Rodolfo Gustavo da Paixão

Militar i polític brasiler

Rodolfo Gustavo da Paixão (São Brás do Suaçuí (actual estat de Minas Gerais), 13 de juliol de 1853Rio de Janeiro, 18 de novembre de 1925) va ser un militar, polític i poeta brasiler.[1] Era cosí d'Antônio Jacó da Paixão, un dels signataris de la Constitució brasilera de 1891.[2][3]

Infotaula de personaRodolfo Gustavo da Paixão

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Rodolpho Gustavo da Paixão Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1853 Modifica el valor a Wikidata
São Brás do Suaçuí (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Diputat Federal de Minas Gerais
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstituto Militar de Engenharia (en) Tradueix
física
matemàtiques
enginyeria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, membre de la Cambra de Diputats del Brasil, enginyer militar, Governor of Goiás (en) Tradueix, poeta, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorExèrcit del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Rang militarrang de 5 estrelles Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolta da Armada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRodolfo Gustavo da Paixão Filho (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntônio Jacó da Paixão ()
Tibúrcio Antônio da Paixão (en) Tradueix ()
Diniz Dias ()
Marianna Cesarina Coimbra da Luz (en) Tradueix () Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Rodolfo Gustavo da Paixão

L'any 1883, mentre Rodolfo servia en Cruz Alta, Rio Grande do Sul, es va casar amb Josephina Annes Dias. Josephina havia nascut en aquella ciutat el 16 de setembre de 1866, filla de Josephina Lucas Annes i el Coronel Diniz Dias, Baró de São Jacob.[4] En aquella època, Paixão era el director de la Colònia Militar de l'Alt Uruguai (actual Três Passos), creada pel seu sogre el 1879 amb l'objectiu de garantir la predominància de l'Imperi del Brasil en el territori.[5][6]

El mes següent d'haver-se proclamat la República al Brasil (1889), va ser nomenat president de l'estat de Goiás pel govern provisional del mariscal Deodoro da Fonseca, el 24 de desembre.[7][8] Va prendre possessió el 24 de febrer de 1890. El 20 de gener de 1891 va deixar la presidència durant un breu període, retornant al càrrec el 18 de juliol del mateix any.[9] Durant aquest interval, Leopoldo de Bulhões i els seus aliats van promulgar una Constitució pròpia per l'Estat de Goiás, el dia 1 de juny de 1891. Rodolfo Paixão, en decret de 10 de juliol de 1891, va cassar el mandat dels vint-i-quatre parlamentaris que havien signat l'acta d'obertura de la Constituent i els va processar per crims de desobediència, sedició i usurpació de funcions.[10] Amb la renúncia del president de la República, Mariscal Deodoro da Fonseca i la seva successió per part de l'anterior vicepresident, Mariscal Floriano Peixoto, va ser destituït de la presidència de l'estat de Goiás el dia 7 de desembre de 1891.[11]

Durant la Revolta de l'Armada de 1893, va ser comandant de la guarnició de Minas Gerais. Al llarg de la seva carrera militar, va ocupar diferents càrrecs: cap d'operacions en els estats de Rio de Janeiro, Paraná, Minas Gerais i Rio Grande do Sul i interventor en l'estat del Maranhão, durant el govern de Nilo Peçanha.[12][13] El seu últim rang en actiu, l'any 1913, fou el de general de brigada, tot ascendint a mariscal quan va passar a la reserva.[1]

Literatura modifica

Va publicar els següents poemes:[14]

  • Scenas da escravidão (Rio de Janeiro, 1874).
  • Victor Hugo e Castellar (Rio de Janeiro, 1876).
  • Senio (Alt Uruguai, 1881).[15]
  • A Inconfidência (Rio de Janeiro, 1896).[16]
  • Trinos e cantos (Rio de Janeiro, 1896).
  • Miscelânea, líricos, facetos, quadros e turbilhões. (Porto Alegre, 1885).

Altres gèneres:

  • Montepio dos empregados públicos de Goiás (Goiás, 1891).

Condecoracions modifica

Rodolfo da Paixão va rebre les següents condecoracions de l'exèrcit:[13]

  • Cavaller de l'Ordre de Sant Benet d'Avís.
  • Medalla Militar d'Or.

Documents modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Rodolpho Paixão». Jornal do Brasil, 27-01-1934.
  2. de Almeida Barata, Carlos Eduardo. «EXTERNATO AQUINO – 1864. Ex-Alunos» (pdf). Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 30 maig 2021].
  3. Como a república chegou em Goyaz
  4. Dicionário biográfico de Minas Gerais: período republicano, 1889/1991 (en portuguès brasiler). Assembléia Legislativa do Estado de Minas Gerais, 1995. ISBN 978-85-85157-02-9. 
  5. «Decreto n. 7221 de 15 de março de 1879». Coleção de Leis do Império do Brasil. Arxivat de l'original el 2017-08-23.
  6. «História do Município». Câmara Municipal de Três Passos - RS. [Consulta: 30 maig 2021].
  7. «Goiás republicano». Passei Direto. [Consulta: 30 maig 2021].
  8. Santana, Natael Noé. Manuel Deodoro da Fonseca: "Marechal Deodoro, 1º Presidente do Brasil". CreateSpace Independent Publishing Platform, 10/01/2018. ISBN 978-1983552991. 
  9. «Relação dos Governantes do Estado de Goiás - República». Secretaria de estado da Casa Civil - Governo do Estado de Goiás, 15-06-2011. [Consulta: 30 maig 2021].
  10. Freitas, Eliane Martins de «Disputas políticas e reação centralizadora em Goiás na Primeira República – 1890 - 1905». Revista OPSIS, 12, 1, 02-12-2012, pàg. 202–222. Arxivat de l'original el 2022-01-21. DOI: 10.5216/o.v12i1.18332. ISSN: 2177-5648 [Consulta: 30 maig 2021].
  11. Alves, Miriam Fabia. Política e escolarização em Goiás-Morrinhos na primeira república (tesi). Universidade Federal de Minas Gerais, 13/09/2007. 
  12. Alves de Abreu, Alzira. «Dicionário histórico-biográfico da Primeira República (1889-1930)» (pdf). Fundação Getúlio Vargas, 2015.
  13. 13,0 13,1 «Diário do Congresso Nacional», 16-07-1953., página 16
  14. «Biografia». Câmara dos Deputados. [Consulta: 21 agost 2020].
  15. Rodolpho Paixão. «Scenas da escravidão; Victor Hugo e Castellar; Senio.». Livraria de Serafim José Alves — Editor, 1882.
  16. Paixão, Rodolpho Gustavo da. A Inconfidencia. Rio de Janeiro: Typ. Leuzinger, 1896.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodolfo Gustavo da Paixão