Flor d'enamorats
Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement. D'aquest cançoner s'han trobat fins a nou edicions posteriors, a més de la de Timoneda i a Barcelona, cosa que indicaria ben clar l'encert del recull,[1] on figuren, a més, un bon grapat de textos poètics en valencià, alguns dels quals se suposen originals de Timoneda, que van ser publicats l'any 1971 per Joan Fuster. Flor d'enamorats és un cançoner elaborat a València, que consta de poemes en català i en castellà. Aquesta obra i, en general, aquesta època de la literatura catalana ha estat estudiada, molt especialment per l'especialista Vicent Josep Escartí.
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joan Timoneda |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poema |
| Nombre de pàgines | 127 |
Só qui só modifica
Só qui só és un poema de Joan Timoneda que forma part del cançoner Flor d'enamorats. Ha estat musicat i interpretat per diversos autors com Raimon i Paco Muñoz. Així Raimon l'inclou ja l'any 1974 en el disc A Víctor Jara, realitzat amb la col·laboració de músics d'avantguarda francesos com Michel Portal. Posteriorment ha estat reprès nombroses vegades pel mateix Raimon i també per Paco Muñoz al disc Els nostres poetes, 1998.
Lletra del poema:
Só qui só
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que va alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dona passió
puix d'amor mudat me só.
Autoria modifica
Timoneda fou el responsable de compilar aquelles cançons i retocar-les, va afegir o va llevar versos o inclús, en alguns casos, ell mateix les va inventar. En la mateixa línia trobem el Sarao de amor (1561) de Timoneda.
Temàtica modifica
- El tema general del cançoner és la seducció amorosa.
- Els poemes contenen els costums amatoris generalitzats a la ciutat de València de l'època.
- L'obra mostra, al costat d'elements populistes, elements propis de la tradició com són els temes característics dels trobadors (debat entre els ulls i el cor), la imatge ausiasmarquiana de les sagetes de l'amor o la discussió sobre la capacitat amatòria dels vells i dels joves.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Literatura valenciana essencial dels segles xvi i xvii
- Antologia d'escriptors valencians de l'Edat Moderna
- Selecció de poesies de Joan Timoneda. Arxivat 2016-07-09 a Wayback Machine. Consulta 17 de març 2011
- Raimon canta Só qui só. Consulta de 17 març 2011