Sícorax (satèl·lit)

Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[2]

Infotaula d'objecte astronòmicSícorax
Sycorax motion.gif
Designació provisionalS/1997 U 2 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsUranus XVII Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit natural Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBrett James Gladman
Philip Nicholson
Joseph Burns
John J. Kavelaars Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment6 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
EpònimSycorax (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a12.179.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,5224 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1.286,28 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M160,58731 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i153,22796 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω258,56478 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre157 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)20,8 Modifica el valor a Wikidata
Massa2,7 Zg[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,065 Modifica el valor a Wikidata

Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.

ÒrbitaModifica

 
Satèl·lits retrògrads irregulars d'Urà

Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [3] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.

Característiques físiquesModifica

El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint una albedo de 0.04)[4][5] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gran de Júpiter.

El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[6] B-V=1.01 V-R=0.48[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.

El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
  3. Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
  4. Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
  5. «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 20-12-2008. [Consulta: 10 març 2009].
  6. Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
  7. 7,0 7,1 Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, maig 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sícorax