Robert Robert i Surís
Robert Robert i Surís, marquès de Robert, (Barcelona, 15 de gener de 1851[1] - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 20 de juliol de 1929) fou un aristòcrata, financer, empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Roberto Robert y Surís 15 gener 1851 Barcelona |
Mort | 20 juliol 1929 (78 anys) Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
Senador del Regne | |
24 agost 1907 – 20 juliol 1929 | |
Diputat a Corts | |
25 maig 1901 – 8 juliol 1907 ← Joaquim Aldrich i de Pagès – Josep Torras i Sampol → Circumscripció electoral: Districte electoral de Torroella de Montgrí | |
Senador del Regne | |
26 abril 1896 – 1898 Circumscripció electoral: Girona | |
Senador del Regne | |
19 març 1893 – 1894 Circumscripció electoral: Girona | |
Diputat a Corts | |
6 març 1891 – 5 gener 1893 ← José Joaquín Herrero y Sánchez – Pompeu de Quintana i Serra → Circumscripció electoral: Districte electoral de Torroella de Montgrí | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, empresari, banquer |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Altres | |
Títol | Comte Marquès |
Germans | Agustí Robert i Surís |
Biografia
modificaFill d'Agustí Robert i Gorgoll i de Maria Surís Baster natural de Sant Feliu de Guíxols. El seu avi Jaume Robert i Pigrau era de Llagostera. El 1871 es llicencià en dret però es dedicà a les finances. En el 1894 fou president del consell d'administració i un dels socis fundadors, encara que amb una participació minoritària, de la Companyia Barcelonina d'Electricitat.[2] També va destacar com a president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1913) i del Banco Hispano Colonial. En reconeixement als seus mèrits, el 1888 el papa Lleó XIII el va concedir el marquesat de Robert i el 1891 la regent Maria Cristina d'Àustria el va fer Comte de Serra i Sant Iscle.[3] El 1907 també va rebre el títol de Comte de Torroella de Montgrí amb Grandesa d'Espanya i el 1912 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar.
Va adquirir els xalets d'en Salamanca, situats a la cantonada del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, i els enderrocà per construir-hi el Palau Robert, la seva residència privada a l'estil d'altres mansions que es construïen al passeig. Va encarregar el projecte de l'edifici a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, i fou construït entre 1898 i 1903 sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell i Montells.[3]
A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Torroella de Montgrí, fet que repetí a les eleccions de 1901, 1903, 1905 i 1907. També fou senador per Girona el 1893-1898 i senador vitalici des de 1907.
Referències
modifica- ↑ «Naixements.1851.Llibre 1.Registre núm.170». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-01-1851. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Urteaga, Luis «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913» (pdf) (en castellà). Barcelona quaderns d'història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 56 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 gencat.cat, Història del Palau Robert
Enllaços externs
modifica- «Robert Robert i Surís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés
- Fitxa del Senat
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Pere Guerau Maristany i Oliver |
President de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona 1913 – 1914 |
Succeït per: Joan Perpinyà i Pujol |