Obre el menú principal

Sícorax (satèl·lit)

Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[4]

Infotaula satèl·litSícorax
Sycorax.png
Altres designacions Uranus XVII
Tipus satèl·lit d'Urà i satèl·lit natural
Satèl·lit de Urà
Descobridor Philip D. Nicholson,
Brett J. Gladman,
Joseph A. Burns,
John J. Kavelaars
Data de descobriment 6 de setembre de 1997
Epònim Sycorax Tradueix
Elements orbitals
Semieix major 12,179,000 Gm
Excentricitat 0.5224[1]
Inclinació 159 (a l'eclíptica)[2]° *
Període orbital 1288.28
Característiques físiques
Diàmetre mitjà ~150 km (estimat)[2][3] **
Albedo 0.04 (assumit)[2][3]
Massa ~2.3×1018 (estimada)
Magnitud aparent ?
Densitat ~1.3 g/cm³ (assumida)
Gravetat Superfície gravetat m/s²
Velocitat d'escapament ~0.064 km/s (estimada) km/s
Temperatura 64 K (estimada) K
Composició ?
Pressió atmosfèrica 0
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo
Modifica les dades a Wikidata

Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.

ÒrbitaModifica

 
Satèl·lits retrògrads irregulars d'Urà

Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [5] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.

Característiques físiquesModifica

El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint una albedo de 0.04)[2][3] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gran de Júpiter.

El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[6] B-V=1.01 V-R=0.48[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.

El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Jacobson, R.A. (2003) URA066. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». JPL/NASA, 28-06-2007. [Consulta: 22 gener 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 20-12-2008. [Consulta: 10 març 2009].
  4. GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
  5. Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
  6. Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
  7. 7,0 7,1 Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, May 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].

Enllaços externsModifica