Robert Robert i Surís

aristòcrata, financer, empresari i polític català


Robert Robert i Surís, marquès de Robert, (Barcelona, 15 de gener de 1851[1] - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 de juliol de 1929) fou un aristòcrata, financer, empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Plantilla:Infotaula personaRobert Robert i Surís
Biografia
Naixement(es) Roberto Robert y Surís Modifica el valor a Wikidata
15 gener 1851 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
24 agost 1907 – 20 juliol 1929
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 8 juliol 1907
← Joaquim Aldrich i de PagèsJosep Torras i Sampol →
Senador del Regne
26 abril 1896 – 1898
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
19 març 1893 – 1894
Circumscripció electoral: Girona
Diputat a Corts
6 març 1891 – 5 gener 1893
← José Joaquín Herrero y SánchezPompeu de Quintana i Serra →
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Marquès Modifica el valor a Wikidata
GermansAgustí Robert i Surís Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill d'Agustí Robert i Gorgoll i de Maria Surís Baster natural de Sant Feliu de Guíxols. El seu avi Jaume Robert i Pigrau era de Llagostera. El 1871 es llicencià en dret però es dedicà a les finances. En el 1894 fou president del consell d'administració i un dels socis fundadors, encara que amb una participació minoritària, de la Companyia Barcelonina d'Electricitat.[2] També va destacar com a president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1913) i del Banco Hispano Colonial. En reconeixement als seus mèrits, el 1888 el papa Lleó XIII el va concedir el marquesat de Robert i el 1891 la regent Maria Cristina d'Àustria el va fer Comte de Serra i Sant Iscle.[3] El 1907 també va rebre el títol de Comte de Torroella de Montgrí amb Grandesa d'Espanya i el 1912 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar.

Va adquirir els xalets d'en Salamanca, situats a la cantonada del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, i els enderrocà per construir-hi el Palau Robert, la seva residència privada a l'estil d'altres mansions que es construïen al passeig. Va encarregar el projecte de l'edifici a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, i fou construït entre 1898 i 1903 sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells.[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Torroella de Montgrí, fet que repetí a les eleccions de 1901, 1903, 1905 i 1907. També fou senador per Girona el 1893-1898 i senador vitalici des de 1907.

Referències

modifica
  1. «Naixements.1851.Llibre 1.Registre núm.170». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-01-1851. [Consulta: 28 juliol 2019].
  2. Urteaga, Luis «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913» (pdf) (en castellà). Barcelona quaderns d'història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 56 [Consulta: 24 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 gencat.cat, Història del Palau Robert

Enllaços externs

modifica


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Pere Guerau Maristany i Oliver
President de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona
19131914
Succeït per:
Joan Perpinyà i Pujol