Sèmola

farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals

La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]

Infotaula de menjarSèmola
Sa semolina far.jpg
Origen
Gastronomiabasbussa Modifica el valor a Wikidata
Productorblat dur Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusgroat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsblat Modifica el valor a Wikidata

La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. És la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya, etc.[2]

No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuinats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de les masses utilitzant-la per empolvorar.[3] La sèmola de blat tendre es desfà en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]

Plats típics a base de sèmolaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Sèmola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina». Tot Sant Cugat, 11-03-2018.
  3. «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
  4. Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.
  5. Guimerà Sales, Vicent. «Sopa de sèmola». Cultura Catalana Poble a Poble. Festa.cat, s.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola