Raeren

municipi de Bèlgica

Raeren és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica a la frontera oriental amb Alemanya. El 2008 tenia uns 10312 habitants dels quals gairebé la meitat són de nacionalitat alemanya.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRaeren
Imatge
Casa de la vila

Localització
Map
 50° 41′ N, 6° 07′ E / 50.68°N,6.12°E / 50.68; 6.12
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalRaeren Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població10.707 (2018) Modifica el valor a Wikidata (144,28 hab./km²)
Idioma oficialalemany (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície74,21 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGeul Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Raeren (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataJérôme Franssen Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4730 i 4731 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webraeren.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gemeinderaeren Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

 
Església de Sant Nicolau
 
Els cinc jutjats de Limburg

El primer esment de Neudorf data del 1241 en un en un document de la col·legiata de la Mare de Déu d'Aquisgrà, el primer esment de Raeren data del segle xiv. Després del Congrés de Viena el 1815, Raeren passà sota domini prussià. Després del tractat de Versalles (1919) va escaure a Bèlgica tret del nucli de Sief. El 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. El 1945 el municipi tornarà a ser belga. L'1 de gener de 1977 va fusionar amb Eynatten, Hauset i Neudorf.

Fins a la fi de l'antic règim Raeren pertanyia al jutjat de Walhorn del ducat de Limburg.

Llengua modifica

A l'origen, la llengua del poble era el ripuàric. Després de l'annexió a Prússia, l'administració imperial va imposar l'alemany de força. A l'inici del període belga, l'estat belga va assetjar de francitzar-lo de força. Després de la creació de les fronteres lingüístiques a Bèlgica el 1962, la llengua oficial del municipi va esdevenir l'alemany, amb facilitats per a la gent de parla francesa. Molts alemanys de la regió d'Aquisgrà, van emigrar a Raeren, després de l'obertura de les fronteres europeus, atrets per als preus de l'immobiliari més baixos. Això va contribuir a la marginalització del ripuàric.

Economia modifica

Al segle xvi i XVII el poble era conegut per a la seva indústria ceràmica, els productes de la qual, per exemple gerros de gres bru o gris, apareixen a molts bodegons flamencs i neerlandesos de l'època. Aquesta indústria desaparegué arran d'una ocupació francesa, sota la qual es prohibí la tala d'arbres, la fusta dels quals servia de carburant per als forns, i la importació de sal, indispensable per a l'esmalt de la ceràmica.

Avui, a més d'una intensa activitat ramadera, té unes indústries modernes: Norsk Hydro (alumini), fàbriques de mobles i de plàstics. S'hi troba igualment una petita casa editorial destacada Pabst & Pesch que té la particularitat d'especialitzar-se en traduccions de literatura alemanya en català i vice versa per tal de promoure el coneixement recíproc dels països catalans i de la comunitat germanòfona de Bèlgica.[1]

Als despatxos de l'antiga duana d'Eynatten a l'autopista E40, esdevinguts obsolets després de l'Acta Única Europea, la societat de desenvolupament econòmic de la província de Lieja SPI+ va crear un polígon industrial i de serveis logístics.

Nuclis modifica

Punts d'interès turístic modifica

 
Castell fortificat Burg Raeren
 
Ceràmica de Raeren a una pintura de Pieter Brueghel el Vell

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raeren
  1. «L'editorial». Pabst & Pesch. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 31 març 2014].