Beniarrés

municipi del País Valencià

Beniarrés és una població valenciana de la comarca del Comtat.

Infotaula de geografia políticaBeniarrés
Escut de Beniarrés
Escut de Beniarrés Modifica el valor a Wikidata
Carrer de santa Teresa de Beniarrés.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Beniarrés respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 49′ 12″ N, 0° 22′ 46″ O / 38.82°N,0.37944444444444°O / 38.82; -0.37944444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesComtat Modifica el valor a Wikidata

CapitalBeniarrés Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.118 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat55,35 hab/km²
GentiliciBeniarresí, beniarresina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície20,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud398 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Festa majorVerge de la Cova
(Del 15 al 18 d'agost)
Identificador descriptiu
Codi postal03850 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03028 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03028 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbeniarres.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Beniarrés es troba en la sub-comarca de la vall de Perputxent. En el seu terme, de 20,2 km², es troba la ja esmentada cova de l'Or. També hi és interessant la visita al pantà que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantà.

HistòriaModifica

La mostra més antiga de poblament que hi ha és la cova de l'Or, segle V aC, considerada com el jaciment neolític més important del País Valencià.

El poble és d'origen musulmà. Conquistat per Jaume I l'any 1253, va estar integrat per moriscos fins a 1609, any en què van ser expulsats. Fou senyor de Beni Arràez (Beniarrés), un musulmà convertit al cristianisme anomenat Almudino, qui per deutes perdrà el lloc en favor de Ponç Guillem de Villafranca. Però com que Guillem de Vilafranca va apropiar-se'l sense esperar sentència del Justícia, Jaume I va ordenar-li que el restituïra al seu senyor. Depengué jurisdiccionalment del castell de Perputxent que fou concedit a en Gil Garcés d'Azagra el 1259 per part de Jaume I, davant la primera revolta d'Al-Azraq; posteriorment passarà a diversos senyors cristians i a l'Orde de Montesa.

Demografia i economiaModifica

Des de principis del segle xx es va produir un increment de la població, la qual va descendir notòriament en les dècades dels 50-60 degut a una gran emigració cap a França. En els anys 70 s'estabilitzà en uns 1.712 habitants (beniarresins). i el 2002 baixà als 1.387. Aconseguí el major creixement poblacional en 1991 amb 1.445 habitants, però va baixar fins als 1.271 de 2012.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2005 2012
1.381 1.741 1.773 1.849 1.921 2.185 1.726 1.712 1.635 1.445 1.397 1.387 1.380 1.271

EconomiaModifica

L'agricultura que propicia el Serpis i la indústria de Cocentaina i Muro són els pilars de la seua economia.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Beniarrés (Compromís) .

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Beniarrés

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Juan José Tomàs López 354 41,89% 4 ( +2)
Partit Popular   Francisco Sellés Sanchis 259 30,65% 3 ( -2)
Compromís per Beniarrés   Miquel Sanchis Jordà 226 26,75% 2 ( )
Vots en blanc   6 0,71%
Total vots vàlids i regidors 845 100 % 9
Vots nuls 13 1,52%
Participació (vots vàlids més nuls) 858 86,67%**
Abstenció 132* 13,33%**
Total cens electoral 990* 100 %**
Alcalde: Miquel Sanchis Jordà (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Alcoi,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2019 l'alcalde de Beniarrés és Miquel Sanchis Jordà de Compromís per Beniarrés (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José López Seguí UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Copérnico Valor Valor PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Copérnico Valor Valor PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicenta Crespo Domínguez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicenta Crespo Domínguez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Vicenta Crespo Domínguez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Sanjuán Camps
Luis Miguel Tomás López
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
18/02/2004
Moció de censura
--
2007–2011 Luis Miguel Tomás López PP 16/06/2007 --
2011–2015 Luis Miguel Tomás López PP 11/06/2011 --
2015–2019 Luis Miguel Tomás López
Francisco Sellés Sanchis[5]
PP
PP
13/06/2015
17/07/2017
Dimissió/renúncia
--
Des de 2019 Miquel Àngel Sanchis Jordà Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments i llocs d'interèsModifica

 
Església de sant Pere Apòstol

Patrimoni artístic:

  • Església de sant Pere Apòstol, edificada el segle passat sobre una antiga construcció gòtica.
  • Ermita del sant Crist dels Afligits, a la qual s'arriba després de pujar un elevat calvari. L’any 1882 es decidix construir l’ermita del Santíssim Crist dels Afligits al cim del tossal on es desenvolupa el poble, rematant un calvari preexistent del segle xviii. L’edifici es va acabar de construir l’any 1900, compta amb una planta en creu grega i té en la part posterior, darrere de l’altar, un habitatge de dos plantes on vivia l’ermità que era l’encarregat del manteniment del temple. Al llarg de la història ha patit alguns canvis importants, com la construcció del campanar l’any 1930, per tal d’estabilitzar la campana que tenia a l’espadanya original, o acabats diferents de la façana fins a la imatge completament blanca que té en l’actualitat. També es va poder obrir l’òcul de la façana en l’última intervenció i col·locar un finestral de vidre.
  • Convent de les obreres, Durant la segona meitat del segle XIX i per voluntat de Juan Bautista Peiró Mengual (1845-1938), rector adscrit a Beniarrés i canonge de la Col·legiata de Gandia, es va impulsar la construcció d’un convent en uns terrenys propietat de la seua familia a la rodalia del poble. La seua intenció era que les religioses carmelites l’ocuparen, però finalment no va poder aconseguir instaurar aquesta ordre ni tan sols acabar amb la construcció del propi edifici, quedant incomplet i sols construïdes dos ales formant una L del volum quadrat amb claustre al mig que havia de ser. Per aquesta raó, l’edifici va passar a constituir el seu habitatge fins l’any 1938 quan va morir. Després, va ser ocupat pel front popular durant la Guerra Civil Espanyola, albergant famílies vingudes de Madrid. Més endavant, durant la dècada dels anys 50, la propietat del convent va recaure als hereus de la benestant família Domínguez, més concret, a Enriqueta Orero, filla de Emilio Orero, metge d’aquella època, qui fou un personatge il·lustre social i culturalment per a la vida de Beniarrés durant la postguerra. Així, Enriqueta Orero va aconseguir junt amb el rector Mariano Peris fundar una xicoteta comunitat de les Obreres de la Creu i pogueren disposar una capella baix l’advocació de la Immaculada, també coneguda com a oratori de Santa Teresa. El treball de les obreres va ser impagable tant en aprenentatges de les jóvens de Beniarrés com en atenció sanitària, catequesis, teatres i altres esdeveniments culturals, arribant a ser molt apreciades per la població. D’aquesta manera, el convent amb l’ajuda de les monges, es va convertir en un col·legi més per al poble, enfocat per a les xiquetes de Beniarrés. Finalment, fou en la dècada dels 70 quan va deixar de funcionar com a escola per a xiquetes pel que s’utilitzava simplement com a residència i unes dècades després com a guarderia. Les monges van estar fins a l’any 2007 habitant-lo, quan degut al seu nombre reduït foren traslladades a València. Des d’aleshores, la propietat va tornar als hereus de Enriqueta Orero, deixant l’edifici tancat i sense cap ús en l’actualitat.
  • Escoles velles, van ser el primer edifici destinat exclusivament a l’educació dels més menuts del poble. Aquesta escola va ser projectada l'any 1927 per l’arquitecte alcoià Vicente Pascual, un dels responsables d’introduir el modernisme en Alcoi i autor de projectes tan singulars com la casa del pavo o en Beniarrés, del projecte de l’actual església. L’escola es va edificar a les afores del poble, just darrere del carrer Sant Pere, i comptava amb un espai exterior cercat que servia com a pati. Durant els primers anys, va esdevindre l’escola de xiquets. Unes dècades més tard es van construir a la part de darrere nous aularis per als últims cursos de l’ensenyament. En l’actualitat, aquest edifici alberga la biblioteca municipal, i s’ha eliminat parcialment el cercat que envoltava l’escola per a fer-lo més accessible al públic i a la part de darrere, on estava el pati, s’ha construït un edifici que allotja el centre cultural i l’auditori.
  • Casa de l'encomanador, el senyor Pedro Fermín Mendoza Algarra, natural de Navarra i fill d’Ildefonso Mendoza i Catalina Algarra, va estar designat pel rei Carles III com a governador de l’encomana de la Vall de Perputxent des de l’any 1765 fins al 1789. Durant aquest període va decidir establir-se al poble i construir sa casa en el carrer els Dolors, junt al solar de l’església vella. Així ho demostra el cens de l’any 1818, on apareix ja com a propietari d'aquesta casa i amb categoria d’hisendat. Amb el pas del temps, aquest edifici ha anat fragmentant-se i en l’actualitat esta dividit en 4 vivendes, però tot i això, encara es conserven molt trets a l’interior i a l’exterior que el relacionen amb el caràcter senyorial dels propietaris que el transformaren, com són les reixeries de forja, les fusteries o els acabats de façana.
  • Taulells devocionals, apareixen a partir de la primera meitat del segle XIX i es convertixen en una tendència molt habitual, que permet a dia de hui trobar més de 20 exemples de taulelleria devocional pels carrers del poble. Hi han casos on els taulells han donat nom al carrer com en el carrer Sant Antoni, Sant Vicent, Cova Santa o els Dolors, i d’altres on s’han col·locat segons el nom del carrer, com en el carrer Sant Miquel, Sant Josep, Sant Francesc i Sant Pere.

Llocs d'interès

  • Cova de l'Or, descoberta per Rafael Pardo Ballester destaca per les seues troballes de culleres d'os treballat, adorns personals, estris de pedra polida, cereals carbonitzats, restes d'animals domèstics i de ceràmica neolítica de singular bellesa. La prova del carboni 14 d'alguns dels objectes els situa en el 4670 aC. Actualment el material trobat s'exposa al Museu de Prehistòria de València i al Museu Camil Visedo d'Alcoi.
  • Cova dels nou forats, es tracta d'un graner fortificat excavat pels àrabs sobre la roca en època medieval. S'han trobat restes de ceràmica decorada a l'interior de les cavitats.
  • Molí del Ros, és un molí fariner edificat l’any 1850 junt a la desembocadura del barranc de l’Encantà en el riu Serpis. Comptava amb dos moles; una per a moldre blat i l’altra per a dacsa. Aquest edifici respon a la tipologia de molí hidràulic, així, a través d’una séquia d’abastiment, s’ompli la bassa triangular per a assegurar un cabdal constant. Des d’ací, l’aigua cau per un salt anomenat cup fins al carcau, on se situen els rodaments, que a través de politges permeten moure les moles. Finalment, l’aigua sobrant s’evacua a través de l’alcavor fins a desembocar al riu. El molí donava abastiment a Beniarrés i a altres pobles propers pel que disposava d’habitacions en primera planta, que podien utilitzar els clients per a passar la nit mentre s’acabava la molta. En planta baixa, se situaven les moles a les dos primeres navades i també la llar i un forn de llenya. Exteriorment apareixen el pati darrere del molí i una sèrie de construccions disseminades al seu voltant que servien com a corrals. No obstant això, l’any 1906 Cándido Reig Guerola el va transformar en central hidroelèctrica per la disminució de cultiu de cereals en la zona, substituint-se les moles per turbines. Amb la seua capacitat com a central, va abastir de llum el poble fins a la dècada de 1960, quan Hidroeléctrica Española va comprar els drets de generar electricitat als propietaris, fet que va suposar l’abandonament total del molí en els anys 70.
  • Embassament de Beniarrés
  • Serra del Benicadell
  • Via verda del Serpis, antic traçat de la via del tren Alcoi-Gandia, conegut com el tren dels anglesos, que conecta diferents pobles des de l'interior fins a la costa i que hui en dia s'utilitza com a via ciclista.
  • Barranc de L'Encantà
  • Despoblat morisc de Benillup de Perputxent, llogaret situat molt a prop de la desembocadura del barranc de l’Encantà al riu Serpis i ubicat en el perímetre d’una gran extensió de terrenys d’horta. Va ser l’últim nucli en quedar abandonat dels poblaments islàmics d'època medieval a la vall de Perputxent, estant habitat fins a la primera meitat del segle xix, quan va passar a formar part del municipi de Beniarrés. En l’actualitat, les restes del despoblat estan conformades per 6 edificacions repartides en dos grups de cases i distribuïdes en paral·lel al voltant d’un espai central. Per desgràcia, totes les edificacions han patit reconstruccions i reformes amb elements i materials impropis, que desvirtuen la lectura del conjunt com un poblament amb més de set segles d’antiguitat. A banda del nucli principal de cases que formen el despoblat de Benillup, existixen una sèrie de corrals pròxims al llogaret i vinculats a ell, que presenten la típica forma de casa morisca d’època medieval en l’àmbit rural.
  • Arcada del barranquet de Cama, es tracta d’un antic aqüeducte hui en dia en desús que, degut a la falta de manteniment del barranc, es troba inaccessible i completament cobert per canyes en l’actualitat. Podria estar datat en el segle xvii o inclús ser anterior.
  • Llavador de la Font, situat en el camí cap a la Granja i el més pròxim al poble. Forma part d’un conjunt de font, abeurador, llavador i bassa. Destaquen els taulells devocionals del segle XIX de la Cova Santa, que representen l’altar tal com es troba al santuari d’Altura.
  • Llavador del barranquet, el més allunyat del poble. Des d’ací és on es canalitza l’aigua cap a les diferents basses dels Forinyents.
  • Llavador de la bassa gran, probablement el més antic del poble, està situat junt a la bassa Gran, i que s’abastix de l’aigua del barranc del Port. És destacable l’antic paviment de rajoles d’argila cuita que encara conserva.
  • Barranc del port, zona recreativa amb diverses fonts i taules. Se situa molt pròxim al poble.
  • Forn del teular nou, forn morú que formava part del teular nou des d'on es produïen rajoles i teules de ceràmica.

FestesModifica

  • Cavalcada dels Reis Mags. Se celebra el dia 5 de gener per la nit. Els pages i reis mags arriben al poble i es dirigixen a l'església per a representar l'adoració del jesuset. En acabar van per tot el poble, casa per casa, repartint els regals a tots els xiquets.
  • Festivitat del Corpus Christi. Se celebren en el mes de juny i el recorregut de la processó s'ompli de camamirla i s'engalanen uns altarets amb flors i plantes.
  • Festes de Sant Pere. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 29 de juny, en honor del patró del poble.
  • Festes Patronals. Se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de la Mare de Déu de la Cova.
  • Entrà de Moros i Cristians. Se celebra el dia 15 d'agost per la vesprada i participen les tres filaes del poble: al bàndol cristià els Guerrers del Cid i els Maseros, i al bàndol moro, els moros del Benicadell.
  • Cordà. Se celebra totes les nits durant les festes patronal a les 5 de la matinada, del dia 15 d'agost fins al 18. Es deixen caure coets d'eixides encesos des d'una corda col·locada entre els balcons del carrer l'Alameda, i els qui participen els agafen i tracten d'arribar el més lluny possible amb el coet encés a la mà.
  • Festes de la Puríssima. Se celebren el dia 8 de desembre en honor de la Immaculada Concepció. Celebren la festa les xiques que complixen 20 anys.
  • Asguinaldo. Es celebra la nit de nadal, el dia 24 de desembre. La gent del poble acompanyada de la banda de música recorren tots els carrers cantant les nadaletes tradicionals com "Pastorets i pastoretes", "Arre burriquito" i "A Belén pastores". Aquesta cercavila s'acompanya amb manolls d'espígol, que solen dur els més menuts, i que es prenen foc i es van rodant.

Persones il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.482 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 82, 30-04-2019, pàg. 20-21. de la inserció 4554/2019 [Consulta: 11 juliol 2019].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Beniarrés», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. «Francisco Sellés ya es el nuevo alcalde de Beniarrés» (en castellà). Cope Alcoi, 18-07-2017. [Consulta: 6 juny 2020].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniarrés. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarrés