Obre el menú principal

La Síndrome de Wolff - Parkinson - White (WPW) és una anomalia congènita cardíaca que consisteix en la sobreexcitació dels ventricles del cor a causa de l'existència d'una ruta alternativa de conducció elèctrica.[1] Aquesta es coneix amb el nom de feix de Kent localitzat a la part anterolateral de l'aurícula dreta i el ventricle dret. Si la seva localització fos a la part esquerra, el feix rep el nom feix de Ohnell.

Infotaula de malaltiaSíndrome de Wolff-Parkinson-White
DeltaWave09.JPG
Ona delta típica de la Síndrome WPW. Interval PR curt.
Tipus síndrome de preexcitació, trastorn de la conducció cardíaca i alteració genètica
Epònim Louis Wolff Tradueix, John Parkinson i Paul Dudley White
Especialitat cardiologia
Medicació
Afecta sistema de conducció elèctrica del cor
CIM-10 I45.6
CIM-9 426.7
Recursos externs
OMIM 194200 i 194200
DiseasesDB 14186
MedlinePlus 000151
eMedicine 159222
Patient UK Wolff-Parkinson-White-Syndrome
MeSH D014927 i D014927
UMLS CUI C0043202, C0392470, C0264897, C0032915, C0043202 i C0392470
DOID DOID:384 i DOID:384
Modifica les dades a Wikidata

Així doncs, aquesta síndrome es defineix com a l'existència de conducció elèctrica anormal entre l'aurícula i el ventricle.[2]

Contingut

HistòriaModifica

La síndrome de WPW va ser descoberta l'any 1930 per Wolff, Parkinson i White. Van publicar un escrit, a la Revista Americal Heart Journal, amb 11 casos de bloqueig de branca en els quals s'observava un interval PR curt.[3] La mostra de l'estudi eren joves sans sense antecedents de taquicàrdia paroxística. Més tard Onhell va introduir el concepte de preexitació utilitzat avui en dia per descriure aquesta patologia.[4]

IncidènciaModifica

Es presenta en un 0,1% - 3% de la població general.[5] 1 de cada 1000 persones presenta aquesta patologia.

Aquesta síndrome s'ha associat amb malformacions congènites , la incidència en persones amb malformacions congènites varia segons els autors i pot oscil·lar entre un 7% i un 15% segons evidència científica.

L'any 1944 Onhell va demostrar r que aquesta patologia és hereditària i més tard, en diferents estudis es va arribar a la conclusió que era hereditària de tipus autosòmica recessiva.[6]

Pel que fa a l'edat de les persones afectades hi ha una clara tendència a aparèixer en persones d'edat < a 50 anys amb un 90% d'incidència. El predomini segons el sexe és masculí amb una incidència del 60% -75% dels casos totals.

La síndrome de WPW està relacionada amb algunes anomalies i malformacions cardíaques. Una de les més relacionades amb aquesta síndrome és la d'Ebstein.[7]

FisiopatologiaModifica

En les persones sanes la conducció elèctrica té un circuit únic i molt marcat. S'hi troba el marcapàs fisiològic, lloc en el qual s'inicia l'impuls elèctric. Aquest és el nòdul sinusal localitzat a l'aurícula dreta. Posteriorment, la conducció segueix fins al nòdul auriculoventricular (AV) i, finalment, arriba al feix de His als ventricles del cor i a les Fibres de Purkinje situades a la paret del ventricle.[8]

En les persones afectades pel WPW aquesta conducció elèctrica es veu alterada i el circuit no és únic. Hi ha una via més de conducció auriculoventricular anomenada feix de Kent. Aquestes condueixen l'impuls a un ritme més elevat que el nòdul AV, del qual en substitueix la funció, és a dir, la presència d'aquesta via no permet actuar al nòdul AV. Cal recordar que el nòdul AV pot disminuir els impulsos elèctrica cosa que aquesta via anormal no.

El Feix de Kent és el nom que correspon a la via accessòria de conducció elèctrica entre les auñicules i els ventricles del cor. Aquesta via anormal es pot localitzar a la part dreta del cor o a l'esquerra comunicant les diferents cavitats cardíaques. Si es localitza a la part esquerra s'anomena preexitació de tipus A i si, pel contrari, es troba a la part dreta rep el nom de preexitació tipus B. Aquesta via produeix la taquicàrdia típica d'aquesta patologia.[4]

SimptomatologiaModifica

El símptoma que representa aquesta patologia és la freqüència cardíaca elevada.[5]Aquesta s'inicia de forma sobtada i pot durar, segons o hores. Aquests episodis poden ser més freqüents o menys segons la persona.[9]

La resta de signes i símptomes associats aquesta patologia es desencadenen per l'increment de la freqüència cardíaca.[10]

Alguns d'ells són:

Tot i que la síndrome està present des del naixement, algunes de les persones afectades no presenten símptomes fins a l'adolescència o fins i tot edat adulta. Alguns d'ells cursen de forma assimptomàtica.

DiagnòsticModifica

Wolf Parkinson White interpretació ECG

Les persones afectades pel WPW presenten episodis de palpitacions d'inici sobtat acompanyada d'altre simptomatologia com mareig, ansietat, dificultat per respirar... Altres persones poden estar afectades per el WPW però no presenten simptomatologia.[4]

En conclusió, la prova que permet el diagnòstic d'aquesta patologia és l'electrocardiograma (ECG). En el primer cas, si una persona arriba a un servei d'urgències i presenta palpitacions se li farà un ECG, en el qual es podran observar trets característics d'aquesta patologia. En el segon cas, si una persona no presenta simptomatologia es pot diagnosticar amb un ECG durant una revisió mèdica.[6]

En la interpretació de l'ECG els trets característics del WPW són:

  • Escurçament interval PR < 0,12 segons
  • Presència ones delta amb una duració d'entre 0,02 i 0,07 segons. Aquest és el signe més característic.
  • QRS ample amb duració > 0,12 segons.
  • Alteracions a segment ST i ona T

La duració dels intervals i el complex QRS depèn de diferents factors: temps de conducció auricular, localització de la via accessòria, temps conducció auriculoventricular de la via normal i temps de conducció a través de la via accessòria.[4]

Altres mètodes que poden ajudar en el seu diagnòstic són: Holter, ecocardiograma i

TractamentModifica

El tractament que s'aplica del tipus de simptomatologia que presenta la persona i del seu historial. També depèn de la presentació del WPW.[11]

Tractament farmacològicModifica

El tractament farmacològic s'utilitza en persones que presenten quadre de palpitacions però estable, sense altra simptomatologia greu associada. S'utilitzen fàrmacs antiarítmics com l'amiodarona i la procainamida en casos de fibril·lació auricular amb resposta ventricular.

Cardioversió elèctricaModifica

Es duu a terme quan la persona es troba amb un estat hemodinàmic alterat i inestable, que posa en perill la seva vida. Es fa sota sedació i s'utilitza un aparell anomenat desfibril·lador.[12]

AblacióModifica

L'ablació és el tractament d'elecció en pacients amb palpitacions mal tolerades i risc de mort sobtada al provocar una fibril·lació ventricular (FV). No tothom es troba en aquesta situació, cal estudiar cada cas de forma individualitzada i el tractament també ho serà. Consisteix en interrompre la via accessòria. Amb aquest tractament la persona no ha de prendre tota la seva vida tractament antiarítmic.[12]

ReferènciesModifica

  1. «Wolff-Parkinson-White syndrome (WPW)» (en anglès). MedlinePlus, 17-12-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
  2. «Wolff-Parkison-White» (en castellà). Fundación Espanyola del Corazón. [Consulta: 5 gener 2019].
  3. Ashwin L. Rao,, MD Evaluation and Management of Wolff-Parkinson-White in Athletes, 2014, pàg. 326–332.. DOI: 10.1177/1941738113509059.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Iturralde Torres Milton, P,; Guevara-Valdivia, E, «[ECG-Capitulo-6-Sindrome-de-Wolff-Parkinson-White.pdf El electrocardiograma en el síndrome de Wolff-Parkinson-White]». [Mèxic], pàg. 1-2.
  5. 5,0 5,1 del Castillo Arrojo,, S,; Sierra Santos, L, «[http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1131-57682001000700002 Valoración y diagnóstico del síndrome de Wolff Parkinson White en Atención Primaria]». [Madrid], 11, 2001.
  6. 6,0 6,1 Iturralde Torres Milton, P,; Guevara-Valdivia, E «El electrocardiograma en el síndrome de Wolff-Parkinson-White». [Mèxic], pàg. 4-5.
  7. Odiaga Andikoetxea, Aitor, «Síndrome de Wolff Parkinson White». Guía Clínica, 30-12-2014.
  8. «Cardiac conduction system» (en anglès). MedlinePlus, 16-05-2018. [Consulta: 5 gener 2019].
  9. «Wolff Parkinson White Syndrome» (en anglès), 2007. [Consulta: 5 gener 2019].
  10. Bradley P Knight,, MD «Patient education: Wolff-Parkinson-White syndrome (Beyond the Basics)». Article, 2018.
  11. «Wolf Parkinson White» (en castellà). Fundacion española del Corazón. [Consulta: 9 gener 2019].
  12. 12,0 12,1 R Ellis, C, «Wolff-Parkinson-White Syndrome Treatment & Management». Article científic, 08-01-2017.