Obre el menú principal

Saint Seiya: The Lost Canvas

Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology ( 圣 闘 士 星矢 "THE LOST CANVAS 冥王 神话" , Saint Seiya Za Rosuto Kyanbasu MEIO Sinwa ?, El quadre perdut - El mite d'Hades), també coneguda com The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada, presentant-se com un passat alternatiu de l'anterior guerra santa. El manga s'ha publicat setmanalment a la revista Shōnen Champion d'Akita Shoten, i se n'han compilat 25 volums un cop finalitzada. Està sent adaptat a una sèrie d'anime en format OVA per part de TMS Entertainment. La sèrie narra els fets ocorreguts a la guerra santa del segle XVIII.[2] La història té lloc durant el mateix període temporal de Saint Seiya: Next Dimension creada per Kurumada.[3] La sèrie s'emet cada divendres a la nit al Canal 3XL.

Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology
聖闘士星矢 THE LOST CANVAS 冥王神話
(Seinto Seiya: Za Rosuto Kyanbasu – Meiō Shinwa)
GènereAcció, Aventura, Fantasia, Drama
Manga: Saint Seiya: The Lost Canvas
AutorShiori Teshirogi
EditorialJapan Akita Shoten
DemografiaShōnen
RevistaWeekly Shōnen Champion
Publicació24 d'agost de 2006[1]6 de maig de 2011
Volums25 (223 capítols)
Anime: Saint Seiya: The Lost Canvas
DirectorOsamu Nabeshima
GuionistaYoshiyuki Suga
EstudiTMS Entertainment
Durada24 de juny de 2009 – en progrés
Episodis26
Manga: Saint Seiya: The Lost Canvas (Anecdotes)
AutorShiori Teshirogi
EditorialJapan Akita Shoten
DemografiaShōnen
RevistaWeekly Shōnen Champion
Publicació19 de maig de 2011 – en progrés
Volums1

ArgumentModifica

En Tenma i l'Alone són dos nens orfes que viuen en un poble italià. La seva vida es veu interrompuda quan Pandora es troba amb l'Alone i li diu que ell és la reencarnació d'Hades, mentrestant en Tenma es troba amb Dohko, qui el porta al santuari per convertir-se en Sant. Al santuari, en Tenma es converteix en el Sant de Pegàs i s'adona que la reencarnació de la deessa Athena és Sasha, la germana petita d'Alone i igual que ell, antiga amiga de la infància. Poc temps després, tres sants de plata tornen d'una missió a Itàlia donant la notícia que Hades s'ha despertat allà i comença la guerra santa.[4]

PersonatgesModifica

Tenma de Pegàs (天马 星座 (ペガサス) の 天馬 , Pegasus Tenma?)
És el protagonista de la història, antiga encarnació de Seiya de Pegàs. De petit es va criar al costat d'Alone i de Sasha en un orfenat a Itàlia, ja de petit va saber despertar el cosmos i destruir una roca gegantina, per a sorpresa de Dohko que ho estava veient en aquell moment. Marxa amb el Sant de Libra i s'entrena a Grècia durant dos anys on descobreix que la seva amiga Sasha és la reencarnació de la deessa Atenea. Torna a Itàlia i descobreix que el seu millor amic Alone ara és Hades, el déu de l'inframón.
Alone (アローン , Alone?)
és un jove pintor que resulta ser el cos triat per Hades en aquesta època, per ser l'humà més pur. Era un orfe que es va criar amb la Sasha i en Tenma en un petit poble d'Itàlia. Al principi nega el seu destí com a déu de l'Inframón, però acaba sent convençut per Pandora i els déus bessons, Thanatos i Hypnos, dient-li que la mort és l'única salvació pel món.
Sasha (サーシャ , Sasha?)
És la reencarnació de la deessa Athena que apareix sempre que el mal amenaça a la Terra. De petita es va criar amb l'Alone i en Tenma en un orfenat d'una petita ciutat italiana, fins que va ser reconeguda com a Athena per Sísif de Sagitari, llavors va ser "adoptada" per aquest, i va marxar al Santuari. Molts anys després es troba amb en Tenma, quan s'entrenava per ser Sant.

DesenvolupamentModifica

Shiori Teshirogi es va reunir amb Masami Kurumada en un acte públic que va visitar, ella va ser escollida com la nova autora del manga que Kurumada tenia previst. En aquest esdeveniment, Teshirogi li va enviar a Kurumada el primer manga que ella havia creat, així com una carta a Kurumada per demanar-li poder escriure The Lost Canvas. Tot i que estava contenta amb aquesta proposta a causa del fet que Saint Seiya sempre ha estat el seu manga favorit, es va trobar amb molts problemes, això a causa que ella estava acostumada a escriure històries de caràcter Shōjo i The Lost Canvas està emmarcat en el gènere Shōnen. Per tal de fer això, Teshirogi va haver de canviar diverses coses del seu estil, com ara la narració i acostumar-se a dibuixar baralles, que és el que més hauria d'il·lustrar. Abans que el manga comencés, Kurumada li va enviar a Teshirogi una versió general de la història del manga. Però sempre que la sèrie continués, ella començaria a canviar algunes parts després de discutir amb la gent d'Akita Shoten. A més, els dissenys d'alguns personatges i armadures es van basar en la segona temporada de l'adaptació a l'anime de Saint Seiya -coneguda com "la saga d'Asgard-, però combinats amb el seu propi estil.[5] Quan se li va proposar a Teshirogi començar The Lost Canvas, es va informar a aquesta que la sèrie de televisió havia de durar uns quants volums. Tot i això, quan el desè volum es va publicar, ella es va sorprendre de la longitud que la sèrie havia aconseguit.[6]

En la realització de l'anime, les emocions de Teshirogi es van intensificar encara més i va decidir posar més atenció en la seva producció, arribant a refer algunes de les il·lustracions que havia realitzat. Pel que fa als personatges de Saint Seiya i de The Lost Canvas, Teshirogi ha comentat que el seu personatge favorit és el Sant de Pegàs, el qual s'ha convertit en el que més li agrada dibuixar. Quan es va crear a Tenma, el Sant de Pegàs de Lost Canvas, Teshirogi va voler comprovar si en Tenma havia de tenir un caràcter com el de Seiya, però es va adonar que tots dos personatges tenien personalitats diferents.[7] Una altra cosa comentada de la seva obra són els papers dels Sants d'or de Taure, Càncer i Peixos. Aquests personatges ténen molt més protagonisme que en la sèrie original. Quan Teshirogi va sentir els comentaris que aquests tres personatges són més interessants en la seva obra que en la sèrie original, va contestar que no tenia intenció de donar-los un tractament especial. El nom dels personatges és creat d'acord amb els seus orígens, i de la constel·lació de Peixos com Albafica -el nom Alba-, es va desenvolupar quan estava pensant en el nom de les roses.

Llocs de la sèrieModifica

Santuari d'AthenaModifica

 
Representació de com va ser el Partenó, el santuari d'Athena a The Lost Canvas, inspirat en l'arquitectura grega

Aquí és on transcorre l'inici de la sèrie. És el centre de comandament on habiten els sants guerrers, governat per la deessa Athena. Tradicionalment, cada dos-cents anys, la deessa de la guerra baixa a la seva estuatua en forma de nadó on ha de ser criada i instruïda pel patriarca vigent per ser preparada amb el propòsit d'aturar qualsevol força maligna que s'atreveixi a intentar conquerir la terra, especialment d'Hades i els seus espectres. Tot i això a The Lost Canvas, es trenca aquesta tradició quan Athena decideix néixer en un ventre humà i més encara com la germana de la reencarnació d'Hades, provocant la còlera i el menyspreu de Pandora cap a Sasha qui és la reencarnació d'Athena al segle XVIII.

El Patriarca del Santuari a la sèrie és en Sage, el vell cavaller de Càncer que amb el seu germà Hakurei d'Altar, van ser els únics supervivents de la guerra passada contra Hades i per tant es van veure obligats a reconstruir el santuari i preparar-lo per la nova guerra que hi ha durant tota la sèrie.

Amb el transcurs de la sèrie, el Santuari és atacat pels espectres en reiterades ocasions, començant amb Minos i els seus espectres, que són derrotats per Albafica de Picis a costa de la seva vida, per Kagaho de Bennu que és aturat per Aldebaran de Taure, fins a ser atacat pel mateix Hades qui després d'una confrontació amb Athena i els seus Sants torna al seu Castell per destruir la humanitat mitjançant El Quadre Perdut.

Al final del manga, el Santuari queda parcialment destruït i Shion d'Àries n'és el responsable com a nou patriarca, mentre que el Dohko de lliura és enviat als cinc pics a vigilar les estrelles malignes d'Hades que han estat tancades. Shion juntament amb altres supervivents hauran de reconstruir el santuari per a la pròxima guerra Santa, que marca els esdeveniments de la sèrie Saint Seiya.

Castell d'HadesModifica

 
Catedral de Hradec Králové a la República Txeca. El seu disseny és similar a la catedral d'Hades a The Lost Canvas (El Quadre Perdut).

El castell d'Hades, (que en realitat era una catedral) està ubicat on hi ha l'antiga ciutat natal d'en Tenma, la Sasha i l'Alone, en un turó elevat i pedregós, està protegida a la seva base per un bosc fosc. En aquest bosc hi viu la Nasu Verónica que utilitza el seu poder per crear falses visions per poder enganyar i assassinar a tots els sants d'Athena que s'atreveixin a entrar al bosc, de la mateixa manera que ho van experimentar en Tenma, en Yato i en Yuzuriha, siguent rescatats per Manigoldo de Càncer qui aconsegueix vèncer a l'espectre. Després del combat decideix entrar al castell on es troba amb Hypnos i Thánatos, arribant a lluitar amb aquest últim.

Després de la derrota de Thanatos, Hypnos aixeca una barrera de son al voltant del castell amb el propòsit d'adormir a qualsevol que s'atreveixi a penetrar la zona. També sol·licita l'ajuda dels seus servents, els déus del son Oneiros, Ikelus, Phantasos i Morfeo, que habiten al món dels somnis.

Quan els déus del somnis són vençuts, Hakurei en reemplaçament del seu germà Sage decideix ordenar un atac directe al castell d'Hades, comandat per Sisyphus de Sagitari qui utilitza la seva fletxa per destuir la barrera de son d'Hypnos. A l'interior del castell Hakurei es troba amb Hypnos que li recorda l'obsessió que té el sant de plata amb el déu pels danys que aquest va fer en la guerra passada, després del combat, Hypnos és segellat per l'ancià.

Amb Hypnos derrotat, Hakurei es disposa a destruir la barrera d'Hades però és assassinat a mans d'aquest, en Tenma, la Shion, en Yuzuhira, en Yato i la Dohko lluiten contra ell. Al final de la baralla, Hades puja al Lost Canvas, deixant que el castell s'ensorri.

Mentre el castell funcionava tenia les mateixes funcions que el Santuari amb Athena, era el centre d'operacions dels espectres al comandament de Pandora, que en algunes ocasions ordenava als seus espectres que complissin missions pel seu propi compte.

L'inframonModifica

 
L'inframon és el regne d'Hades on van les ànimes dels morts per a ser turmentades pels seus pecats.
 
Cerber, el gos de l'infern apareix a The Lost Canvas per perseguir en Tenma, en Yatoi en Yuzuriha.

És el regne pròpiament dit d'Hades, el lloc on van totes les ànimes humanes després de la mort. L'ànima d'en Tenma és enviada a aquest lloc després de ser "assassinat" per l'Alone i ha de ser rescatat per en Yato i en Yuzuhira. S'enfronten a Fedor de Mandràgora, un cop vençut l'espectre, aquest tres continuen el seu viatge per l'infern. La guerrera de Jamir els explica que han d'aconseguir els fruits que dóna l'Arbre de la Saviesa, per així segellar l'ànima dels Espectres i evitar que el poder d'Hades els revisqui. Després de creuar un llarg passadís aconsegueixen sortir a la superfície de l'Inframon, on es troben amb la Sisena Presó, i no només això, sinó també amb Cèrber, el gos guardià de l'inframón.

El món dels somnisModifica

 
Hypnos és el déu dels somnis en la mitologia grega, i a The lost Canvas, regeix el món dels somnis.

És el món fosc governat per Hypnos i els seus déus menors (Ikelos, Phantasos, Morpheo i Oneiros), aquest món té forma de gàbia gegant on resideixen els somnis de les persones. En aquest lloc és on El Cid de Capricorn lluita contra Phantasos fins a matar-lo per després enfrontar-se a Ikelos, mentre que en Tenma és tancat en una de les presons del son per Morpheo. En Tenma aconsegueix despertar la seva armadura divina i derrotar el déu sense problemes. En Tenma i El Cid es tornen a trobar i s'enfronten a l'últim déu del somni que queda, Oneiros.

Amb l'ajuda d'Athena, en Tenma i El Cid aconsegueixen enfrontar-se amb Oneiros, que ha convocat les ànimes dels seus germans i que s'han fusionat amb ell, i aconsegueixen escapar-se del món dels somnis tornant a la realitat on derroten definitivament a Oneiros.

The Lost Canvas (El Quadre Perdut)Modifica

És una pintura feta per l'Alone amb la qual intenta destruir a la humanitat. La pintura es troba al cel cobrint els núvols. Cada persona que és pintada, és separada de la seva ànima, per tant aquesta mor, però la seva ànima en lloc d'anar a l'Inframon va directe a la pintura tornant-se part d'aquesta. Entre els llocs que destaquen en aquest lloc hi ha:

Mur del Quadre Perdut
És un mur gegantí que es troba a l'entrada del Quadre Perdut; està protegit per l'espectre Pharaoh de l'Esfinx. Aquest mur només es va puder obrir pel poder d'una Exclamació d'Atena feta pels sants daurats Shion, Regulus i Sísif. Segons el que s'ha dit pels sants, el mur és molt bonic i està molt detallat; pel fet que aquest mur va ser dissenyat per l'Alone així com tot al Quadre Perdut.
Porta del quadre perdut
És una estranya porta que es troba després del Mur del Quadre Perdut, ja que mostra una gran semblança amb la porta de l'infern; tot i que només té quatre pilars que la sostenen a diferència de la porta de l'infern que només té dos pilars.
El Mar de núvols
És un espès riu del Quadre Perdut format per l'aigua dels núvols. Està protegit per l'espectre Caront d'Aqueronte. Va ser en aquest lloc on l'exèrcit d'Athena va ser petrificat pel poder de Caront dels quals els únics supervivents van ser en Tenma, en Sasha, en Regulus i la Shion. Aquí va ser on Caront i l'Alone segellen els poders de la Sasha en una pintura, tornant-la completament humana.
Els temples malignes
Són l'últim santuari d'Hades a The Lost Canvas, així com és la base dels espectres traïdors i els guardians de les Cases Maleïdes. Cada temple és protegit per un aliat de l'Alone llevat de Radamanthys de Wyvern. Aquests temples o cases es troben al cel, gràcies a això només s'hi pot arribar volant ja sigui per mitjà del "Garudaship", del vaixell d'Athena, per mitjà del vol, de la teleportació o viatjant entre les dimensions. La funció d'aquest santuari és protegir la pintura de l'Alone. Al cim d'aquestes es troba el tron de l'Alone on acaba la seva pintura. Al principi dels temples hi ha un gran mur que només va poder ser destruït per mitjà de l'"Athena Exclamation" realitzada per Regulus, Shion. Després una mena de mar fet de núvols. Al passar aquesta part es troben els temples, que s'organitzen com el sistema solar:


Temple de Mercuri

És el primer dels 9 temples malignes. Aquest temple el protegeix l'espectre Youm de Mefistófeles. Aquest li diu a Tenma que el seu pare no va morir realment, al convertir-se en un espectre, sinó que ell va veure com va néixer Hades de la mare de Pandora en un dia nevat, per la qual cosa decideix escapar-se del lloc, per no caure víctima d'Hypnos i Thanatos, disfressant de monjo.

És el segon Temple del Quadre Perdut, protegit per l'espectre Lune de Balrog. Aquest lloc s'assembla molt a la Primera Presó de l'Infern. Lune de Balrog i algunes Monges Fosques treballen registrant totes les vides de les persones que seran salvades pel Quadre Perdut.

És el tercer temple del Quadre Perdut, i està protegit per l'espectre Kagaho de Bennu. Aquest temple i el Temple d'Urà no són vistos per fora al manga, és a dir, no apareixen les portes o murs. Aquí es du a terme la lluita de Dohko de Lliura contra el seu guardià Kagaho de Bennu.

És el quart temple del Quadre Perdut el qual és protegit pel sant traïdor, Aspros de Bessons. Curiosament la batalla que passa en aquest temple és abans de les batalla del Temple de Mercuri, el Temple de Venus i el Temple de la Terra, ja que Deutero de Bessons va aconseguir teletranasportarse aquí abans que els sants arribessin al Temple de Mercuri.

Aquest és el cinquè temple maligne del Quadre Perdut, el qual era protegit per l'espectre Valentine d'Harpia, però en vista que l'espectre va abandonar el temple per anar al Temple de Saturn, no apareix mai.

És el sisè temple maligne del Quadre Perdut, el qual és protegit per l'espectre Radamanthys de Wyvern. Aquest temple en si, sembla un castell o una fortalesa. Aquí va tenir lloc la mort de l'espectre Valentine d'Harpia a mans de Radamanthys de Wyvern, la mort de Regulus a mans de Radamanthys i la primera batalla entre Partita de Mussol i Pandora. També va ser el lloc en el qual Partita va aparèixer per primer cop abans d'endur-se en Tenma al Temple d'Urà.

És el setè temple del Quadre Perdut. Defensat per Partita de Mussol, aquest temple comparteix juntament amb el Temple de la Terra el fet que, en el manga, no són vistos per fora, l'únic part que apareix és la sala on lluiten en Tenma i la seva mare.

 
Plutó, l'últim planeta, exclòs recentment del sistema solar el 2006, representa a The Lost Canvas l'últim temple. És el lloc on viu Hades

És el vuitè temple del Quadre Perdut. Segons sembla aquest temple és protegit per l'espectre Tokus de Hanuman. És l'únic temple del qual no hi ha imatges, ja que aquest temple se'l salten. Es creu que el seu guardià és Tokus perquè en el moment que l'Alone i Pharaoh anomenen els guardians, apareix entre les ombres juntament amb Lune i Youm, fent entendre que és un d'ells. Com sembla que no defensava un altre temple, deixant entès que ell defensava el de Neptú.

És el novè i últim temple del Quadre Perdut, així com l'únic temple que té 3 guardians: l'Alone, Hades i Pandora. Aquest lloc és el Taller d'Alone, lloc on acaba de pintar la seva obra "El Quadre Perdut". És aquí on Aspros de Bessons fusionat amb l'ànima del seu germà Deutero de Bessons intenta matar l'Alone sense aconseguir-ho.

En aquest temple és on l'Alone té la pintura amb la qual va segellar el cosmo d'Athena, com també passa aquí la batalla de Radamanthys de Wyvern en contra d'Alone per salvar Pandora i volent despertar Hades, aconseguint trencar la dimensió amb un cop per destruir el quadre que segellava el cosmo d'Athena, així com la mort de Radamanthys a mans d'Alone protegint Pandora.

MangaModifica

El manga de Saint Seiya: The Lost Canvas va ser publicat per Akita Shoten a la revista Shōnen Champion. El primer volum va ser publicat el 12 de desembre de 2006. La sèrie consta d'un total de 25 tankōbon.

Una petita història de 40 pàgines titulada Saint Seiya THE LOST CANVAS – The Myth of Hades – Yuzuriha Chronicles: The emblem of bloody ink (聖闘士星矢 THE LOST CANVAS 冥王神話 ユズリハ外伝 血墨の紋 , Seinto Seiya Za Rosuto Kyanbasu – Meiō Shinwa – Yuzuriha Gaiden: Chizumi no mon?)va ser publicada el 16 d'octubre de 2009, a les revistes 11 i 12 de Princess Gold de l'editorial "Akita Shoten", orientada a un grup demogràfic majoritàriament femení. La història s'emmarca a continuació de "The Lost Canvas", i explora les motivacions i el passat de Yuzuriha, i el seu germà petit Tokusa, així com el seu punt de vista dels esdeveniments que envolten la resurrecció d'Hades. Aquest episodi encara no s'ha publicat en edició tankōbon.[8]

A l'últim capítol de The Lost Canvas, es va anunciar una nova sèrie que se centra en els Sants d'Or. Rep el títol de Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades – Anecdotes (聖闘士星矢 THE LOST CANVAS 冥王神話 外伝 , Seinto Seiya Za Rosuto Kyanbasu – Meiō Shinwa – Gaiden?).[9] El primer capítol va ser publicat el 19 de maig de 2011.

AnimeModifica

El manga està sent adaptat en una sèrie d'anime en format OVA. Ara per ara, consta de dues temporades de 13 episodis cadascuna, fent un total de 26 episodis produïts tots per TMS Entertainment. Està dirigida per Osamu Nabeshima i amb un disseny de personatges de Yuko Iwasa.

La sèrie s'emet actualment al Canal 3XL.

Banda SonoraModifica

L'opening és la cançó "The Realm of Athena" (El regne d'Atenea), interpretada per EUROX. Pel que fa a l'ending és la melodia " Hana no kusari " ( 花 の 鎖 ? Cadena de flors), de Maki Ikuno i Marina del Ray. Tots dos temes van ser compilats en un CD anomenat Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology, col·lecció de temes musicals ( 圣 闘 士 星矢 THE LOST CANVAS 冥王 神话 主题歌 集 , Seinto Seiya: The Lost Canvas - MEIO Shinwa Shudaikashū?)posat a la venda el 25 de juliol de 2009.[10] La banda sonora està a càrrec de Kaoru Wada i va ser compilada en un CD amb 36 cançons, anomenat Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology ~ Original Soundtrack ~ ( 圣 闘 士 星矢 THE LOST CANVAS 冥王 神话 ~ オリジナル サウンド トラック~?)que va ser llançat el 25 de setembre de 2009.[11]

Obertura
The Realm of Athena per EUROX (Episodis 1-26).
Tancament
Hana no Kusari per Maki Ikuno i Marina del Ray (Episodis 1-26).

RecepcióModifica

El manga ha tingut vendes força altes i ha gaudit d'una gran acceptació per part dels lectors japonesos. Els 16 primers volums de la sèrie han venut en total més d'1 milió de còpies al Japó a data de març de 2009.[12] Durant la seva primera setmana de sortida, el volum 13 del manga va vendre 25.238 còpies al Japó, arribant al lloc n° 23 dels mangas més venuts.[13] El volum 14 va arribar a la quantitat de 26.731 còpies al Japó conservant el mateix lloc del seu anterior.[14] El volum 17 va arribar a pujar a la posició 22 del rànquing amb 24.843 còpies venudes mentre que el volum 18 va superar el seu predecessor amb 29.436 en la seva primera setmana però baixant a la posició del rànquing de mangas al lloc 23,[15][16] cal destacar que en l'última llista de vendes, apareix també el volum 2 del manga Next Dimension, obra de la mateixa Kurumada, ocupant el lloc n° 9 de vendes amb 47.826 còpies venudes. El volum 21 del manga va aconseguir vendes de 24.450 còpies obtenint el lloc 24 de la llista.[17]

ReferènciesModifica

  1. «Edicions antigues de la revista Shōnen Champion» (en japonè). Akita Shoten. [Consulta: 24 març 2009].
  2. Teshirogi, Shiori i Masami Kurumada. Saint Seiya: The Lost Canvas Meiō Shinwa, Tankōbon #1. Japó: Akita Shoten, 2006. ISBN 978-4-253-21221-2. 
  3. Teshirogi, Shiori. «Capítol 1». A: Saint Seiya The Lost Canvas, volum 1. Akita Shoten, 2006. ISBN 978-4-253-21222-9. 
  4. Teshirogi, Shiori i Kurumada, Masami. Saint Seiya: The Lost Canvas Meiō Shinwa, Tankōbon #2. Japó: Akita Shoten, 2007. ISBN 978-4-253-21222-9. 
  5. «Entrevista exclusiva amb Shiori Teshirogi» (en francès). Animeland,, 142, 2009, pàg. 47–53. ISSN: 1148-0807.
  6. Shiori Teshirogi i Masami Kurumada. Saint Seiya: The Lost Canvas Meiō Shinwa, Tankōbon #10. Japó: Akita Shoten, 2008. ISBN 978-4-253-21230-4. 
  7. Shiori Teshirogi i Masami Kurumada. Saint Seiya: The Lost Canvas Meiō Shinwa, Tankōbon #5. Japó: Akita Shoten, 2008. ISBN 978-4-253-21225-0. 
  8. «10月号 定価630円(税込) 発売中» (en japonès). Akita Shoten. [Consulta: 18 setembre 2009].
  9. http://a367.yahoofs.com/hkblog/9zUIF62BBQeL9gpnfOHmoh9Ax6b2U8c-_85/blog/ap_20110406103753430.jpg?ib_____DzY6G7orI
  10. Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology, col·lecció de temes musicals
  11. Saint Seiya: The Lost Canvas - Hades Mythology ~Original Soundtrack~
  12. «Vendes de Saint Seiya: The Lost Canvas». [Consulta: 24 març].
  13. «Japanese Comic Ranking, April 7-13» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 14 agost].
  14. «Japanese Comic Ranking, June 8-14 (Updated)» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 5 setembre].
  15. «Japanese Comic Ranking, December 7-13» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 5 setembre 2011].
  16. «Japanese Comic Ranking, March 8-14» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 5 setembre 2011].
  17. «Japanese Comic Ranking, September 6-12» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 5 setembre 2011].

Enllaços externsModifica