Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). S'inicià el 8 d'octubre de 1912 i acabà parcialment el 30 de maig de 1913, amb la batalla d'Adrianòpolis i el Tractat de Londres,[1] que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva, però, es produïren diferents enfrontaments que s'han anomenat Segona Guerra Balcànica.
| Guerres Balcàniques | |||
|---|---|---|---|
 Situació dels participants abans de la Guerra | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 8/10/1912 – 30/05/1913 | ||
| Escenari | Península Balcànica | ||
| Lloc | Balcans | ||
| Causa | Imperi Otomà i Balcans | ||
| Resultat | Victòria de la Lliga Balcànica | ||
| Conseqüència | Imperi Otomà | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Orígens
modificaDesprés de la independència dels diversos estats balcànics respecte a l'Imperi Otomà, durant el segle xix, Sèrbia, Grècia i Montenegro anaren aconseguint guanys territorials. A començaments del segle xx tots aquests estats desitjaven incorporar parts importants de l'Imperi Otomà a la zona de Rumèlia, Albània, Macedònia i Tràcia. Les tensions entre els mateixos estats balcànics per les seves aspiracions contraposades sobre aquests territoris havien disminuït i, d'altra banda, la revolució dels Joves Turcs de juliol de 1908 havia imposat la constitució de 1876 al soldà Abdul Hamid II.[2] Això fou aprofitat per Grècia per annexionar-se Creta, per l'imperi austrohongarès per annexionar-se Bòsnia,[3] i per Bulgària per declarar-se independent.
El setembre de 1911 Itàlia decidí annexionar-se la zona de la Tripolitània, territori ambicionat des de feia temps. L'envaí amb una ràpida ocupació, tot i que la resistència de diverses poblacions allargà el conflicte. Per desencallar-ho, Itàlia decidí atacar Turquia directament amb el bombardeig naval de Beirut i l'ocupació de les illes Espòrades. El govern turc demanà la pau i cedí algunes de les illes a Itàlia i donà autonomia a la Tripolitània i la Cirenaica; amb tot foren ocupades poc després per Itàlia sense oposició. Els èxits italians davant dels turcs animaren els estats balcànics amb el suport de Rússia,[4] que volia recuperar la seva influència als Balcans. Durant l'any 1912 es firmaren tractats de col·laboració entre Bulgària i Sèrbia (el març), Bulgària i Grècia (el maig) i entre Montenegro i Sèrbia i Bulgària (octubre). Tots aquests passos semblaven dur cap a un enfrontament armat.
La guerra
modifica.JPG)
El 8 d'octubre de 1912 el Regne de Montenegro inicià les hostilitats, i immediatament els exèrcits búlgar, serbi i grec seguiren els mateixos passos.
Després de la correcció de la frontera búlgara-otomana el 1886 després de la unificació de Bulgària, els otomans controlaven Kardzhali i les muntanyes dels voltants, i el seu exèrcit a la regió es trobava perillosament a prop del ferrocarril que connecta Plovdiv i Harmanli i la base dels exèrcits búlgars que havien d'avançar cap a Tràcia oriental, així que Nikola Ivanov, el comandant del 2n Exèrcit va ordenar a Vasil Delov que empenyés els otomans al sud del riu Arda.[5] Els otomans foren derrotats a la batalla de Kardzhali i es van retirar a Mestanlı deixant enrere grans quantitats de municions i equips mentre els búlgars preparaven les defenses al llarg de l'Arda assegurant el flanc i la rereguarda de l'avanç cap a Adrianòpolis i Constantinoble. L'Alt Comandament otomà va decidir contraatacar l'exèrcit oriental per evitar que els búlgars tallessin el ferrocarril entre Salònica i Dedeağaç, però van ser derrotats de manera aclaparadora a la batalla de Kirk Kilisse.[6] Nikola Ivanov va assetjar Adrianòpolis, però el primer i el tercer exèrcits no van poder perseguir les forces otomanes en retirada i aquests van poder reagrupar-se prenent posicions defensives al llarg de la línia Lüleburgaz - Bunar Hisar i foren derrotats a la batalla de Lüleburgaz,[7]
Els serbis venceren en la batalla de Kumanovo el 23 i 24 d'octubre[8] i els grecs aconseguiren ocupar Tessalònica.[9] Les forces aliades avançaren cap a Constantinoble, però les potències occidentals els avisaren que no permetrien una ocupació de la capital i els turcs aconseguiren crear una línia de defensa al voltant de la ciutat, que el primer i tercer exèrcit búlgars combinats, sota el comandament general del tinent general Radko Dimitriev van intentar trencar a Çatalca el 17 de novembre però l'endemà les nombroses baixes van obligar a suspendre l'atac.[10]
El 18 de març de 1913, després que les tropes gregues haguessin capturat gran part de la Macedònia grega, Jordi I va ser assassinat amb un tret per l'esquena pel militant socialista Alexandros Schinas a Tessalònica.[11]
La Força Aèria Búlgara bombardejà posicions turques a Edirne mentre que la Força Aèria Grega actuà sobre els Dardanels; fou la primera missió de cooperació aèria naval en la història.[12] En aquestes condicions, el 3 de desembre Turquia demanà l'armistici i es convocà una reunió a Londres. Malgrat tot, el derrocament del govern turc per part d'Enver Bei el gener de 1913 trencà les negociacions, ja que Enver es mostrà decidit a prosseguir la guerra. Les operacions militars posteriors tampoc afavoriren els turcs, i Bulgària i Sèrbia ocuparen Adrianòpolis i Grècia s'apoderà Janina. Després de la victòria el 30 de maig de 1913 a la Batalla d'Adrianòpolis[13] Turquia tornà a demanar la pau. Aquesta es redactà a Londres. Grècia obtenia Tessalònica, Creta, Lesbos, Quios, i el sud de Macedònia; Sèrbia obtenia el nord de Macedònia i Bulgària obtenia Tràcia i la costa del mar Negre.[14]
Conseqüències
modificaAquests acords s'havien de signar en una conferència de pau posterior, però aprofitant aquest interval de temps, Bulgària decidí atacar els seus aliats per obtenir guanys territorials que pogués reclamar en la conferència de pau. Així les tropes búlgares atacaren els serbis a Macedònia i els grecs a Tessalònica, iniciant l'anomenada Segona Guerra Balcànica.
Referències
modifica- ↑ The Treaty of London, 1913 (en anglès) [Consulta: 6 febrer 2009].
- ↑ Cohen, Julia Phillips. Becoming Ottomans Sephardi Jews and Imperial Citizenship in the Modern Era (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 103. ISBN 9780199340415.
- ↑ Clark, Christopher. «Balkan Entanglements». A: The Sleepwalkers: How Europe Went to War in 1914 (en anglès). HarperCollins, 2013, p. 45,559. ISBN 978-0-06-219922-5.
- ↑ Sondhaus, Lawrence. World War One: The Global Revolution (en anglès). Cambridge University Press, 2011, p.19. ISBN 0521736269.
- ↑ Иванов, Н. «Действията на II армия. ОбсадаДействията на II армия. Обсада и атака на Одринската крепост». A: Балканската война 1912–1913 год. (en búlgar). София, 1924, p. 43-44 (Военна библиотека).
- ↑ Erickson, Edward J. Defeat in detail: the Ottoman Army in the Balkans, 1912–1913 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p. 86, 181. ISBN 978-0-275-97888-4.
- ↑ Erickson, Edward J. Defeat in detail: the Ottoman Army in the Balkans, 1912–1913 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p. 102. ISBN 978-0-275-97888-4.
- ↑ Hall, Richard C. The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War (en anglès). Routledge, 2002, p. 48. ISBN 113458363X.
- ↑ Oikonomou, Nikolaos. «Βαλκανικός Πόλεμος: Οι επιχειρήσεις του ελληνικού στρατού και στόλου». A: Christopoulos, Georgios A. & Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος ΙΔ΄: Νεώτερος Ελληνισμός από το 1881 έως το 1913 [Història de la nació grega, volum XIV: l'hel·lenisme modern de 1881 a 1913] (en grec). Atenes: Ekdotiki Athinon, 1977, p. 289–326. ISBN 978-960-213-110-7.
- ↑ Vŭchkov, Aleksandŭr. The Balkan War 1912-1913 (en anglès). Angela, 2005, p. 99-103. ISBN 954-90587-4-3.
- ↑ The Times (en anglès), 19 març 1913, p. 6 [Consulta: 20 agost 2023].
- ↑ Hellenic Air Force History: Balkan Wars.
- ↑ Monroe, Will Seymour. The Page Company. Bulgaria and her people: with an account of the Balkan wars, Macedonia, and the Macedonia Bulgars (en anglès), 1914, p. 114 [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ Mount Holyoke. The Treaty of London, 1913 (en anglès) [Consulta: 6 febrer 2009].
Bibliografia complementària
modifica- Biondich, Mark «The Balkan Wars: violence and nation-building in the Balkans, 1912–13» (en anglès). Journal of Genocide Research, 18, 4, 2016, pàg. 389-404.
- Çeku, Ethem «The Policy of Serbian Expansionism, with Specific Reference to Albanians in the Decade Preceding the Balkan Wars» (en anglès). The International History Review, 41, 1, 2019, pàg. 23-38. 10.1080/07075332.2017.1402802.
- Clogg, Richard. Historia de Grecia. Cambridge University Press, 1998.
- Constant, Stephen. Foxy Ferdinand, Tsar of Bulgaria. Franklin Watts, 1980, p. 352.
- Crampton, R. J.. Aleksandŭr Stamboliĭski, Bulgaria. Haus Publishing, 2009, p. 192.
- Crampton, R. J. «The Decline of the Concert of Europe in the Balkans, 1913-1914» (en anglès). The Slavonic and East European Review, 52, 128, 1974, pàg. 393-419.
- Delis, Panagiotis «Violence and civilians during the Balkan Wars (1912–1913)» (en anglès). Journal of Balkan and Near Eastern Studies, 20, 6, 2018, pàg. 547-563.
- Erickson, Edward J. Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War. Greenwood Press, 2001.
- Erickson, Edward J. Defeat in Detail: The Ottoman Army in the Balkans, 1912-1913. Praeger, 2003, p. 403.
- Forster, Edward S. A Short History of Modern Greece, 1821-1956. Methuen, 1958. OCLC 776770547.
- Ginio, Eyal. «Paving the Way for Ethnic Cleansing: Eastern Thrace during the Balkan Wars (1912–1913) and Their Aftermath». A: Shatterzone of Empires: Coexistence and Violence in the German, Habsburg, Russian, and Ottoman Borderlands. Indiana University Press, 2013.
- Hall, Richard C. The Balkan Wars, 1912-1913: Prelude to the First World War. Routledge, 2000, p. 192.
- Hall, Richard C. Bulgaria's road to the First World War. East European Monographs, 1996, p. 374.
- Hall, Richard C. «Bulgaria in the First World War» (en anglès). The Historian, 73, 2, 2011, pàg. 300–315. 10.1111/j.1540-6563.2011.00293.x.
- Hall, Richard C. Balkan Breakthrough. The Battle of Dobro Pole 1918. Indiana University Press, 2010.
- Helmreich, Ernst Christian. The Diplomacy of the Balkan Wars, 1912-1913. Harvard University Press, 1938, p. 524.
- Helmreich, Ernst Christian «Montenegro and the Formation of the Balkan League» (en anglès). The Slavonic and East European Review, 15, 44, 1937, pàg. 426-434.
- East central European society and the Balkan wars. Columbia University Press,, 1987.
- Leontaritis, George B. Greece and the great powers, 1914-1917. Institute for Balkan Studies, 1974, p. 521. OCLC 642037126.
- Majstorovic, Darko «The 1913 Ottoman Military Campaign in Eastern Thrace: A Prelude to Genocide?» (en anglès). Journal of Genocide Research, 21, 1, 2019, pàg. 25-46. 10.1080/14623528.2018.1534979.
- Papacosma, S. Victor. The Military in Greek Politics: The 1909 Coup D'etat. Kent State Univ Press, 1979, p. 265.
- Papaioannou, Stefan Sotiris. Balkan Wars between the Lines: Violence and Civilians in Macedonia, 1912-1918 (tesi) (en anglès). Universidad de Maryland, 2012. OCLC 844775698.
- «Serbian-Bulgarian Relations, 1903-1914». CanCanadian Slavonic Papersadian Slavonic Papers, 23, 4, 1981, pàg. 394-408.
- Roudometof, Victor N. «The Social Origins of Balkan Politics: Nationalism, Underdevelopment, and the Nation-State in Greece, Serbia, and Bulgaria, 1880-1920» (en anglès). Mediterranean Quarterly, 11, 3, 2000, pàg. 144-163.
- Stavrianos, L. S.. The Balkans since 1453. Dryden Press, 1958, p. 970. OCLC 418969.
- Urban, Martin «The Balkans and Austria-Hungary 1908-1912» (en anglès). Prague Papers on History of International Relations, 2014, pàg. 112-127.
- Wasti, Syed Tanvir «The 1912-13 Balkan Wars and the Siege of Edirne» (en anglès). Middle Eastern Studies, 40, 4, 2004, pàg. 59-78.
- Yokell, Matthew A. Sold to the highest bidder? : An investigation of the diplomacy regarding Bulgaria's entry into World War I (tesi) (en anglès). University of Richmond, 2010. OCLC 682903532.
Vegeu també
modifica