Remigio Ozcoz y Calahorra

compositor espanyol

Remigio Ozcoz y Calahorra (Villafranca, Navarra, 1 d'octubre de 1833 - Madrid, 1899) fou un compositor navarrès.

Infotaula de personaRemigio Ozcoz y Calahorra
Biografia
Naixement1r octubre 1833 Modifica el valor a Wikidata
Villafranca (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
EstilRomanticisme
ProfessorsHilarión Eslava Modifica el valor a Wikidata

La Salve Regina que es canta a la professó de Besalú a la Garrotxa és d'aquest compositor. En fou l'introductor el músic olotí Anton Bassols i Ordeix. Aquest a introduir i musicar la partitura de La Salve de Calahorra, tot i que no hi ha prou dades que permetin establir amb precisió quin any va ser estrenada dins dels cultes dels Dolors a Besalú. Aquesta Salve s'interpreta durant el Divendres dels Dolors de Besalú, La Salve és interpretada tres vegades. A la una del migdia, a la Casa Llaudes, a dos quarts de cinc de la tarda amb la conclusió del Quinari a l'Església de Sant Pere, i a la Plaça Major gairebé al final de la Processó.

Vida modifica

Es va traslladar a Madrid al deu anys, on va viure amb el seu tiet Francisco Calahorra; en aquells temps capellà reial. On fou nen de cor i ajudant d’organista a la Capella Reial.

Ingressà en el Conservatori de Madrid el 1850, i fou deixeble d'Hilarión Eslava en composició. aconseguint la medalla d'or el 1859. Aconseguí per oposició el magisteri de capella de l'església metropolitana de Manila a les illes Filipines (1860), on entre d'altres alumnes tingué a Manuel Luna i Novicio,[1] càrrec que per la seva manca de salut hagué de renunciar-hi; el substituí el seu germà Apol·linar. La personalitat de Remigio influí poderosament en la vida i l'ensenyament musical de les Filipines.

El 1867 torna a Madrid on es nombrat professor honorari de la Capella Reial i subsisteix donant classes i amb els benefici d’un magatzem de música i d’una editorial musical. Apol·linar havia estat tiple de viola successivament en la Capella Reial; tornat de les Filipines als quatre anys, el 1875 tornà a ocupar el seu lloc en la Reial Capella, i morí el 10 de juliol de 1878.

Obra modifica

Musicalment, disminueix el nombre de veus i introdueix instruments aliens fins llavors de la música religiosa, com el piano, el bombardí i el figle. Dels dos germans el conegut com a compositor és Remigio, i fou un dels més populars anomenats de l'última meitat del segle xix. Ozcoz y Calahorra, en efecte, tenia vena i inspiració de músic, d'una fecunda i espontània facilitat melòdica, no mancada d'una elegant distinció, que s'ha de reconèixer, al bell mig de l'escola decadent i mediocre a la qual pertany i del senzill abric amb el qual vesteix les seves melodies.

Les seves obres són molt populars, i es cantaren i segueixen cantant-se per tot Espanya. La seva obra es molt amplia, amb quasi una quinzena de misses, més oficis, antífones, himnes, lamentacions, lletanies, motets, responsoris, seqüències, goigs, villancets i alguna obra per a piano.[2]

Obres modifica

  • Missa y oficio de difuntos; a 3 veus, orgue i orquestra
  • Missa de la Verge; a 3 veus i orgue
  • Missa brillant; a 3 veus, orgue i cornetí
  • Misa de aguinaldo; a 2 i 3 veus
  • Bendita sea tu pureza; solo i orgue
  • Villancets; al Naixement, diverses veus
  • Misa pastorela; a 2 i 3 veus
  • Misa de Sacramento; a 2 veus
  • Misa de cuaresma; a 3 veus soles
  • Salve Regina; a 2 veus i orgue
  • Letanias; (dues) a 2 i 3 veus
  • Gozos a San José; (dos) a veus
  • Septenario de Dolores; (tres) a 2, 3 i 4 veus
  • Reserva completa al Santisimo; a 2 veus
  • Lamentaciones; (sis) a per al Dimecres i Dijous Sants, a 2 veus
  • Stabat Mater; (dos) a 2 i 3 veus
  • Flores de Mayo; (diverses) a 2 i 3 veus
  • Despedida á la Virgen; a 2 i 3 veus
  • Gozos a la Concepción; a 2 i 3 veus
  • Te Deum laudamus; a 2 i 3 veus
  • Santo Dios; a 2 i 3 veus
  • Motet <Christus factus; a 3 veus editades totes per B. Eslava
  • Dos motets; un a 4 veus soles i un altre a tota orquestra, publicats per Eslava a la Lyra Sacro-hispana.

Referències modifica

Bibliografia modifica