Punta del Este
Punta del Este és la principal ciutat balneària de l'Uruguai, ubicada al departament de Maldonado, 135 quilòmetres a l'est de Montevideo, la capital del país.
 Punta del Este | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Uruguai | |||
| Departament | Departament de Maldonado | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Total | 9.277 (2011) | |||
| • Densitat | 455,87 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 20,35 km² | |||
| Altitud | 11 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1829 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 20100 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 42 | |||
| Altres | ||||
| Lloc web | maldonado.uy… | |||
Durant els últims anys s'ha convertit en un dels centres turístics més importants d'Amèrica del Sud,[1] sobretot per a turistes de l'Argentina, encara que també atreu turistes de diverses nacions llatinoamericanes (en particular, Brasil, Paraguai i Xile), Europa i Amèrica del Nord.[2]
Està ubicada sobre l'extrem sud-est del país, en una petita península que li dona nom i que pren com a límit convencional sobre costa uruguaiana entre l'oceà Atlàntic i el Riu de la Plata. Les seves platges es divideixen en Mansa (del costat del riu) i Brava (del costat de l'oceà). El nom donat a aquestes platges es deu al fet que la primera, banyada pel Riu de la Plata, és protegida dels vents i corrents procedents de l'oceà Atlàntic, mentre que la platja Brava, en ser ja oceànica, té un onatge bastant més impetuós.
Punta del Este està pràcticament unida a la ciutat de Maldonado i cap a l'est s'estén àmpliament, incloent-hi La Barra i José Ignacio.
La ciutat té 122 hotels, 80 restaurants, un aeroport internacional i un port de iots que pot acollir 500 embarcacions. Uns 8 quilòmetres al sud-est de Punta del Este es troba l'Isla de Lobos, la reserva natural d'elefants marins més gran de l'hemisferi occidental.
La «fundació moderna» de la ciutat data de 1907, encara que Punta del Este va ser fundada cap a l'any 1829 per Francisco Aguilar. En aquella època, era un petit caseriu. Poc temps després, la gent adinerada de Buenos Aires i Córdoba va començar a utilitzar la ciutat com a "balneari d'estiueig proper i exclusiu" després d'haver quedat «demodé» per a ells la ciutat de Mar del Plata, molt popularitzada en aquella època, i fins i tot la petita ciutat riberenca de Piriápolis.
HistòriaModifica
Els primers europeus a arribar al territori que avui és Punta del Este van ser els espanyols al començament del segle xvi. No obstant això, la colonització de la regió de Maldonado va tenir lloc durant els darrers anys del segle xviii, com a resultat dels avanços dels portuguesos. Punta del Este i les regions properes (Maldonado i Punta Ballena, per exemple) eren només dunes de sorra a finals del segle xix, però el 1896 Antonio Lussich va comprar 1.800 hectàrees de terra despoblada i va començar un jardí botànic, on va plantar arbres i plantes de diferents parts del món. Punta del Este va rebre la categoria de «ciutat» el 2 de juliol de 1957 mitjançant el decret llei 12.397.[3]
Punta del Este va ser la seu d'una cimera americana el 1967, a la qual va assistir el president dels Estats Units Lyndon Johnson.[4] El setembre de 1986, Punta del Este va tornar a ser la seu d'un conveni internacional d'economia que va rebre el nom de «Ronda Uruguai» (Uruguay Round). Les negociacions d'aquesta reunió van ser claus per a la creació de l'Organització Mundial del Comerç el 1994.
ClimaModifica
Punta del Este presenta un clima oceànic moderat (Cfb segons la classificació climàtica de Köppen), amb estius saus i hiverns frescos. L'índex de precipitacions és equitatiu durant tot l'any, amb una mitjana de 1.010 mm. El mes amb temperatures més elevades, gener, té una temperatura mitjana de 21,7 °C, mentre que el mes més fred, juliol, presenta una mitjana d'11,5 °C. Finalment, la temperatura mitjana anual és de 16,6 °C.
 Temperatures i precipitacions mitjanes de Punta del Este 
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | |
| Mitjana més altes °C (°F) | 25 (77) |
25 (77) |
24 (75) |
21 (70) |
18 (64) |
15 (59) |
14 (57) |
15 (59) |
16 (61) |
18 (64) |
21 (70) |
24 (75) | |
| Mitjana més baixes °C (°F) | 18 (64) |
18 (64) |
18 (64) |
15 (59) |
12 (54) |
10 (50) |
9 (48) |
9 (48) |
10 (50) |
11 (52) |
14 (57) |
16 (61) | |
| Precipitació mm (inches) | 75.0 (2.95) |
85.0 (3.35) |
79.0 (3.11) |
84.0 (3.31) |
91.0 (3.58) |
80.0 (3.15) |
90.0 (3.54) |
94.0 (3.7) |
93.0 (3.66) |
85.0 (3.35) |
87.0 (3.43) |
67.0 (2.64) | |
| Font: Organització Metereològica Mundial (WMO) 2008 | |||||||||||||
DemografiaModifica
PoblacióModifica
Segons les dades del cens de 2004, Punta del Este tenia una població aproximada de 7.298 habitants.[5] Durant el cens de l'any 2004, la ciutat tenia 2.943 habitatges. La mitjana de persones per habitatge era de 2,4. Per cada 100 dones, hi havia 91,6 homes.[6]
| Any | Població |
|---|---|
| 1963 | 4.503 |
| 1975 | 7.197 |
| 1985 | 6.731 |
| 1996 | 8.294 |
| 2004 | 7.298 |
Font: Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai[7]
Mitjans de transportModifica
Es pot accedir a Punta del Este per diferents mitjans de transport, sigui terrestre, aeri o per via marítima.
Des d'algunes de les principals ciutats europees, així com des de les ciutats més importants d'Amèrica, es pot accedir per via aèria a l'Aeroport Internacional de Carrasco, i des d'allà, per via terrestre, a Punta del Este. També es pot arribar per l'Aeroport Internacional de Laguna del Sauce, a 21 quilòmetres del balneari.
Diverses companyies compten amb algunes freqüències diàries que uneixen Buenos Aires i Montevideo per via marítima, des d'allà es pot agafar un autobús amb destinació a Punta del Este o altrament continuar el viatge per carretera.
Els visitants que accedeixin per via terrestre, ho han de fer tant amb autocar com amb el seu propi vehicle. Des de la Terminal Tres Cruces a Montevideo, així com des d'altres ciutats importants, com poden ser les de països limítrofs o les de l'interior de l'Uruguai, es disposa de línies regulars directes i indirectes, que accedeixen a la península sobretot durant la temporada alta (desembre a març).[8]
TurismeModifica
La ciutat de Punta del Este, sovint considerada la «Miami del Sud», la «Mònaco del Sud»[9][10] o el «Diamant del Sud»,[11][12] és reconeguda, entre altres coses, per ser un dels més importants i exclusius balnearis d'Amèrica del Sud,[13] així com el punt de trobada del jet set internacional. Balneària, natural i sofisticada, en l'actualitat compta amb una Rambla, sumptuoses cases, moderns edificis de gran alçada, un port amb gran infraestructura i capacitat d'amarratge, locals comercials d'importants marques, restaurants, pubs, etc.
Punta del Este és la destinació de moltes personalitats internacionals del món de l'espectacle, del comerç, de la moda i de diferents àmbits.[14]
Passeigs i excursionsModifica
Un dels punts més forts de la ciutat és l'Avinguda Gorlero, el principal carrer del balneari. Entorn d'aquesta avinguda va néixer la vida turística de Punta del Este i en ella es troben galeries comercials, restaurants, cinemes, casinos, i molts atractius més. El punt neuràlgic de l'avinguda Gorlero és la Plaça Artigas, on es desenvolupa la popular fira dels artesans; als seus nombrosos estands es pot observar i adquirir artesanies en cuir, pedra, metalls, vidre i altres materials.[15]
CasapuebloModifica
La construcció coneguda com a «Casapueblo», obra del pintor i escultor uruguaià Carlos Páez Vilaró, és un símbol de Punta del Este, amb una singular arquitectura emergint com un dels principals atractius de la península. La seva construcció va ser realitzada durant 36 anys. Es troba en realitat a la zona de Punta Ballena, a l'oest de Punta del Este, a pocs quilòmetres de la ciutat.
Es considera universalment una "escultura habitable". En el seu interior compta amb diverses sales en direcció a la mar, on constantment es realitzen exposicions d'escultures, pintures i ceràmiques. El lloc també és famós per les postes de sol que poden observar-se des de la seva arquitectura. També existeix un establiment per a hostalatge.[16]
El farModifica
Amb 45 metres d'alçària, va ser construït el 1860 per Tomás Libarena. La seva construcció prové de materials europeus. Es va crear perquè els navegants del Riu de la Plata i l'oceà Atlàntic poguessin orientar-se.
Les illes Gorriti i LobosModifica
És una illa de 21 hectàrees que compta amb dues platges, Puerto Jardín i Playa Honda. L'illa alberga com un port natural a totes les embarcacions que allà fondegen, sent un lloc per practicar esports aquàtics. Actualment es troba poblada per milers de pins a causa de les plantacions realitzades.[17]
L'Isla de Lobos, de 41 hectàrees de superfície rocosa, acull la colònia més gran d'elefants marins d'Amèrica del Sud, davant les platges oceàniques de Punta del Este, a 12 km de la costa.
Va ser descoberta per Juan Díaz de Solís el 1516. Alguns tripulants que van desembarcar a la seva platja volien proveir el seu subministrament d'aigua dolça i caçar 66 elefants marins, els quals serien el seu únic aliment durant el viatge de tornada, portant a més les pells per ser comercialitzades al mercat de Sevilla.[18]
La Barra de MaldonadoModifica
Durant els anys 1940 La Barra era un poble de pescadors, quan els pobladors de la ciutat propera de San Carlos van començar a construir les seves residències d'estiueig. Més coneguda com el "Pont Ondulat", obra realitzada pel dissenyador Leonel Viera el 1965, a la desembocadura del rierol de Maldonado. El rierol és ideal per a la pràctica d'esports nàutics i pesca esportiva. A més existeixen altres paratges, com el balneari El Tesoro, la platja Montoya, platja Bikini i platja Manantiales, entre d'altres. Avui en dia aquesta zona s'ha convertit en un important centre turístic amb diversos serveis.[19]
El Museu de la MarModifica
Aquest museu és part de la col·lecció privada d'un col·leccionista que el 1961 va començar a recollir peces marines de tot el món. La seva construcció es va iniciar el 1993, i les seves portes es van obrir per primera vegada al públic el 15 de gener de 1996. Des d'aquest llavors, el Museu de la Mar ha vist créixer la seva superfície original a més del triple.
Està situat a La Barra de Maldonado. S'hi pot trobar una col·lecció de més de 10.000 exemplars de fauna marina del lloc i del món, diferents espècies de cargols marins, coralls, eriçons, cavalls de mar, estrelles de mar, crancs, closques de tortuga, crustacis, mandíbules de tauró, esquelets de balenes i molt més.[20]
Platges de Punta del EsteModifica
El balneari és un sector de contenció per a l'ímpetu de l'onatge oceànic, el qual dona lloc a dos diferents tipus de costes: Brava i Mansa. Això marca el que és el final del Riu de la Plata i el començament de l'oceà Atlàntic. Totes les platges de la península són públiques i les aigües hi són cristal·lines, aptes per al bany i la pràctica d'esports. N'hi ha d'aigües tranquil·les i altres amb grans ones, de sorres blanques i fines, o de daurades sorres gruixudes. En la gran majoria d'aquests paratges hi ha petits restaurants.
Algunes de les platges principals de la península són:
- La platja Brava, la qual és de les platges més conegudes i freqüentades de Punta del Este. Es troba molt a prop de la península i compta amb aparcament. Es caracteritza per l'escultura de La Mano que emergeix de la sorra, construïda el 1982 per l'artista xilè Mario Irrazábal. És una platja de sorres gruixudes i mar perillosa. Les ones que allà es formen permeten la pràctica del surf. S'hi poden trobar paradors que ofereixen serveis de gastronomia i lloguer de para-sols.
- La platja de Los Ingleses és una petita platja que està ubicada al costat del port de Punta del Este. És de sorres fines i roques, és catalogada com a perillosa per a banyistes. Donada la seva ubicació propera a la península, és una platja amb molta objecció del vent.
- La platja de Manantiales es caracteritza per la seva gran quantitat de sorra, aigües profundes i onatge. És molt freqüentada pel jet-set. En ella es practiquen esports nàutics, voleibol, gimnàstica aeròbica i surf.
- La platja Mansa s'estén des d'El Chileno fins al port de Punta del Este. És una gran badia d'aigües tranquil·les i sorres gruixudes. La seva profunditat varia; és realment profunda a El Chileno i cada cop més plana a mesura que s'acosta al port de Punta del Este. És una platja per practicar la pesca de xanguets tant a "flor" com a l'enlluernada.
Finalment, a la desembocadura del rierol Potrero, per on desguassa la Laguna del Sauce, es troba la platja nudista de Chihuahua, freqüentada per persones que practiquen el naturisme.
AgermanamentModifica
Punta del Este té un pacte d'agermanament amb:
-
Far de Punta del Este
-
Hotel "Conrad"
-
Església de la Candelària
.jpeg)
ReferènciesModifica
- ↑ Introducció a Punta del Este, a la pàgina oficial de la Intendència Municipal de Maldonado Arxivat 2011-05-24 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Article del diari argentí Clarín (castellà)
- ↑ «LLEI 12.397» (en castellà). República Oriental de l'Uruguai, Poder Legislatiu, 1957. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ Govern dels Estats Units d'Amèrica (anglès)
- ↑ «Cens 2004 del Departament de Maldonado» (XLS) (en castellà). INE (Uruguai), 2004. Arxivat de l'original el 2013-03-09. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «Cens 2004 del Departament de Maldonado» (XLS) (en castellà). INE de l'Uruguai, 2004. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «Estadistiques 1963–1996 / P» (DOC) (en castellà). Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai, 2004. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «Transports per arribar a Punta del Este, Uruguai» (en castellà). guiapuntadeleste.com. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «Punta del Este, la Mónaco del Sur» (en castellà), 2009. Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «El Mónaco sudamericano es de izquierdas» (en castellà). elmundo.es, 2009. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «Punta del Este crece más que Montevideo y que Buenos Aires» (en castellà). La República, 2008. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «El Diamante del Sur, Punta del Este» (en castellà). visitinguruguay.com. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ Article sobre Punta del Este (anglès)
- ↑ «Famosos que visitaron Punta del Este» Arxivat 2012-10-26 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Av. Gorlero a puntaweb.com (castellà)
- ↑ Casapueblo, Punta Ballena, Uruguai (per José Carlos de Santiago). Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine. Consultat el 26 de desembre de 2011
- ↑ (castellà) Informació i altres dades sobre Isla Gorriti
- ↑ Páez, Enrique; A. de Bonis «Impacto en cachorros de lobo fino sudamericano durante el derrame de petróleo en Isla de Lobos» (en castellà). Jornades de Zoologia de l'Uruguai [Uruguai] [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «La Barra de Maldonado» (en castellà). puntadeleste.com. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ Pàgina web oficial del Museu de la Mar Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta del Este |
- Portal de Punta del Este (castellà)
- Informació turística sobre Punta del Este a la pàgina del Ministeri de Turisme i Esport de l'Uruguai Arxivat 2008-03-07 a Wayback Machine. (castellà)
- Intendència Municipal de Maldonado (castellà)
- Article sobre Punta del Este a The New York Times (anglès)