alemany

AntecedentsModifica

Vegeu també: Guerra de les Set Setmanes

En 1864 es van enfrontar Dinamarca d'una banda i Prússia i Àustria per l'altre en la Guerra dels Ducats. El resultat fou que el ducat danès de Slesvig es va incorporar a Prússia al costat de les províncies de Holstein i Lauenburg. L'article V del tractat que van signar les parts bel·ligerants (Pau de Praga) estipulava l'obligació de Prússia d'organitzar un referèndum en un termini de sis anys per a donar al poble de Slesvig l'oportunitat de tornar a la sobirania danesa.[1] Aquesta condició va ser ignorada durant més de mig segle, primer per Prússia, després per l'Imperi Alemany. Finalment, en 1919 Alemanya es va veure obligada a acceptar la celebració de la consulta popular després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial.

 
Cartell prodanès en frisó septentrional

DesenvolupamentModifica

El primer plebiscit va tenir lloc a Slesvig del Nord (que es va anomenar Zona I) el 14 de febrer de 1920.[2][3] Tres quartes parts de la població es van manifestar a favor de tornar a formar part de Dinamarca. El vot pro-alemany només va ser àmpliament majoritari a les localitats de Tønder i Højer.

El Slesvig Central (Zona II) va votar el 14 de març de 1920 i en aquesta ocasió cada municipi havia de decidir el seu propi futur. Solament va haver majoria danesa a tres petits pobles de l'illa de Föhr. Aquesta illa es trobava al sud, lluny del límit entre les zones I i II; per això, la Commission Internationale de Surveillance du Plébiscite Slésvig va resoldre establir una frontera gairebé idèntica a la separació entre les dues zones. El pobre resultat collit per Dinamarca a les votacions a Slesvig Central, especialment a Flensburg, la ciutat més gran de tota la regió, va desencadenar al territori danès l'anomenada "Crisi de Setmana Santa" (1920). En el terç meridional de Slesvig mai va arribar a celebrar-se cap plebiscit.[4]

El 15 de juny de 1920, Slesvig del Nord fou formalment retornat a Dinamarca (gairebé un terç del seu territori).[5] El territori va recobrar oficialment el nom de "districtes de la Jutlàndia Meridional", normalment abreujat a "Jutlàndia Meridional". Cal tenir en compte que històricament aquest nom s'ha utilitzat per a referir-se a la totalitat de Slesvig.

Resultat en detallModifica

 
Resultats del plebiscit
Electorat Nom alemany Nom danès per Alemanya per Dinamarca
% vots % vots
Zona I (Schleswig Nord). 10 de febrer de 1920 25,1 % 25.329 74,9 % 75.431
Districte de Hadersleben Haderslev 16,0% 6.585 84,0% 34.653
Ciutat de Hadersleben Haderslev 38,6% 3.275 61,4% 5.209
Districte de Apenrade Aabenraa 32,3% 6.030 67,7% 12.653
Ciutat de Apenrade Aabenraa 55,1% 2.725 44,9% 2.224
Districte de Sonderburg Sønderborg 22,9% 5.083 77,1% 17.100
Ciutat de Sonderburg Sønderborg 56,2% 2.601 43.8 % 2.029
Ciutat de Augustenburg Augustenborg 48,0% 236 52,0% 256
Part septentrional del districte de Tondern Tønder 40,9% 7.083 59,1% 10.223
Ciutat de Tondern Tønder 76,5% 2.448 23,5% 750
Ciutat de Hoyer Højer 72,6% 581 27,4% 219
Ciutat de Lügumkloster Løgumkloster 48,8% 516 51,2% 542
Part septentrional del districte de Flensburg Flensborg 40,6% 548 59,4% 802
Zona II (Schleswig Central). 14 de març de 1920 80,2 % 51.742 19,8 % 12.800
Part meridional del districte de Tondern Tønder 87,9% 17.283 12,1% 2.376
Part meridional del districte de Flensburg Flensborg 82,6% 6.688 17,4% 1.405
Ciutat de Flensburg Flensborg 75,2% 27.081 24,8% 8.944
Part septentrional del districte de Husum Husum 90,0% 672 10,0% 75

ReferènciesModifica