Acadèmia de Ciències de Rússia

Acadèmia de Ciències de Rússia
	Росси́йская акаде́мия нау́к
	; La nova seu de l'Acadèmia a Moscou, anomenada popularment el Cervell Daurat
Dades
Nom curt	RAS
Tipus	acadèmia de ciències ; editorial
Indústria	science and technology in Russia (en)
Idioma oficial	rus
Forma jurídica	organització governamental
Història
Estat legal	Acadèmia nacional
Reemplaça	Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Creació	1724
Fundador	Pere I de Rússia
Activitat
Membre de	Comitè sobre Recerca Espacial ; InterAcademy Partnership ; Unió Acadèmica Internacional ; Associació Internacional d'Acadèmies de Ciències ; Consell científic internacional
Governança corporativa
Seu	Avinguda de Lenin 14, Moscou;
Presidència	Gennady Krasnikov
Filial	38
Propietari de	N.V. Tsitsin Main Botanical Garden (en) ; Badary RTF-32 (en) ; Zelenchukskaya RT-32 (en) ; Svetloje Radio Telescope (en)
Format per	Divisió de Ciències Històriques i Filològiques ; Physical Sciences Division (en) ; Department of Chemistry and Material Sciences (en) ; Department of Power Engineering, Mechanical Engineering, Mechanics and Control Processes (en) ; department of mathematics of the Russian Academy of Sciences (en) ; Department of Nanotechnology and Information Technologies RAS (en) ; Departament de Ciències Biològiques ; Department of Earth Sciences RAS (en)
Altres
Identificador ISIL	RU-NoGPN
	Premis Orde de Lenin; Orde de l'Amistat ;
Lloc web	ras.ru

L'Acadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (rus: Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercial^[2] llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.

Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.

Hi ha tres tipus de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.^[3]

El novembre de 2024, hi ha 802 acadèmics, 1071 membres corresponents, unes 430 membres estrangers. També hi ha 713 professors associats amb l'Acadèmia (163 d'ells ja són membres correspondents i 16 d'ells són acadèmics).

Premis

L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:^[4]

Història

La Kunstkàmera, seu original de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg

Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran, inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic).^[2]^[5] Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (rus: Петербургская Академия наук). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).

Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.

Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.

Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.

L'Acadèmia de Ciències de l'URSS

El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.

L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.

Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi:

El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.

Període postsoviètic

Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències,^[2] heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.

Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin

Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències

El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.^[6] Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.^[7] Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.^[8]

Presidents de l'Acadèmia

Van ser-ne presidents o directors:^[9]^[10]

Laurentius Blumentrost (Лаврентий Лаврентьевич Блюментрост), 1725—1733
Hermann-Karl von Keyserlingk (Герман Карл фон Кейзерлинг) 1733—1734
Johann Albrecht Korf (Иоганн Альбрехт Корф), 1734—1740
Karl von Brevern (Карл фон Бреверн), 1740—1741
(càrrec vacant, abril 1741 — octubre 1766)
Comte Kirill Razumovski, 1746—1766 (nominalment, fins al 1798)
Comte Vladímir Grigórievitx Orlov (Владимир Григорьевич Орлов), 1766—1774 (Director)^[11]^[12]
Aleksei Reixevski (Алексей Андреевич Ржевский), 1771—1773 (substitut ocasional d'Orlov)^[13]
Serguei Domaixnev (Сергей Герасимович Домашнев), 1775—1782 (Director)^[11]^[14]
Princesa Iekaterina Dàixkova, 1783—1796 (Directora; de facto fou destituïda el 1794. Fou presidenta al mateix temps de l'Acadèmia Russa de la Llengua)^[15]
Pàvel Bakunin (Павел Петрович Бакунин), 1794—1796 (Director) en funcions, 1796—1798 (Director). Al mateix temps fou president de l'Acadèmia Russa de la Llengua
Ludwig Heinrich von Nicolai, 1798–1803
Nikolai Novosíltsev, 1803—1810
(Càrrec vacant, abril 1810– gen 1818)
Comte Serguei Uvàrov, 1818–1855
Dmitri Blúdov (Дмитрий Николаевич Блудов), 1855–1864
Fiódor Litke, 1864–1882
Comte Dmitri Tolstoi, 1882–1889
Gran Duc Constantí de Rússia, 1889–1915
(Càrrec vacant, juny 1915– maig 1917)
Aleksandr Karpinski, 1917–1936
Vladímir Leóntievitx Komarov, 1936–1945
Serguei Ivànovitx Vavílov, 1945–1951
Aleksandr Nesmeiànov, 1951–1961
Mstislav Kéldix, 1961–1975
Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, 1975–1986
Guri Martxuk, 1986–1991
Iuri Óssipov, 1991–2013
Vladímir Fórtov, 2013–2017
Valeri Kozlóv, 2017
Aleksandr Serguéiev, 2017–2022
Gennady Krasnikov, des del 2022

Premis Nobel d'acadèmics

Ivan Pàvlov, medicina, 1904
Ilià Métxnikov, medicina, 1908
Ivan Bunin, literatura, 1933
Nikolai Semiónov, química, 1956
Ígor Tamm, física, 1958
Ilià Frank, física, 1958
Pàvel Txerenkov, física, 1958
Lev Landau, física, 1962
Nikolai Bàssov, física, 1964
Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física, 1964
Mikhaïl Xólokhov, literatura, 1965
Aleksandr Soljenitsin, literatura, 1970
Leonid Kantoròvitx, economia, 1975
Andrei Sàkharov, pau, 1975
Piotr Leonídovitx Kapitsa, física, 1978
Jorès Ivànovitx Alfiórov, física, 2000
Aleksei Abrikóssov, física, 2003
Vitali Gínzburg, física, 2003

Referències

↑ «Gennady Krasnikov elected new President of the Russian Academy of Sciences». Novye Izvestia, 20-09-2022.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Informació general sobre l'acadèmia (en rus)
↑ Pertinença a l'Acadèmia (rus)
↑ Именные премии и медали
↑ Sagdeyev, R. Z.; Shtern, M. I.. «The Conquest of Outer Space in the USSR 1974». NASA. NASA Technical Reports Server. [Consulta: 13 setembre 2011].
↑ Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov (rus)
↑ Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski
↑ [1]^{[Enllaç no actiu]}
↑ Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història (rus) - en el lloc web oficial de l'Acadèmia
↑ Алексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era") (rus)
↑ ^11,0 ^11,1 Robert E. Bradley, Ed Sandifer. Leonhard Euler: Life, Work and Legacy. Elsevier, 2007, p. 83–84. ISBN 0080471293.
↑ Орлов Владимир Григорьевич
↑ Douglas, Alfred. How to Consult the I Ching, the Oracle of Change. Springer, 1971, p. 129. ISBN 3764375396.
↑ ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович
↑ ДАШКОВА Екатерина Романовна

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia de Ciències de Rússia

Pàgina de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (rus)
Xarxa Científica Espacial Russa (anglès) (rus)

[1] «Gennady Krasnikov elected new President of the Russian Academy of Sciences». Novye Izvestia, 20-09-2022.

[about-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Informació general sobre l'acadèmia (en rus)

[members-3] Pertinença a l'Acadèmia (rus)

[4] Именные премии и медали

[NTRS-5] Sagdeyev, R. Z.; Shtern, M. I.. «The Conquest of Outer Space in the USSR 1974». NASA. NASA Technical Reports Server. [Consulta: 13 setembre 2011].

[6] Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov (rus)

[7] Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski

[8] [1]^{[Enllaç no actiu]}

[9] Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història (rus) - en el lloc web oficial de l'Acadèmia

[10] Алексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era") (rus)

[Euler-11] 11,0 ^11,1 Robert E. Bradley, Ed Sandifer. Leonhard Euler: Life, Work and Legacy. Elsevier, 2007, p. 83–84. ISBN 0080471293.

[12] Орлов Владимир Григорьевич

[13] Douglas, Alfred. How to Consult the I Ching, the Oracle of Change. Springer, 1971, p. 129. ISBN 3764375396.

[14] ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович

[15] ДАШКОВА Екатерина Романовна

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]