Rafael Comenge Dalmau

Rafael Comenge Dalmau (Alberic, 16 de juliol de 1865 - 30 de desembre 1934) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Plantilla:Infotaula personaRafael Comenge Dalmau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1855 Modifica el valor a Wikidata
Alberic Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Alberic
  Diputat al Congrés dels Diputats
30 d'abril de 1888 – 29 de desembre de 1890
CircumscripcióCastuera

29 de maig de 1916 – 10 de gener de 1918
CircumscripcióAlzira
Dades personals
ResidènciaCalle del Olivar, Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Nom de plomaQuerubín de la Ronda
El Moro Zeid
Somniator Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va fer el batxillerat als escolapis de València; després es llicencià en dret a la Universitat de València i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid. Exercí com a passant al bufet de Segismundo Moret y Prendergast, alhora que feia de conferenciant a l'Ateneo de Madrid i col·laborava a La Revista Contemporánea (1879-1882), El Progreso (1891), La Reforma (1899) i El Heraldo de Madrid (1902-1906). S'afilià al Partit Liberal i fou elegit diputat a Corts pel districte de Castuera (província de Badajoz), aleshores el diputat més jove (26 anys). Les seves crítiques al govern de Cánovas del Castillo, però, li van valdre sancions i fins i tot un empresonament.

També col·laborà a la premsa valenciana: Las Provincias, Diario de Valencia, El Mercantil Valenciano. Amb Segismundo Moret fou Fiscal Contenciós a les Filipines, secretari de l'ambaixada a París, governador civil de Canàries, Granada (1899), València (1906) i Màlaga (1912), i diputat pel districte d'Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1916. També és autor de peces costumistes i d'algun assaig.

  • El roder Micalet Mars o el honrado sin honra
  • El bandido de Fontfreda
  • Viaje al Japón
  • Antología de las Cortes de Cádiz (1912)
  • El credo de las catacumbas
  • Séneca y San Pablo
  • Autenticidad de los Evangelios cristianos
  • El juego, código rural
  • Sueños y teorías
  • Historia de la familia y la propiedad
  • Libro del esplendor (Biblia de la cabala)

Referències

modifica