Ramon Castejón i Bajils
Ramon Castejón i Bajils (Vilanova de Meià, 1827 - 1887) fou un polític català. Era membre d'una família acomodada d'ideologia liberal que el 1837 es va establir a Lleida per mor dels atacs dels carlins a la casa pairal. Estudià llatí i filosofia al Seminari de Lleida (1841) i el 1847 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Poc després es dedicà a la política, participà activament en la revolució de 1854 i el 1855-1857 fou nomenat paer en cap de Lleida.
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Ramón Castejón Bajils (ca) Ramon Castejón i Bajils |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1827 Vilanova de Meià (Catalunya) |
| Mort | 1887 (59/60 anys) Vilanova de Meià |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 19 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
| Circumscripció | Lleida |
| 6 de juny de 1873 – 4 de gener de 1874 | |
| Circumscripció | Balaguer |
| Governador Civil de Barcelona | |
| 24 d'octubre de 1873 – 6 de gener de 1874 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Republicà Possibilista |
| Família | |
| Germans | Pedro Castejón (en)  |
El 1863 fou elegit diputat provincial. Compromès amb el republicanisme, el 1866 hagué d'exiliar-se a França. El 1867 tornà a Catalunya per la Vall d'Aran amb el general Contreras i intentà una sublevació republicana, però fracassà i tornà a l'exili, d'on va tornar quan triomfà la revolució de 1868 Fou elegit diputat pel districte de Balaguer a les eleccions generals espanyoles de 1869 i durant uns mesos fou nomenat governador civil de Pamplona. Participà en l'aixecament republicà d'octubre de 1869 i hagué d'exiliar-se a França novament, d'on va tornar quan fou amnistiat el 9 d'agost de 1870.
El 1871 fou elegit diputat provincial i el 1872-1873 novament paer en cap de Lleida, aquest cop per sufragi universal. A les eleccions generals espanyoles de 1873 fou elegit diputat per Balaguer i poc després el nomenaren governador civil de València, on sufocà el moviment cantonalista, i de Barcelona (1874).
Després del cop d'estat del general Pavía tornà a Lleida, on va reorganitzar el Partit Republicà Possibilista d'Emilio Castelar. El 1883 va formar part de la Junta Provincial d'Instrucció Pública i el 1885 fou escollit regidor del Partit Liberal Fusionista, encara que no va arribar a ocupar el càrrec.
Referències modifica
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Biografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. en castellà, publicada per l'ajuntament de Lleida el 1895.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Salavera Carrión |
Governador Civil de Barcelona 1873-1874 |
Succeït per: Jose Gómez Díaz |