Prínia d'antifaç
La prínia d'antifaç[1][2] (Prinia socialis) és una espècie d'ocell passeriforme del gènere prinia que pertany a la família Cisticolidae. Es distribueix al subcontinent indi, a la major part de l'Índia, Nepal, Bangladesh, Bhutan, Sri Lanka i l'oest de Myanmar. És un ocell comú a jardins urbans i terres de cultiu a moltes parts de l'Índia i la seva mida petita, colors distintius i cua vertical el fan fàcil d'identificar.
Prinia socialis  | |
|---|---|
_in_Hyderabad_W_IMG_8745.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 8 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22713604 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Prinia |
| Espècie | Prinia socialis Sykes, 1832 |
Descripció modifica
,_Mangaon,_Maharashtra,_India,_by_Shantanu_Kuveskar.jpg)
Mesura entre 13 i 14 cm de longitud, tenen les ales curtes i arrodonides i la cua llarga de color crema amb les puntes amb taques negres subterminals. Sol mantenir la cua en posició vertical i utilitza les fortes cames per enfilar-se i saltar a terra. Tenen un bec curt de color negre. La corona és de color gris i les parts inferiors són rufes a la majoria dels plomatges. En plomatge reproductiu, els adults de la població del nord són de color gris cendrós a la part inferior, amb la corona negra, les galtes sense llista supraciliar i les ales vermelloses. En època no reproductiva, aquesta població té un supraciliar curt i estret de color blanc i la cua és més llarga.[3] Es troben sols o en parelles en arbustos i sovint baixen a terra.[4]
A l'hivern, la subespècie del nord, P. s. stewartii, té les parts superiors marró càlid, la cua més llarga i variacions estacionals al plomatge. Les altres poblacions conserven el plomatge durant tot l'any. A Bengala Occidental i cap a l'est la subespècie anglesa és més fosca per sobre i més vermellosa als flancs amb el bec més fi i curt que la raça nominal de la península. La subespècie endèmica a Sri Lanka, P. s. brevicauda, a banda d'un cant diferent, té la cua més curta i els joves tenen les parts inferiors groguenques.[3]
Distribució i hàbitat modifica
Habita en pastures seques, boscos oberts, matolls i en jardins urbans a moltes ciutats. Els límits septentrionals de les espècies es troben al llarg dels contraforts de l'Himàlaia, estenent-se cap a la part alta del riu Indo. L'espècie és absent a la zona desèrtica seca de l'oest de l'Índia i s'estén cap a l'est fins a Myanmar. La població de Sri Lanka es troba principalment a les terres baixes però pot arribar fins als turons d'uns 1600 m.[4]
Comportament i ecologia modifica
Igual que la majoria dels cisticòlids, la prínia d'antifaç és insectívora. El cant és un repetitiu txup, tchup, tchup o zeet-zeet-zeet.[5] Una altra crit és un nasal tee-tee-tee. També fa un so com "espurnes elèctriques" durant el vol, que es pensa és produït per les ales[3] (no obstant això, un autor suggereix que és fet pel bec).[3][6]
El gènere no-migratori Prinia presenta una muda semestral que és rara entre els passeriformes. Una muda es produeix a la primavera (abril-maig) i l'altra a la tardor (octubre-novembre). Es teoritza que s'afavoreixen les mudes bianuals quan les càrregues d'ectoparàsits són molt altes però no s'han fet investigacions. La prínia d'antifaç muda algunes remeres dues vegades a l'any, que s'anomena muda parcial bianual,[7] però alguns autors descriuen P. socialis socialis amb dues mudes completes.[4]
Romanen en parelles, però es posen en forma individual sobre la branca d'un arbre petit o arbust.[8]
Reproducció modifica
Construeix el seu niu prop del terra en un arbust o herba alta i pon entre 3 i 5 ous. S'han descrit diversos tipus de nius incloent una tassa fràgil feta cosint diverses fulles grans, una estructura allargada tipus bossa amb tiges d'herba i una bola feble d'herba.[4][9] El niu habitual és col·locat baix en un arbust i consisteix en fulles cosides juntes amb teles, folrades amb pèl [10] tenint l'entrada al costat. Els ous són d'una forma ovalada una mica punxeguda i molt brillant, que varien del color vermell maó a un pujat color castanyer sent alguns més pàl·lids o més foscos. L'extrem ample de l'ou generalment és més fosc que la resta de la closca i exhibeix una tapa o zona. Els ous mesuren de 1,5 a 1,7 centímetres longitud i de 1,15 a 1,27 d'amplada.[11] Els ous es desclouen en uns 12 dies.[12]
L'època de reproducció varia amb la localitat i s'ha registrat la cria durant tot l'any, però sobretot després dels monsons.[13] Al nord de l'Índia és principalment de juny a setembre i a Sri Lanka, principalment de desembre a març o d'agost a octubre.[3] Crien durant maig i juny als Nilgiris.[11] Es creu que l'espècie és monògama i tant el mascle com la femella prenen part en la incubació i alimentació encara que a diferents graus.[14] Els pares poden passar més temps al niu durant els dies freds.[15][16] Es coneix que el cucut cucut ploraner i el cucut pitgrís parasiten els nius d'aquesta espècie.[17] Quan el niu és amenaçat per depredadores com ara gats, s'ha observat que els adults fingeixen lesiones.[12]
S'ha observat casos rars d'ocells reutilitzant material d'un niu per reconstruir-ne un altre en una nova ubicació.[13]
Bibliografia modifica
- Balachandran, S; Rosalind, Lima (1992): Southern Ashy Wren-Warbler Prinia socialis socialis Sykes in Pt. Calimere Wildlife Sanctuary, Tamil Nadu.J. Bombay Nat. Hist. Soc. 89(3), 377.
- Jairamdas, Arjun (1977) Three nests of Ashy Wren Warbler – diary of one season. Newsletter for Birdwatchers . 17(2):4–6.
- Subramanya, S.; Veeresh, G. K. (1998) Nesting of two insectivorous birds in the rice fields of Bangalore. Cap. 4. A: Birds in Agricultural Ecosystem. (Eds: Dhindsa, MS; Rao, P Syamsunder; Parasharya, BM) Society for Applied Ornithology, Hyderabad, 10-17.
- Ajmeri, R. M.; Das, A. R. K.; Sasikumar, M. (1961) An unusual nest of the Ashy Wren-warbler (Prinia socialis). Newsletter for Birdwatchers . 1(4):1.
Referències modifica
- ↑ «Prínia d'antifaç». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 27/12/2022(català)
- ↑ «Prinia socialis (prínia d'antifaç) - Avibase». [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Rasmussen, P. C. & Anderton, J. (2005). Birds of South Asia: The Ripley Guide. Smithsonian Institution & Lynx Edicions. ISBN 84-87334-67-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ali, S. & Ripley, S. D. (1997). Handbook of the Birds of India and Pakistan. Volume 8 (2a edició). Nueva Deli: Oxford University Press. pp. 55-60.
- ↑ «Prinia socialis» (en anglès). Xeno-Canto. [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ Uttangi, J. C. (1991). «"Electric sparks" from Ashy Wren Warbler». Newsletter for Birdwatchers 31 (7&8): 14.
- ↑ Sussana K.; Hal S.; Birgitta S. Tullberg. Phylogenetic analyses of the diversity of moult strategies in Sylviidae in relation to migration (PDF) (en anglès). The Netherlands.: Kluwer Academic Publishers, 2004.
- ↑ Hemanth, J. (1990). On the roosting of the Ashy Wren-Warbler (en anglès). Newsletter for Birdwatchers 30 (5&6), p. 15.
- ↑ Ramanan, R. V. (1995). The nest of Ashy Wren Warbler Prinia socialis (en anglès). Newsletter for Birdwatchers 35 (1), p. 17.
- ↑ Bhambral, R. (1966). Dog's hair used for nest by Ashy Wren Warblers (en anglès). Newsletter for Birdwatchers 6 (8), p. 7.
- ↑ 11,0 11,1 Oates, E. W. (1905). Catalogue of the collection of birds' eggs in the British Museum. British Museum.
- ↑ 12,0 12,1 Chakravarthy, AK; Subramanya, S; Nagarajan, S (1980). The nesting of the Ashy Wren-Warbler Prinia socialis, Sykes in Bangalore (en anglès). Newsletter for Birdwatchers 20 (4), p. 8-9.
- ↑ 13,0 13,1 George,J. C. (1962). Nest-shifting behaviour of the Ashy Wren-Warbler (en anglès). The Auk 78 (3), p. 435-6.
- ↑ Karthikeyan, S (1993). Monogamy in Ashywren Warbler Prinia socialis: How much do sexes share domestic duties (en anglès). Bird Conservation: Strategies for the Nineties and Beyond. Ornithological Society of India, Bangalore, p. 200-201.
- ↑ Wesley, H. D. (1994). «Nest-temperature regulation during incubation in Ashy Wren-Warbler (en anglès). Newsletter for Birdwatchers 34 (2), p. 29-31.
- ↑ Ornithological Society of India. Atmospheric temperature and the incubation pattern in the Ashy Wren-Warbler Prinia socialis (en anglès). Verghese, A; Sridhar, S; Chakravarthy, AK, ed. Bird Conservation: Strategies for the Nineties and Beyond. Bangalore: Ornithological Society of India., p. 176.
- ↑ Lowther, Peter E. (2012). Host list of Avian brood parasites – 2 (pdf) (en anglès). Arxivat 2021-09-11 a Wayback Machine.
