Reial Valladolid Club de Futbol

Reial Valladolid Club de Futbol
	;
Dades
Sobrenom	Pucela
Tipus	club de futbol ; equip esportiu professional
Forma jurídica	societat anònima esportiva
Creació	20 de juny de 1928 (96 anys)
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Segona Divisió
Instal·lació esportiva	Estadi José Zorrilla: Valladolid . 26.512
Governança corporativa
Seu	Valladolid (Espanya);
Presidència	Ronaldo
Entrenador principal	Pacheta
Propietat de	Ronaldo (82%)
Propietari de	Estadi José Zorrilla (1940)
Altres
Color	violat, blanc
Equipament esportiu
Lloc web	realvalladolid.es
	Localització geogràfica

El Reial Valladolid Club de Futbol (en castellà, oficialment, Real Valladolid Club de Fútbol) és un club de futbol espanyol de la ciutat de Valladolid, fundat el 1928. Juga a la Primera divisió espanyola de futbol.

Història

Inicis

El Reial Valladolid va néixer el 20 de juny de 1928 de la fusió dels equips val·lisoletans Real Unión Deportiva i Club Deportivo Español.^[2] Es va anomenar Real Valladolid Deportivo fins a l'any 2000. El Valladolid va aconseguir el màxim nivell la temporada 1947-48, després de proclamar-se campió de la Segona Divisió. L'any següent, l'equip va continuar amb aquest èxit i va arribar a la final de la Copa del Generalíssim a l'Estadi de Chamartín contra l'Athletic Club, perdent 4-1.

Els següents deu anys es van romandre a la primera divisió i el descens va ser durar poc, ja que el Valladolid va guanyar una nova promoció el 1958-59 amb un triomf per 5-0 contra el Terrassa sota les ordres de José Luis Saso, figura llegendària de la història del club. Originalment Saso havia estat porter del club i va continuar exercint molts càrrecs, inclosa la presidència del club.

El Valladolid va canviar entre la primera i la segona divisions en anys posteriors, fins que va descendir a la Tercera Divisió la temporada 1970-71. El 1984, el Valladolid va guanyar la Copa de la Lliga (una competició que es va celebrar anualment entre 1982 i 1986) contra l'Atlètic de Madrid.^[3]

Ascendit a primera el 1992-93, i hi va romandre fins a la temporada 2003-04. Durant aquest període d'11 anys, la posició més alta assolida per l'equip a primera divisió va ser la setena la 1996-97, sent entrenat en les temporades anteriors per Rafa Benítez.

La temporada de rècord 2006-07

La temporada 2006-07, després de fitxar l'entrenador basc José Luis Mendilibar, el Valladolid va tenir un dels seus millors anys de la seva història al segon nivell. El club va aconseguir el lideratge de la lliga en la quinzena jornada i va finalitzar amb 88 punts, guanyant el campionat amb un marge total de vuit punts i amb un avantatge de 26 punts sobre la zona de no-promoció (quart i inferiors), ambdós registres històrics de la Lliga. El Valladolid també va aconseguir l'honor de mantenir-se invicte durant 29 partits, del 10 d'octubre de 2006 al 6 de maig de 2007, sent ascendit matemàticament després d'una victòria de 2-0 contra el Tenerife el 22 d'abril de 2007 (34a jornada de la temporada), el més primerenc que qualsevol club ha aconseguit la promoció a la història espanyola.^[4]

Aquella temporada també va destacar el seu paper en la Copa del Rei, arribant als quarts de final després de derrotar dos equips de primera divisió, el Gimnàstic de Tarragona (4-1) i el Vila-real CF (3-1), jugant tota la competició amb els reserves.

Les dues següents temporades a la primera divisió van ser relativament reeixides, acabant en la 15a plaça, tot evitant el descens després d'un empat per 1-1 en l'última jornada en totes dues temporades (contra el Recreativo de Huelva la 2007-08 i Reial Betis la 2008-09).

Fi de l'era Mendilibar

Després d'un mal començament en la temporada 2009-10 (3 victòries en els primers 20 partits), Mendilibar va ser destituït l'1 de febrer de 2010 després d'un empat a casa davant la UD Almeria. La setmana posterior a la seva destitució, el Valladolid va caure per primera vegada a la zona de descens (cosa que mai havia passat durant els 138 minuts amb Mendilibar), amb l'exjugador Onésimo Sánchez com a entrenador.^[5]

Després de només 1 victòria en 10 partits, Sánchez va ser acomiadat. L'exjugador de la selecció espanyola, Javier Clemente, va ser nomenat com a substitut de Sánchez a la desesperada per evitar el descens a falta de vuit partits de campionat.^[6] Després de remuntar fins a la 16a posició, el Valladolid va tornar a la zona de descens, i es va plantar a l'ultima jornada havent de guanyar al Camp Nou contra un FC Barcelona que necessitava la victòria per aconseguir el campionat de Lliga. El Valladolid va perdre 0-4 i, per tant, va descendir i va finalitzar una estada de tres anys en el primer nivell.^[7]

La temporada 2011-12 va tornar a primera sota les ordres de Miroslav Đukić, aconseguint l'ascens als play-offs després d'acabar tercer en la Segona Divisió.^[8] El Valladolid va ser relegat a la Segona Divisió en la darrera jornada de la temporada 2013-14.^[9] Quatre anys després, la temporada 2017-18, el Valladolid va tornar a la primera divisió a través del play-off derrotant a l'Sporting de Gijón i el Numància.^[10]

Símbols

Escut

Escut vigent entre 1962 i 2022

L'escut del club té una gran similitud amb el de la ciutat, Valladolid. Aquest emblema va néixer el 1928, juntament amb el del propi club, i consta d'una corona reial tancada, distintiu del «Real» del club i heretat de la Real Unión Deportiva; de cinc flames, presents a l'escut de Valladolid; cinc castells, distintiu de Castella; i sis franges blanques i violetes, colors del club.

Aquest emblema original ha patit petits retocs al llarg de la història del club. El 1962, l'ajuntament de Valladolid va permetre la incorporació de la Creu Llorejada de Sant Ferran, que s'havia atorgat al municipi el 1939, i, a més, s'hi va afegir una franja vermella amb cinc castells a l'escut. Posteriorment, es van canviar les inicials «VD» (Reial Valladolid Deportivo o Club Valladolid Deportivo) a «RV» (Reial Valladolid), que figuren en un rodó al centre de l'escut.^[11]

El 2022 el club va eliminar la Creu Llorejada de Sant Ferran de l'escut.^[12]

Himne

Al llarg de la seva història, el club ha tingut dos himnes que conviuen actualment: Banderas blancas y violetas, creat el 1982 per Manuel González Trujillo i Antonio Gómez Aranega i conegut com l'«himne antic»; i el més nou que es va compondre el 1995, pel grup Tahona, format per Miguel Ángel Rivera i José Luis Gómez.^[13]

Mascota

La primera mascota del club val·lisoletà, nascuda el 29 de novembre de 1998, va ser anomenada Pucelo, en clara al·lusió a un dels noms de la ciutat de Valladolid. Pucelo era un merlet d'un castell, símbol de Castella, que vestia els colors del club (blanc i violeta). Participava en l'animació de l'estadi i va aparèixer en nombrosos objectes comercials del club blanc-i-blau.^[14] El 3 de juliol de 2009 el club va anunciar la seva nova mascota, anomenada Pepe Zorrillo, que es va presentar en el mateix partit en el qual Pucelo es va retirar: la XXXVII edició del Trofeu Ciudad de Valladolid contra el Vila-real CF. Es tracta d'una guineu vestida de cavaller amb els colors del club a la seva capa i el seu escut. El seu nom fa clara al·lusió a l'escriptor val·lisoletà José Zorrilla, que dona nom a l'estadi.^[15]

Dades del club

Trajectòria

Estadístiques

Temporades a Primera divisió: 39
Temporades a Segona divisió: 32
Temporades a Segona divisió B: 0
Temporades a Tercera divisió: 9
Millor posició a la lliga: 4t (Primera divisió temporada 1962/1963)
Millor classificació a la Copa del Rei: Finalista (1950 i 1989)
Millor classificació en competició europea: Quarts de final (Recopa d'Europa 1990)

Plantilla 2024-25

A 14 agost 2024^[16]

N.	Pos.	Jugador
1	POR	André Ferreira
2	DEF	Luis Pérez
3	DEF	David Torres
4	MIG	Víctor Meseguer
5	DEF	Javi Sánchez
6	DEF	Enzo Boyomo
7	DAV	Mamadou Sylla
8	MIG	Kike Pérez
9	DAV	Marcos André
10	DAV	Iván Sánchez
11	DAV	Raúl Moro
15	DEF	Eray Cömert (cedit pel València CF)
16	MIG	César de la Hoz

N.	Pos.	Jugador
17	DAV	Stipe Biuk
18	MIG	Darwin Machís
19	DAV	Amath Ndiaye
20	MIG	Stanko Jurić
21	MIG	Selim Amallah
22	DEF	Lucas Rosa
23	MIG	Anuar
24	DAV	Kenedy
28	MIG	Chuki
—	POR	Álvaro Aceves
—	POR	Karl Hein (cedit per l'Arsenal FC)
—	DAV	Juanmi Latasa