Ròmul Bosch i Alsina
Ròmul Bosch i Alsina (castellà: Rómulo Bosch) (Calella, 1846 - Barcelona, febrer 1923)[1] fou un metge, polític i navilier català.[2]
Nom original | (es) Rómulo Bosch (ca) Ròmul Bosch |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1846 Calella (Maresme) |
Mort | febrer 1923 (76/77 anys) Barcelona |
Batlle de Barcelona | |
juliol 1905 – desembre 1905 ← Gabriel Lluch i Anfruns – Salvador de Samà i Torrents → | |
Diputat a Corts | |
24 abril 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Barcelona | |
Senador del Regne | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, empresari |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Família | |
Fills | Alexandre Bosch i Catarineu, Ròmul Bosch i Catarineu |
Biografia
modificaEra fill de Fèlix Bosch i Pausas, natural de Tordera[3] i Peronella Alsina, de Palafolls.[4] El 1867 va marxar a Santo Domingo, on treballà en una casa de comerç, i d'allí marxà a l'Havana (Cuba), on es dedicà a l'exportació a la península. El 1876 va tornar a Catalunya, on es dedicà a l'exportació de vins i el 1884 va fundar les Companyies Crèdit i Docks i la Naviera Pinillos, que feia la travessia a Cuba. El 1892 va fer construir la Casa Bosch i Alsina a la Plaça de Catalunya, dissenyada per Bonaventura Bassegoda i Amigó. El 1899 també va crear la Companyia Anònima Tibidabo amb Salvador Andreu i Grau, Teodor Roviralta i Romà Macaya i Gibert, que desenvoluparia el futur Parc d'Atraccions.[5]
Va ser president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona de 1900 a 1904 i de 1906 a 1923. Durant aquest temps va iniciar les obres d'ampliació i modernització, i el 1905 fou el responsable del disseny del Port Vell. A les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1910 fou elegit diputat pel Partit Liberal i de juliol a desembre de 1905 fou alcalde de Barcelona. Fou pare d'Alexandre Bosch i Catarineu. Va reunir una important col·lecció numismàtica que el 1920 va cedir a l'Arxiu Històric de Barcelona.
Casat l'any 1881 amb Maria Àngels Catarineu i Ferran, van ser pares d'Alexandre, Ròmul, Maria Reis i de Mercè Bosch i Catarineu, qui seria àvia de Lorenzo i Mercedes Milà. Una rebesneta seva, Lolita Bosch, va fer una novel·la basada en la seva història i els seus descendents.[6]
Referències
modifica- ↑ «esquela de Rómulo Bosch y Alsina». La Vanguardia, 14-02-1923, pàg. 1.
- ↑ «Ròmul Bosch i Alsina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «esquela de D.FELIX BOSCH Y PAUSAS». La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 10-09-1874, pàg. 5623.
- ↑ Bosch Sans, Lolita. La família del meu pare. Editorial Empúries. ISBN 978-8497873338.
- ↑ «Revista de Sarrià-Sant Gervasi». Arxivat de l'original el 2012-07-10. [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ «Es presenta, dimarts, «La família del meu pare», de Lolita Bosch, finalista del 10è Premi Amat-Piniella». Nació Manresa, 07-02-2010.
Bibliografia
modifica- Castellà i Perarnau, Raquel; Fernández-Esparrach, Montse «Ròmul Bosch i Alsina (1846-1923). Armador i navilier». Xi Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya (Museu del Port de Tarragona. 21-23 de novembre de 2019), 2020, pàg. 251-266.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Gabriel Lluch i Anfruns |
Alcalde de Barcelona 1905 |
Succeït per: Salvador de Samà i Torrents |