Per a altres significats, vegeu «Ramon Coll».

Ramon Coll i Pujol (Barcelona, 28 de gener de 184522 d'agost de 1915),[1] va ser un metge català, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona entre 1876-1915. Se'l coneix pel seu desenvolupament, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, de l'estadística demogràfica sanitària a la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol. Era germà de l'advocat i polític barceloní Joan Coll i Pujol, que va ser cinc cops alcalde de Barcelona.[2]

Infotaula de personaRamon Coll i Pujol

Ramon Coll, cap als anys 1880 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1915 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perEstadística demogràfica sanitària
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Va estudiar medicina a Barcelona on es va llicenciar el 1868 i es va doctorar un any més tard. Va ser deixeble de Joan Magaz i Jaime, catedràtic de fisiologia al qual va succeir a la càtedra de la Universitat de Barcelona des de 1875 i fins a 1915.[3] Va ser soci de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1871, entre d'altres.

El 1877, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, va establir l'estadística demogràfica sanitària en la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol. Posteriorment, va col·laborar amb l'enginyer de camins Melcior de Palau, per a fer estudis de sanejament al delta del Llobregat.[1]

Entre 1877-1878 va ser secretari de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència d'Ignasi Maria de Ferran i Joaquim Cadafalch i Bagunyà. En el següent mandat, entre 1878-1879, va exercir de vicepresident amb Narcís Carbó i d'Aloi com a president.[4]

Va ser vocal de la junta de Sanitat durant l'epidèmia de còlera de Barcelona de 1884-1885. Va formar part de la Societat d'Emulació per als estudis anatòmics de l'Institut Mèdic de Barcelona[1]

Va treballar també en el camp de la histologia en col·laboració amb Miquel Arcàngel Fargas i Roca i Jeroni Estrany i Lacerna.[1]

Publicacions modifica

 
Equip per a transfusions ideat per Ramon Coll el 1880

Coll va col·laborar amb treballs científics a «La Independencia Médica» (1869), «Revista de Ciencias Médicas» (1875), «Revista Frenopática Barcelonesa» (1881) i també va publicar el 1880 El Nuevo Transfusor, un fulletó de 26 pàgines amb la descripció teòrica d'un aparell per a fer transfusions.[3] Alguns dels seus articles són:

  • Inseguridad de la doctrina evolucionista
  • Eficacia de los medicamentos homeplásticos (1868)
  • La Vacunación y revacunación obligatorias
  • Etiología de las enfermedades según las teorías panspermistas
  • Elogio histórico del Dr. Pere Felip Monlau (1873)
  • Programa de fisiología humana (1882)
  • Un enemigo invisible. Estudios familiares relativos a la trichina y a la trichinosis (1883)
  • Etiología de las enfermedades, considerada bajo un concepto trascendental (1884)
  • Acción fármaco-dinámica del substrato de bismuto (1890)
  • Importancia de la imaginación en el estudio de la fisiología (1892)
  • De la importancía de los laboratorios de fisiología en el adelantamiento de las ciencias médicas (1902)

Referències modifica

Bibliografia modifica