Síndrome de l'intestí irritable

La síndrome de l'intestí irritable (SII o, antigament anomenat, còlon espàstic o còlon irritable) és un trastorn funcional de l'intestí caracteritzat per dolor abdominal crònic, malestar, inflor abdominal i l'alteració dels hàbits intestinals en absència de qualsevol causa orgànica detectable. En alguns casos, els símptomes s'alleugen moviments intestinals. La diarrea o el restrenyiment poden predominar, o bé poden alternar (classificat com SII-D, SII-C o el SII-A, respectivament). La SII pot començar després d'una infecció (post-infeccioses, la SII-PI), un esdeveniment vital estressant o l'inici de la maduresa, sense altres indicadors mèdics.

Síndrome de l'intestí irritable

Tipus	malaltia colònica funcional, síndrome, malaltia intestinal i malaltia
Especialitat	gastroenterologia
Clínica-tractament
Símptomes	abdominal discomfort (en) , inflor abdominal, restrenyiment, diarrea i dolor abdominal
Exàmens	sigmoidoscòpia, colonoscòpia i exploració física
Tractament	dieta, alcaloide, antiespasmòdic, lactulosa i probiòtic
Medicació hiosciamina, propantelina, alosetró, polycarbophil calcium (en) , linaclotide (en) , lubiprostone (en) , Rifaximina, mesalazina, dicicloverina, loperamida, adalimumab, infliximab, linaclotide (en) , alosetró, trimebutine (en) , mebeverine (en) i tegaserod (en)
Classificació
CIM-11	DD91.0
CIM-10	K58 i K58.9
CIM-9	564.1
CIAP	D93
Recursos externs
DiseasesDB	30638
MedlinePlus	000246
eMedicine	180389
Patient UK	irritable-bowel-syndrome-pro
MeSH	D043183
UMLS CUI	C0022104
DOID	DOID:9778

Encara que no hi ha cura per la SII, hi ha tractaments que intenten alleujar els símptomes, inclosos els ajustaments de la dieta, medicació i les intervencions psicològiques. L'educació del pacient i una bona relació metge-pacient també són importants.

Diverses malalties es poden presentar com si fossin la SII, com la malaltia celíaca, infeccions lleus, infeccions parasitàries com la giardiosi, diverses malalties inflamatòries intestinals, el restrenyiment crònic funcional, i dolor abdominal crònic funcional. En la SII, les anàlisis i proves habituals no mostren anomalies, encara que els intestins poden ser més sensibles a certs estímuls, com les proves d'insuflació del globus. La causa exacta de la SII és desconeguda. La teoria més comuna és que la SII és un trastorn de la interacció entre el cervell i el tracte gastrointestinal, encara que també pot haver anomalies en la flora intestinal o en el sistema immunològic.

La SII no dona lloc a situacions més greus que en la majoria dels pacients. No obstant això, és una font de dolor crònic, fatiga i altres símptomes, i augmenta les despeses mèdiques d'un pacient, i contribueix a l'absentisme laboral. Els investigadors han informat que l'alta prevalença de la SII, en relació amb l'augment dels costos que produeix la malaltia. També és considerada com una malaltia crònica i pot afectar de forma important la qualitat de vida d'una víctima.

Símptomes

Els símptomes són variats i dispersos, caracteritzats principalment per molèsties o dolor abdominal, diarrea, estimbada diarreics o restrenyiment crònics, de vegades alternats o de vegades amb només un d'estos símptomes si hi ha sensació de plenitud. Però sempre es tracta de molèsties abdominals amb algun tipus de disfunció en la motilitat intestinal i amb resultat negatiu de totes les anàlisis realitzades en el tracte digestiu, des d'estudis contrastats de l'intestí, analítica, escàners, endoscòpies, etc. Una altra dada indicativa és la hipersensibilitat a qualsevol distensió abdominal produïda per gasos o aliments irritants.

Sol ser una afecció crònica i acompanyar el pacient al llarg de tota la seva vida, unes vegades amb símptomes lleus que no necessiten anar al metge, altres vegades suposant un important trastorn en la seva vida diària.

Diagnòstic

El diagnòstic és principalment clínic, com es va esmentar a dalt, els estudis de laboratori i gabinet són negatius i freqüentment innecessaris.

S'han descrit símptomes d'alarma que han d'alertar al metge i davant la seva presència s'aconsella un major estudi diagnòstic per tal de descartar altres patologies. Aquests símptomes són:

• Pèrdua de pes.
• Inici de símptomes després dels 50 anys.
• Història familiar de càncer de còlon o colitis ulcerosa.
• Presència de febre.
• Sagnat rectal.
• Símptomes de predomini nocturn.
• Història personal d'algun pòlip de còlon.

L'estudi recomanat varia d'acord amb els símptomes:

• Hemograma complet.
• Velocitat de sedimentació globular (VSG) i proteïna C reactiva.
• Descartar una celiaquia: anticossos antiendomisi i transglutaminasa.

Rarament caldran altres exploracions com poden ser:

• Proves de funció tifoidal, si sospita d'hipertiroïdisme.
• Anàlisi de femta, si viatge a països tropicals.
• Si sospita de patologia orgànica intestinal
  • Rectosigmoidoscòpia.
  • Colonoscòpia.

Factors desencadenants

L'estrès, l'ansietat emocional o la depressió solen empitjorar els símptomes. Cada pacient, al seu torn, pot presentar hipersensibilitat a aliments variats. Encara que s'ha establert que els principals grups d'aliments als quals els pacients d'intestí irritable són hipersensibles són el gluten del blat, ordi, sègol, llevats, llet, greixos i alcohol. A causa de la hipersensibilitat, els àpats que produeixen gasos intestinals són també poc tolerades pels pacients i els canvis bruscos de dieta o hàbits.

Recomanacions higienicodietètiques

Si hi ha quadre d'irritació colònica, i en ell predominés el restrenyiment, pot ser alimentació beneficiosa la que contingui fibres (segó, cereals integrals, verdures crues i cuites, fruites fresques). Si el quadre és acompanyat de diarrees, llavors eviteu les fibres, principalment les de fruites i verdures fresques. En tots els casos, així com és recomanable evitar els aliments que produeixen gasos (llegums secs i coliflor-cabdell), també evitar les begudes gasificades i l'excés de sucre. En general: És important l'equilibri en la dieta, entre greixos, hidrats de carboni i proteïnes. Cal restringir el consum de cafè i altres begudes calentes cafeïna; moderar l'alcohol; menjar almenys tres vegades al dia, fer-ho amb temps i relaxadament, exercitar el cos de manera regular.

Tractament

Els tractaments existents es dirigeixen a mitigar i prevenir les crisis simptomàtiques, ja que no hi ha cap tractament curatiu.

Dietètics i naturals

El magnesi contingut en els aliments o en certes aigües minerals és utilitzat com un dels principals elements naturals per a la millora del trànsit intestinal i com anti-estrès. També pot ser consumit com un complement alimentari.

La closca en pols de Psyllium són altament efectius per a regular el funcionament de l'intestí. És d'utilitat sobretot en els pacients restrets.

Fàrmacs

A utilitzar de forma ocasional. Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:

Els laxants, poden ser útils quan preval el restrenyiment; i els antidiarreics, com la loperamida (EFG, Fortasec), quan preval la diarrea.

Antiespasmòdics (de la musculatura llisa abdominal) com la mebeverina (Duspatalín), a prendre quan el pacient presenti les crisis de dolor i, per tant, aquest sigui el símptoma predominant. Tenen l'inconvenient que promouen el restrenyiment i el pacient arriba a desenvolupar resistència al seu efecte per tolerància.

Agonistes serotoninèrgics com el tegaserod no estan comercialitzats a l'estat espanyol.

Enllaços externs

• «Síndrome de l'intestí irritable». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
• Síndrome d'intestí irritable Arxivat 2012-01-10 a Wayback Machine. Reportatge a vivirmejor.es sobre la Síndrome d'intestí irritable