Portal:Art/annals
1979 19 2020 21 22 23 enguany
| Any | Efemèrides |
|---|---|
| 2022 |  1979 19 2020 21 22 23 enguany Viquiprojecte:Wikidata/Defuncions recents
El 5 d'abril morí l'artiste faller Manolo Algarra; el mateix mes morí el fotògraf poblatà Esteve Lucerón, conegut per haver retratat La Perona. El 8 de juny, la pintora lisboeta Paula Rego i l'artista multidisciplinar barcelonina Aurora Altisent i Balmas. El 2 de setembre, el pintor eivissenc Erwin Bechtold. El 2 d'octubre, el fotògraf ontarienc Douglas Kirkland; el 17, l'artista tèxtil Jagoda Buić (n. 1930); el 22, l'artiste conceptual canadenc Rodney Graham (n. 1949). El 7 de novembre, la pintora barcelonina Pilar Segura Badia (n. 1930); l'11, el vitraller de la Sagrada Família Joan Vila i Grau (n. 1932); el 22, la il·lustradora Antonia Cortijos Sánchez (n. 1948); el 26, la fotògrafa brasilera Rochelle Costi (n. 1961); el 27, la il·lustradora botànica neozelandesa Audrey Eagle (n. 1925. L'11 de desembre, l'il·lustrador infantil Wolf Erlbruch (n. 1948). |
| 2021 |
El 13 de gener, la revista Science Advances publicà la datació d'una de les pintures rupestres trobades l'any 2014 a les illes Cèlebes en quaranta cinc mil cinc-cents anys d'antiguitat, les més antigues representacions figuratives datades fins el moment.[1]
El 16 de gener morí el dissenyador beterà José Juan Belda Inglés; el 22, la mecenes barcelonina Helena Cambó i Mallol; el 4 de febrer, el dissenyador arenyenc Joan Casanovas i Romaguera; el 7, el pintor madrileny Luis Feito; el 10, el dissenyador madrileny Alberto Corazón; l'11, la feminista conceptual peruana Teresa Burga. El 28 de març, el restaurador romà Gianluigi Colalucci. El 20 d'abril, la feminista multidisciplinar Mary Beth Edelson; el 22, la fotògrafa polonesa Krystyna Łyczywek. El 3 de maig, l'artista gràfica Roser Agell i Cisa; el 12, la ceramista reusenca Neus Segrià i Fortuny; el 20, l'escultor danés Ingvar Cronhammar; el 22, el ceramiste barceloní Jordi Aguadé i Clos; el 26, el pintor ebrenc Narcís Galià i Adell. El 10 de juny, l'historiador almassorí Tomàs Llorens i Serra; el 13, el fotògraf barceloní Ferran Freixa i Pintó i l'artiste multidisciplinar tortosí Frederic Sancho Carles. El 4 de juliol morí a Barcelona el dissenyador suís Yves Zimmermann; el 31, la ceramista igualadina Milós Gras. El 8 d'agost, la crítica Rosa Maria Piñol i Soler. El 3 de setembre, la fotoperiodista Olatz Vázquez Aurrekoetxea; el 13, el fotògraf almerienc Carlos Pérez Siquier; el 16, el pintor gandienc Àlex Alemany; el 27, l'arqueòloga escalenca Anna Maria Adroer i Tasis. El 9 d'octubre traspassà l'artiste faller Vicente Luna Cerveró. El 7 de novembre, la gravadora feminista Auguste Kronheim i la pintora i escultora andalusa Carmen Laffón; el 18, el fotògraf musical Mick Rock. I, el el 25 de desembre, el pintor precursor del pop Wayne Thiebaud (amb cent un anys).
|
| 2020 |
El 2 de gener morí l'artista californià John Baldessari, «el revolucionari que va portar l'humor a l'art conceptual».[2] El 17 de febrer morí la pintora realista María Moreno Blasco. El 16 de març, l'escultor banyolí Ramon Maria Carrera, autor de l'àngel de la catedral de Girona;[3] el 29, el crític barceloní Arnau Puig i l'escultor taradellenc Josep Ricart i Maymir. El 4 d'abril morí l'artiste alcoià Sento Masià; el 20, el paisatgiste olotí Pere Colldecarrera. El 20 de maig traspassà l'artista plàstica afroamericana Emma Amos; el 28, la pintora xilena Gracia Barrios; el 30, el pintor barceloní Xavier Grau i Masip i la fotògrafa bonaerenca Ana Portnoy. El 19 de juny morí el lladre i traficant d'obres d'art Erik el Belga.
El 30 de desembre, el pintor eularienc Rafel Tur i Costa. |
| 2019 |
El 19 de juliol morí César Pelli, l'arquitecte de les torres Petronas; el 5 de setembre, l'artiste plàstic multidisciplinar Francisco Toledo; el primer de novembre, la muralista Rina Lazo Wasem; el 21 del mateix mes, el videoartiste manresà Toni Serra (Abu Ali):
El vagons del funicular del Tibidabo del 1958 feren l'últim servici el diumenge 15 de setembre. L'artiste flamenc Panamarenko morí el 14 de desembre. |
| 2018 | Portal:Art/2018 |
| 2017 | Portal:Art/2017 |
| 2016 | Portal:Art/2016 |
| 2015 | Portal:Art/2015 |
| 2014 | Portal:Art/2014 |
| 2013 | Portal:Art/2013 |
| 2012 | Portal:Art/2012 |
| 2011 | Portal:Art/2011 |
| 2010 | Portal:Art/2010 |
| 2009 | Portal:Art/2009 |
| 2008 | Portal:Art/2008 |
| 2007 | Portal:Art/2007 |
| 2006 | Portal:Art/2006 |
| 2005 | Portal:Art/2005 |
| 2004 | Portal:Art/2004 |
| 2003 | Portal:Art/2003 |
| 2002 | Portal:Art/2002 |
| 2001 | Portal:Art/2001 |
| 2000 | Portal:Art/2000 |
| 1999 | Portal:Art/1999 |
| 1998 | Portal:Art/1998 |
| 1997 | Portal:Art/1997 |
| 1996 | Portal:Art/1996 |
| 1995 | Portal:Art/1995 |
| 1994 | Portal:Art/1994 |
| 1993 | Portal:Art/1993 |
| 1992 | Portal:Art/1992 |
| 1991 | Portal:Art/1991 |
| 1990 | Portal:Art/1990 |
| 1989 | Portal:Art/1989 |
| 1988 | Portal:Art/1988 |
| 1987 | Portal:Art/1987 |
| 1986 | Portal:Art/1986 |
| 1985 | Portal:Art/1985 |
| 1984 | Portal:Art/1984 |
| 1983 | Portal:Art/1983 |
| 1982 | Portal:Art/1982 |
| 1981 | Portal:Art/1981 |
| 1980 | Portal:Art/1980 |
| 1979 |
L'urbanització Mas del Plata començà a construir-se a Cabra del Camp amb la inauguració, el primer de maig, d'una estàtua de Mazinger Z de deu metres d'alçària.[4] |
| 1978 | Portal:Art/1978 |
| 1977 | Portal:Art/1977 |
| 1976 | Portal:Art/1976 |
| 1975 | Portal:Art/1975 |
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.png)
.JPG)
.png)
.png)
.jpg)
.jpg)
.png)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
1979 19 2020 21 22 23 enguany
Referències modifica
- ↑ «Oldest cave art found in Sulawesi» (en anglés). Science Advances, 13-01-2021. [Consulta: 27 abril 2021].
- ↑ Jori Finkel. «Mor John Baldessari, el revolucionari que va portar l'humor a l'art conceptual». Ara, 06-01-2020. [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ «Mor l'autor de l'àngel de la Catedral de Girona». El Gerió, 17-03-2020. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «スペインにマジンガーZの銅像がある» (en japonés). Gigazine, 21-08-2006. [Consulta: 29 desembre 2019].