Salem (Vall d'Albaida)

municipi de València

Salem és un municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Infotaula de geografia políticaSalem
Escut de Salem
Escut de Salem modifica
Salem, Vall d'Albaida 02.jpg
modifica

Localització
Localització de Salem respecte del País Valencià.png modifica
 38° 51′ 18″ N, 0° 22′ 52″ O / 38.855°N,0.38111111111111°O / 38.855; -0.38111111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Vall d'Albaida modifica
Població
Total424 (2019) modifica
• Densitat47,11 hab/km²
GentiliciSalemer, salemera modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície9 km² modifica
Altitud350 m modifica
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Història i celebracions
PatrociniSant Miquel Arcàngel modifica
Festa majorDe l'11 al 14 de setembre
Organització política
• Alcalde modificaFernando Hernández Orts modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46843 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46221 modifica
Codi ARGOS de municipis46221 modifica
Altres

Lloc websalem.es modifica

GeografiaModifica

El municipi de Salem es troba emplaçat a una foia, la Foia de Salem, a l'ombria del Benicadell i rodejada completament per muntanyes. La foia de Salem s'alça entre els 350 i els 400 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. Els àrabs l'anomenaren Halqa, que significa "el Redolí", fent referència al cercle de muntanyes, d'on també ve el nom de la font i l'alqueria musulmana d'Elca.

El sòl agrícola de la foia és de margues miocenes (tap blanc) i està drenat per barrancs, com els de l'Arcada, Salem, el Castellar o el Llom. El terreny muntanyenc és de pedra calcària. Destaquen en ell les elevacions de l'alt de la Carena (779 m) i l'alt de Marjalets (840 m), que s'endinsen en la vall cap al Ràfol de Salem (serra dels Marjalets-serreta del Ràfol) i unes altres mirant cap a Castelló de Rugat: la Barcella i les Penyes Blanques.

LímitsModifica

El terme municipal limita amb els de Beniatjar, Castelló de Rugat i el Ràfol de Salem (a la mateixa comarca); i amb Beniarrés i l'Orxa (a la comarca del Comtat).

AccésModifica

La comunicació de Salem amb la resta de la Vall d'Albaida es realitza pel Planet, l'únic punt on s'obri l'anell de muntanyes. La comunicació amb la veïna vall de l'Orxa i el Comtat, es realitza pel port de Salem (595 m), millorat per una carretera del segle passat.

Des de València, prendrem l'A-7 (pel corredor interior), ens desviarem a l'altura de Xàtiva per l'autovia CV-40 (Autovia de les Comarques Centrals) i prendrem l'eixida 11 per a adreçar-nos a la CV-60, arribar a Castelló de Rugat i prendre la CV-614.

HistòriaModifica

Les restes arqueològiques més antics que es coneixen al terme de Salem s'han trobat en la Cova del Frontó, situada en la lloma del mateix nom i corresponen a un soterrament col·lectiu de la Primera Edat dels Metalls, pertanyent a la cultura eneolítica. En l'Avenc de Salem s'han trobat fragments de ceràmica romana d'època tardana i de temps medievals.

Històricament, Salem ha pertangut al Marquesat de Bèlgida.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008
504 473 473 471 469 468 477 482 477 482 476

EconomiaModifica

L'agricultura ha sigut el motor de l'economia de Salem. En el cultiu de secà es troben la vinya, els fruiters i la resta es destina a prades i altres cultius. En el regadiu hi ha fruiters i hortalisses. També existix ramaderia porcina i avícola, i al terme hi ha jaciments de pedra calcària, caolí i sílice.

No obstant això, l'agricultura i la ramaderia han passat a ser una tasca secundària a causa de la nombrosa indústria, en la qual predomina la del calcer i la tèxtil. Però en els darrers anys el principal motor econòmic local és una important multinacional del sector dels refrescs: l'empresa Font-Salem (de la multinacional Damm) dona faena a vora 400 empleats i es dedica a la producció d'aigua mineral, cervesa i refrescs. En conseqüència, Salem s'ha convertit en un dels municipis més industrialitzats de la comarca.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicent Guerola de la Asunción Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Escuder Cortell PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Escuder Cortell PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Escuder Cortell PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Escuder Cortell PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Escuder Cortell PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Escuder Cortell PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Teresa Espí Boscà (moció de censura*)
Fernando Hernández Orts (des del 04/02/2009)
PSPV
PP
16/06/2007 --
2011 - 2015 Fernando Hernández Orts PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Juli Fenollar Banyuls Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Juli Fenollar Banyuls Compromís 15/06/2019 --
  • El 4 de febrer de 2009 es formalitzà la moció de censura contra l'equip de govern socialista, amb l'acord dels regidors del PP i el BLOC, es va anomenar com a nou alcalde al popular Fernando Hernández Orts.[1]

MonumentsModifica

  • Església de Sant Miquel. Edifici classicista del segle XVI, amb planta de creu llatina i 6 altars laterals. El campanar presenta una decoració austera, amb huit pilastres llises i xapitells. L'obra és del frare Vicent Cuenca. Conserva alguns elements de l'antic edifici, del qual hi ha una representació al consistori.
  • Neveres monumentals. Al terme municipal es troben algunes pous de neu del segle XVIII, com ara la del Castellet o el Mig-Almud, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller o la Barcella, que fa 11 m de diàmetre.
  • Castell de Barcella. Fortalesa islàmica menuda, lloc ocasional de talaia de vigilància i lloc de senyals en els segles XI-XIII. És molt probable que s'edificara quan el Cid dominava la serra de Benicadell: nomenada com la Peña Cadiella del Cantar de Mío Cid.
  • Molí de Salem. Pròxim a la font del Cantal, l'origen del qual no es coneix (encara que en època morisca ja es tenen referències). L'aspecte actual es deu a les reformes del segle XVII i XIX. Prop es conserva un pont medieval de mig punt.

Festes i tradicionsModifica

Festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora se celebren el segon cap de setmana de Juliol.

Les Festes patronals se celebren de l'11 al 14 de setembre en honor al Crist de la Pau, a Sant Miquel i a Sant Roc.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Salem (Vall d'Albaida)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salem