Kabardino-Balkària

república i subjecte federal de Rússia
(S'ha redirigit des de: República de Kabardino-Balkària)

La República de Kabardino-Balkària (rus: Кабардино-Балкарская Республика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació russa.

Infotaula de geografia políticaKabardino-Balkària
Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Kabardino-Balkària Escut de Kabardino-Balkària
Bandera de Kabardino-Balkària Modifica el valor a Wikidata Escut de Kabardino-Balkària Modifica el valor a Wikidata
Тызыльская теснина.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of Russia - Kabardino-Balkaria (Crimea disputed).svg Modifica el valor a Wikidata
 43° 35′ N, 43° 24′ E / 43.58°N,43.4°E / 43.58; 43.4
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

CapitalNàltxik Modifica el valor a Wikidata
Població
Total865.828 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat69,27 hab/km²
Idiomarus
kabardí
karatxai-balkar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deDistricte Federal del Caucas Nord i Districte Federal del Sud Modifica el valor a Wikidata
Superfície12.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorQ4329010 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació5 gener 1936
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2RU-KB Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO83000000 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO83 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webglava.kbr.ru Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

 
Mapa de Kabardino-Balkària

Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i l'est amb Ossètia del Nord - Alània, i al nord i l'oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional; és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els cims més alts (com l'Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m)

RiusModifica

Els principals rius en són:

LlacsModifica

Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'aquests gaire gran. Molts se'n (55) troben entre els rius Baksan i Malka, i els més grans ocupen una àrea no superior a 0,01 km². Alguns dels llacs són:

MuntanyesModifica

L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. D'altres muntanyes destacades són les següents:

DemografiaModifica

  • Població: 901.494 (2002)
    • Urbana: 510.346 (56,6%)
    • Rural: 391.148 (43,4%)
    • Masculina: 422.720 (46,9%)
    • Femenina: 478.774 (53,1%)
  • Grups ètnics

Kabardino-Balkària consisteix en dos territoris ètnics, l'un predominantment kabardí (parlants d'una llengua caucàsica nord-occidental) i l'altre predominantment balkar (parlants d'una de les llengües turqueses). Segons el cens rus (2002), els kabardins són el 55,3% de la població, seguit pels russos (25,1%) i balkars (11,6%). Altres grups inclouen els ossets (9.845, o 1,1%), turcs (8.770, o 1,0%), ucraïnesos (7.592, o 0,8%), armenis (5.342, o 0,6%), coreans (4.722, o 0,5%), txetxens (4.241, o 0,5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la població:

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Kabardins 122.402 (60,0%) 152.237 (42,4%) 190.284 (45,3%) 264.675 (45,0%) 303.604 (45,5%) 364.494 (48,2%) 498.702 (55,%)
Balkars 33.197 (16,3%) 40.747 (11,3%) 34.088 (8,1%) 51.356 (8,7%) 59.710 (9,0%) 70.793 (9,4%) 104.951 (11,6%)
Russos 15.344 (7,5%) 129.067 (35,9%) 162.586 (38,7%) 218.595 (37,2%) 234.137 (35,1%) 240.750 (31,9%) 226.620 (25,1%)
Ossets 4.078 (2,0%) 4.608 (1,3%) 6.442 (1,5%) 9.167 (1,6%) 9.710 (1,5%) 9.996 (1,3%) 9.845 (1,1%)
Ucraïnesos 17.213 (8,4%) 11.142 (3,1%) 8.400 (2,0%) 10.620 (1,8%) 12.139 (1,8%) 12.826 (1,7%) 7.592 (0,8%)
Altres 11.772 (5,8%) 21.328 (5,9%) 18.315 (4,4%) 33.790 (5,7%) 47.246 (7,1%) 55.672 (7,4%) 53.784 (6,0%)

Conflicte de l'ElbrusModifica

El 12 de juny del 2009, centenars de persones van protestar al districte d'Elbrus bloquejant la carretera o autovia que connecta les muntanyes amb la plana. Els manifestants eren treballadors (o extreballadors) de la indústria turística, quasi tots balkars que reclamaven una més justa distribució de la terra i participació en la zona d'oci creada a les muntanyes, amb reducció de la zona de seguretat a l'entorn i amb la frontera de Geòrgia constituïda a costa de terres balkars. El president Arsén Kanokov va visitar els manifestants per calmar els ànims.

El mont Elbrus és considerat el lloc més atractiu per al turisme al Caucas i és la muntanya més alta de Rússia i d'Europa i des del 2007 s'hi han fet grans inversions per fomentar el turisme a la zona, tant russes com europees. Aquesta zona està habitada pels balkars, que són minoria a la república (dominada pels kabardins que són el 55% de la població) i emparentats amb els karatxais que dirigeixen la república de Karatxai-Txerkèssia; des del 1990, els balkars (12% de la població) demanen una república separada, però les tensions es van agreujar el gener del 2008, quan la cort suprema de la república va dictar que el Consell d'Ancians del Poble Balkar (una organització nacionalista balkar) s'havia de dissoldre, acusada d'extremisme, i tot i que la cort suprema russa va revocar la decisió, això hi va disparar de nou l'enfrontament. Els incidents havien estat precedits el dia 11 d'un atac armat a Tirniàuz, d'autoria poc clara.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kabardino-Balkària