Richard Rodney Bennett

pianista, compositor i arranjador britànic
(S'ha redirigit des de: Richard Rodney Bennet)

Sir Richard Rodney Bennett, CBE (Broadstairs, Kent, Anglaterra, 29 de març de 1936Nova York, Estats Units, 24 de desembre de 2012) va ser un pianista, compositor i arranjador britànic.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaRichard Rodney Bennett
Biografia
Naixement29 març 1936 Modifica el valor a Wikidata
Broadstairs (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Green Wood Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music
Leighton Park Schoo
St Ronan's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, músic de jazz, pedagog musical, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0005961 Allocine: 42621 Allmovie: p81419 TCM: 13919 TV.com: people/richard-rodney-bennett TMDB.org: 10724
Spotify: 0x18ovS0dAzgGlZOWuc52W Musicbrainz: 2ca98ac1-62f0-4cdc-89ad-9d4b7602440a Lieder.net: 3376 Songkick: 372498 Discogs: 435388 Allmusic: mn0000945408 Find a Grave: 102700997 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut de pares músics, Richard Rodney Bennett estudia piano i composició a la Royal Academy of Music de Londres a partir de 1953 amb Howard Ferguson i Lennox Berkeley — ensenyarà ell mateix en aquest establiment, en principi de 1963 a 1965, després de 1994 a 2000. Descobreix a Darmstadt (Alemanya, de 1955 a 1958) el serialisme, del qual un dels abanderats, Pierre Boulez, és el seu professor a París durant dos anys.

La seva música és influenciada tant pel anomenat serialisme com per l'estil romàntic tardà (fins al punt d'haver estat qualificada de "música neoromàntica serial"), així com pel jazz (que trobem en algunes de les seves composicions). Se li deuen obres en àmbits variats (piano, música de cambra, orquestra, concerts, treballs corals o amb soliste(s), òpera…), així com músiques de pel·lícules a partir de 1957 o músiques per a telefilms i sèries de televisió a partir de 1962.

De vegades surt als crèdits com "Richard Bennett", és investit Comendador de l'Ordre de l'Imperi britànic el 1977, després cavaller el 1998. Va ser nominat per l'oscar a la millor banda sonora per Far from the Madding Crowd (1967).[3]

Com a pianista, ha tocat amb la cantant Claire Martin i gravat obres de George Gershwin, Jerome Kern i Harold Arlen.[4] Per a Renaud Machart, crític musical de France Musique i de Le Monde, la música de Richard Rodney Bennett per a Murder on the Orient Exprés de Sidney Lumet el 1974 constitueix

« la seva firma sonora, pel què és mundialment conegut.[5] »

Composicions clàssiques

modifica

Peces per a un instrument solo

modifica
  • Piano: Sonata (1954); 5 Estudis (1964); Scena I (1974); Noctuary (1981); Three Romantic Pieces (1988); Excursions (1993); Impromptu (1994).
  • Altres instruments: Scena II per violoncel (1973); Scena III per clarinet (1977); After Syrinx II per marimba (1982); Sonata per a Guitarra clàssica (1983); Partita per a violoncel (2001).

Música de cambra

modifica

Quartet de corda (1964); Trio per flauta, oboè i clarinet (1965); Quintet de vent (1968); Four Pieces Suite per 2 pianos (1974); quartet amb oboè (1975); Kandinsky Variacions per 2 pianos (1977); Sonata per a trompa i piano (1978); Sonata per a violí i piano (1978); After Syrinx I per oboè i piano (1982); Concerto per quintet a vent (1983); Serenata per Ones Martenot i piano (1984); Lamento d'Arianna per Quartet de corda (1986); Sonata per saxofon soprano i piano (1986); Sonata per quintet à vent et piano (1986); Capriccio per violoncel i piano (1990); Sonata per fagot i piano (1991); Sonata per violícel i piano (1991); Quintet amb clarinet (1992); quartet de saxofons (1994); Four Country Dances per oboè (o saxofon soprano) i piano (2000); Suite francesa per flauta i piano (2002); Ballad in Memory of Shirley Horn per clarinet i piano (2005).

Obres amb veu solista

modifica

The Approaches of Sleep per soprano, mezzosoprano, tenor, baix i orquestra de cambra (1960); London Pastoral per tenor i orquestra (1962); Soliloquy per veu i conjunt de jazz (1967); Time's Whiter Series per contratenor i llaüt (1974); Love Spells, per soprano i orquestra (1974); The Little Ghost who died for Love, per soprano i piano (1976); Five Sonnets of Louise Labé per soprano i orquestra de cambra(1984); Love Songs per tenor i orquestra (1984); Ophelia, cantata per contratenor i orquestra de cambra(1987); Beginnings per veu i orquestra (1991); Songs before Sleep per veu i piano (o per bariton i orquestra de cambra) (2002); Voyage per mezzosoprano i piano (2003).

Obres per a orquestra

modifica

Nocturnes per orquestra de cambra (1963); Jazz Calendar, música de ballet (1964); Simfonia número 1 (1965); Simfonia número 2 (1967); Suite française per petita orquestra (1970); Zodiac (1976); Music for Strings, per orquestra de corda (1977); Serenata per petita orquestra (1977); Metamorphoses per orquestra de corda (1980); Isadora, música de ballet (1981); Anniversaries (1982); Sinfonietta (1984); Reflections on a Theme of William Walton (1985); Morning Music, per orquestra de vent (1986); Simfonia número 3 (1987); Diversions (1989); Flowers of the Forest, per conjunt d'instrument de metall (1989); The Four Seasons, per orquestra de vent (1991); Variations on a Nursery Tune (1992); Partita (1995); Rondel per a orquestra de jazz (1999).

Obres per concerts

modifica

Concert per a piano i orquestra (1968); Concert per a guitarra i orquestra de cambra (1970); Concert per a oboè i orquestra de corda (1970); Concert per a orquestra (1973); Concerto per viola i orquestra (1973); Concert per a violí i orquestra (1975); Actaeon (o Metamorphosis I) per cor i orquestra (1977); Sonnets to Orpheus per violoncel i orquestra (1979); Memento per flauta i orquestra (1983); Concert per a clarinet i orquestra (1987); Concert per marimba i orquestra (1988); Concert per saxofon alto i orquestra (1988); Concert per 10 instruments de metall (1988); Concert per Stan Getz per saxofon tenor i orquestra de corda (1990); Concert per a percussió i orquestra (1990); A Book of Hours, per arpa i orquestra de corda (1991); Concert per a trompeta i orquestra de vent (1993); Concerto per fagot i orquestra (1994); Suite francesa per flauta i orquestra (o per flauta i piano, 2002).

Obres corals

modifica

(cor a cappella o amb acompanyament instrumental) Epithalamion, amb orchestre (1966); Spells, amb soprano solo i orquestra (1974); Nonsense, amb orquestra (1979); Puer Nobis (1980); Dream Songs, amb piano (1986); Missa Brevis (1990); Sermons and Devotions (1992); The Glory and the Dream, amb orgue (2000); A Farewell to Arms, amb violoncel (2001); The Ballad of Sweet William, amb piano (2003); The Garden, amb piano (2006); Four Poems of Thomas Campian (2007); Serenades (2007).

Òperes

modifica

The Ledge (1961); The Mines of Sulphur, en 3 actes (1963); The Midnight Thief (1964); A Penny for a Song, en 2 actes (1967); All the King's Men, petita opera per nens amb piano a 4 mans, percussions iinstruments de cordes (1968); Victory, en 3 actes (1969).

Músiques de pel·lícules o televisió[6]

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. « Sir Richard Rodney Bennett », a The Telegraph (Obituaris), 29 de desembre de 2012
  2. «biografia de Richard Rodney Bennett». The New York Times.
  3. «Richard Rodney Bennett, premis». The New York Times.
  4. Associated Press (Londres), «El compositor i pianista Richard Rodney Bennett s'apaga , a La Presse, el 28 de desembre de 2012
  5. «Richard Rodney Bennett in memoriam», Renaud Machart, Le Matin des musiciens, France Musique, 17 de gener de 2013 [1]
  6. «filmografia de Richard Rodney Bennett». The New York Times.