Obre el menú principal
No s'ha de confondre amb risorgimento.

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, sent la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.[1] Inicialment fou publicada amb el nom Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment per tal d'adaptar-se a les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

Infotaula de publicacions periòdiquesRessorgiment
Tipus revista mensual
Fitxa
Llengua català
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

En total en foren publicats 677 números, cadascun d'ells d'unes 15 a 20 pàgines, i els dotze números editats cada any tenien la mateixa portada. Els seus fundadors foren Pius Àrias, Manuel Cairol, Francesc Colomer i Hipòlit Nadal i Mallol. La portada de la revista era dibuixada per artistes catalans de renom, molts d'ells exiliats, com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Feliu Elias i Bracons (Apa), Joan Vila i Pujol, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d'altres.[2]

La seva aparició fou irregular al principi, però amb els anys arribaria a publicar un número mensual. El periodista i polític catalanista Hipòlit Nadal i Mallol en fou durant molts anys no sols el director sinó també l'ànima de la revista, ja que era el redactor de la gran majoria dels articles publicats.

ContingutModifica

La seva orientació política era nacionalista i independentista catalana sense concessions amb una línia que podia abastar els principals referents polítics d'Hipòlit Nadal, la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià i el primer Francesc Macià.[3] Tanmateix, era oberta a col·laboradors amb força diversitat ideològica dins de l'àmbit nacionalista català: Manuel Serra i Moret, Ventura Gassol, Pere Pagès i Elies (Víctor Alba), Esteve Albert i Corp, Miquel Ferrer Sanxis, Pere Foix i Cases, Joan Sauret i Garcia, Jordi Arquer i Saltor, Pierre Vilar, Josep Maria Batista i Roca, Josep Alemany i Borràs, Víctor Castells o Antoni Rovira i Virgili.

El seu propòsit era fomentar l'ús del català i el seu estudi, així com donar a conèixer la història i la literatura catalanes i meditar sobre la posició de Catalunya al món. La temàtica dels articles era l'actualitat catalana, literatura, crítica de llibres i informació general. També donà a conèixer obres d'escriptors catalans residents a l'Argentina com Gràcia B. de Llorens, Enric Martí i Muntaner i Andreu Dameson.

Durant l'etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va publicar un nombre important d'articles sobre les activitats independentistes dutes tant pels catalans de l'interior com pels de l'exili, i s'hi fa referència especial als grups relacionats amb Francesc Macià (Estat Català i Bandera Negra). Dedicà especial atenció als artistes catalans d'Amèrica i a les colònies catalanes, i es van adherir a la Conferència Nacional Catalana de 1953.

TiratgeModifica

El seu tiratge màxim fou de 1.500 exemplars, amb una difusió per molts països, i fou la revista catalana de més llarga durada. Una col·lecció sencera es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[4]

ReferènciesModifica